S'apropa el final dels càrrecs caducats nomenats pel Parlament?

En un ple celebrat a principis d'octubre, el Parlament va aprovar el nomenament de la investigadora Nour Salameh i l'activista i escriptora Remei Sipi com a membres de la junta de govern de l'Institut Català Internacional de la Pau (ICIP). Aquest fet, que en principi no tindria res d'extraordinari, s'ha convertit gairebé en una excepció els darrers anys, en què la incapacitat dels grups per assolir acords amplis ha provocat que més de 100 càrrecs nomenats pel Parlament de Catalunya -corresponents a un total de 28 òrgans- tinguin el mandat caducat i, per tant, estiguin pendents de renovació.

El Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes, el Consell de Garanties Estatutàries, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) o el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) són alguns dels òrgans amb els càrrecs directius total o parcialment caducats, en alguns casos amb la renovació pendent des de fa més de sis anys. La situació, però, pot resoldre's en unes setmanes si culminen amb un acord les reunions iniciades entre PSC, ERC i JxCat.

Però com s'explica aquesta situació? La clau és que en la majoria de casos són càrrecs que necessiten majories qualificades per ser nomenats, és a dir, no en tenen prou amb el suport de la majoria absoluta dels diputats. La polarització que ha viscut la cambra catalana els darrers anys, especialment important durant la passada legislatura -quan Cs era la primera força, amb 36 escons-, va impossibilitar a la pràctica l'assoliment d'acords per renovar càrrecs que demanden el vot del 60% dels parlamentaris -81 diputats d'un total de 135- o, fins i tot, de dos terços -90-. L'enfonsament del partit de dretes, el retorn del PSC a una posició preeminent -va imposar-se a les eleccions del 14 de febrer- i la sensació que la política de blocs impermeables comença a esquerdar-se ha modificat l'escenari. De fet, entre els dos grups del Govern i els socialistes sumen 98 diputats, de manera que posant-se d'acord podrien renovar-se el més de centenar de càrrecs amb el mandat caducat.

Precisament aquest dimecres, diputats dels tres grups majoritaris van reunir-se al Parlament per començar a abordar la qüestió i van emplaçar-se a seguir-se trobant. La voluntat, expressada per la portaveu del PSC, Alícia Romero, seria estendre l'entesa a la resta de grups parlamentaris, però deixant clar que la proposta l'han d'"abanderar" socialistes, republicans i JxCat. Al debat de política general, la cambra ja va aprovar una proposta de resolució -amb el vot d'aquests tres grups, a més dels de la CUP i d'En Comú Podem- per accelerar la renovació dels càrrecs i organismes amb el mandat caducat que depenen del Parlament. La proposta també posava l'accent en què la meitat de càrrecs nomenats siguin dones. Repassem els principals organismes que arrosseguen aquesta situació.

La interinitat del Govern de TV3 i Catalunya Ràdio

La interinitat s'ha convertit en la norma al consell de govern de la CCMA, l'òrgan rector de TV3 i Catalunya Ràdio. Els seus quatre integrants -Núria Llorach, Rita Marzoa, Armand Querol i Antonio Peman- acumulen un mínim de més de tres anys i mig amb el càrrec caducat (Marzoa) i un màxim de més de sis anys i mig -superen els 2.400 dies en funcions-. En concret, cada tres anys s'han de renovar la meitat dels consellers de l'ens, però ni el 30 de març de 2015 ni el 30 de març de 2018, quan s'hauria d'haver fet, van escollir-se nous membres. A més a més, Llorach exerceix de vicepresidenta amb funcions de presidenta de la CCMA des del juny de 2018, quan l'aleshores president, Brauli Duart, va deixar el càrrec per anar-se al Departament d'Interior. Llorach cobra prop de 120.000 euros anuals. El 2019 el Parlament va aprovar que el consell de govern de la CCMA passés de set a sis integrants i que calgués un majoria de dos terços dels diputats per aprovar-ne els membres. La cambra també ha d'escollir els 16 membres del consell assessor de continguts i programació de la CCMA.

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) també acumula anys amb els mandats caducats. D'entrada, només compta amb tres membres, quan per llei n'hauria de tenir cinc, després de la marxa el maig del 2020 de Salvador Alsius per jubilació i d'Yvonne Griley el passat juny per convertir-se en la nova directora general d'Afers Religiosos del Govern de la Generalitat. El president del CAC des del juliol del 2012 és Roger Loppacher, que hauria d'haver finalitzar el mandat sis anys després, sense opció de renovar-lo. El mateix any també acabava el mandat l'exdiputat del PP Daniel Sirera, mentre que encara acumula una major caducitat Carme Figueras, exdiputada del PSC, que hauria d'haver cessat el juliol de 2016, és a dir, fa més de cinc anys. Per escollir els membres del govern del CAC cal el vot favorable de tres cinquenes parts del Parlament, és a dir, de 81 diputats.

Síndic de Greuges

Rafael Ribó acumula 17 anys i mig com a Síndic de Greuges de Catalunya, un càrrec pel qual va ser escollit el juny del 2004. L'1 de març del 2010 va ser renovat, ja sota la nova llei del Síndic, que estableix mandats de nou anys i demanda el vot favorable de tres cinquenes parts del Parlament. El seu mandat, per tant, s'hauria d'haver acabat l'1 de març del 2019, de manera que s'apropa als tres anys d'interinitat i exercint en funcions. Juntament amb els òrgans de govern del CAC i de la CCMA, el relleu de Ribó és un dels que més titulars i crítiques polítiques ha generat. A més a més, s'han d'escollir els 12 membres del consell assessor de l'organisme.

El Consell de Garanties Estatutàries

Dedicat a l'emissió de dictàmens jurídics consultius sobre l'adequació a l'Estatut i a la Constitució de les normatives aprovades pel Parlament, el Consell de Garanties Estatutàries està format en principi per nou membres, dels quals dues terceres parts són nomenats per la cambra legislativa i la resta ho són pel Govern. Ara mateix, estan pendents de renovació cinc dels sis juristes nomenats pel Parlament. Són el president del Consell, Joan Egea, el vicepresident, Pere Jover, i els consellers Carles Jaume i Jaume Vernet, als quals s'ha d'afegir Joan Ridao, que va renunciar el 2016 per ser lletrat del Parlament i no ha estat substituït. Egea i Jaume tenen el mandat caducat des de novembre del 2015 -fa més de 2.200 dies-, mentre que Jover i Vernet estan en funcions des de novembre de 2018 -més de 1.100 dies-. També aquí, els membres de l'organisme requereixen el vot del 60% del Parlament per ser escollits.

Sindicatura de Comptes

L'organisme dedicat a la fiscalització i control dels ingressos i despeses del sector públic de Catalunya té tot el ple caducat. Tot i que en principi hauria d'estar format per set membres, des de fa quatre anys en té sis, a causa de la renúncia d'Andreu Morillas, que no ha estat rellevat. Els síndics són escollits per un mandat de sis anys també amb el vot de tres cinquenes part del Parlament i això significa que Emma Balseiro i Joan-Ignasi Puigdollers estan en funcions des de març del 2017 -més de 1.600 dies-, Manel Rodríguez des d'octubre d'aquell mateix any i Jaume Amat -síndic major- i Jordi Pons des del setembre de 2019, és a dir, des de fa dos anys i tres mesos.

Una llista eterna

Tot i que aquests són els més coneguts, hi ha una vintena més d'organismes que tenen membres nomenats pel Parlament amb el mandat caducat i pendents de renovació. Trobem en aquesta situació l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades, el consell assessor de Ràdio Televisió Espanyola (RTVE) a Catalunya -13 membres-, el consell assessor de l'Institut Català de Finances -6 membres-, els nou consells socials de les universitats públiques o la Comissió de Control de les Consultes Populars No Referendàries, entre d'altres.

Malgrat aquesta tendència generalitzada, també hi ha hagut algunes excepcions. A banda de l'esmentada de l'ICIP a l'inici de l'article, el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) va aconseguir renovar la seva direcció durant la passada legislatura, arran d'un acord del Parlament el juliol del 2019. Les excepcions, però, poden convertir-se en la norma en un altre gest que, si es produeix, constatarà que la política catalana ha entrat en una nova dinàmica, en què els acords amplis tornen a ser-hi possibles.