Rècord de declarants de la Renda per la pandèmia

Com no podia ser d'una altra forma, els efectes de la pandèmia també impactaran en l'actual campanya de la Renda, que finalitzarà el 30 de juny. Per començar, els càlculs de l'Associació de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears preveuen que hi haurà entre 350.000 i 400.000 contribuents més que hauran de fer la declaració perquè han percebut alguns dels ajuts implantats durant la crisi de la Covid-19, com els ERTO, l'Ingrés Mínim Vital (IMV) o el cessament d'activitat dels autònoms. La xifra suposa un rècord de declarants a Catalunya.

El protagonisme de la campanya de 2020 serà dels ERTO, ja que amplia l'àmbit de les persones obligades a presentar la Renda perquè en cobrar prestacions de el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE), el mínim per declarar baixa dels 22.000 als 14.000 euros anuals en acumular més d'un pagador. A més, els professionals auguren una cadena d'errors per part de l'Administració, que en molts casos encara no ha regularitzat els pagaments derivats dels ERTO. Donades aquestes circumstàncies, l'associació reclama allargar el termini per presentar la declaració.

Una altra de les problemàtiques de la campanya d'aquest any serà l'obligatorietat que tenen de presentar l'esborrany els preceptors de l'Ingrés Mínim Vital (IMV), un perfil de declarant poc habituat a enfrontar-se a Hisenda, ja que no sol arribar als mínims de renda necessaris, encara que la seva prestació quedi exempta. La presentació del document acaba sent un tràmit administratiu.

Els encarregats de realitzar les declaracions, els gestors administratius, alerten de les anomalies que ja s'han trobat des de l'abril, moment en què es va iniciar la campanya. La membre de la Comissió Fiscal del Col·legi de Gestors Administratius Carme Elena aconsella "comprovar les tramitacions que fa el SEPE". Encara que aquest any, per agilitzar el procés, el servei públic d'ocupació envia les dades directament a Hisenda, el drama del col·lectiu de treballadors que ha patit un ERTO és que en moltes ocasions tindrà una declaració positiva (a pagar) perquè el SEPE gairebé no s'aplica retencions als pagaments. Elena recomana als contribuents que comprovin les dades de la declaració, ja que les cites presencials no s'iniciaran fins al 7 de juny.

Menor recaptació

La incertesa que envolta la campanya d'aquest any ha provocat que a Catalunya es presentessin més de 80.000 declaracions en les primeres 24 hores de termini. La previsió de l'Agència Tributària és rebre més de quatre milions de sol·licituds. Miguel Ángel Mayo, coordinador a Catalunya de Gestha, el sindicat de tècnics d'Hisenda, comenta que "l'impost de la renda s'adapta a la pandèmia, ja que els ERTO i les ajudes als autònoms s'integren com a rendiments de la feina". Mayo també qüestiona que les persones que han cobrat el IMV hagin de declarar. "És un tipus de contribuent que no solia fer-la i no sembla lògic obligar-lo quan no haurà de pagar res".

Mayo adverteix de l'increment que es produirà de les declaracions rectificatives, aquelles en què el SEPE li dirà als contribuents que tornin uns diners que han cobrat de més. El pronòstic dels tècnics és que Hisenda recaptarà menys que en altres campanya per l'efecte ERTO. És a dir, els menors ingressos de les empreses en el capítol de les retencions dels treballadors per la paralització de l'activitat.

Davant d'aquesta perspectiva d'obtenció de menys ingressos, Miguel Ángel Mayo apressa a portar una terme una reforma de la fiscalitat que permeti recuperar la caiguda. En aquest sentit, advoca per apujar els tipus dels trams de l'IRPF o eliminar l'IVA reduït, que per a alguns productes es troba al 4 o al 10%. Respecte a un possible augment de l'Impost de Societats, el tècnic avisa que provocaria un efecte fugida de les empreses cap a l'estranger. Per a Mayo, "els impostos ambientals resulten interessants des d'un punt de vista social, però el seu poder recaptatori és limitat". En una línia similar, defineix els impostos de Patrimoni, Successions i Societats: "són instrumentals, encara que amb poc impacte tributari".

Desigualtat tributària

Mayo admet que hi ha una desigualtat tributària que no es resol per falta de voluntat política. Les disfuncions es produeixen entre les rendes del capital, les obtingudes per béns immobiliaris o inversions, i les de la feina. En el primer cas, la deducció única és del 19%, mentre que la segona és variable. Amb l'objectiu d'evitar les fugues de capitals a llocs en què la tributació és mínima, Miguel Ángel Mayo demana una reforma que redefineixi el concepte de paradís fiscal.

"Augmentar la recaptació és una necessitat estructural perquè el dèficit d'ingressos impedeix implantar mesures redistributives i avançar en la progressivitat del sistema". Així s'expressa Paula Salinas, doctora en Economia per la Universitat de Barcelona (UB) i sòcia fundadora de Ksnet, una entitat dedicada a la transferència de coneixement per millorar les polítiques econòmiques i socials. Salines augura que després de la crisi de la Covid-19 seran eines necessàries per reduir el deute i posa el focus en la pressió fiscal, que a l'Estat espanyol se situa per sota de la mitjana europea. L'especialista rebutja l'equació que una major recaptació hagi d'anar acompanyada d'una pujada dels tipus impositius.

En el cas dels impostos actuals, Salinas proposa millorar la seva eficiència recaptatòria. "El de societats té un tipus elevat comparat amb altres països, però els ingressos efectius són baixos per la gran quantitat de deduccions i exempcions". En no tributar tots els beneficis, es minva la base impositiva, "beneficiant les grans empreses i empitjorant la progressivitat del sistema".

IRPF negatiu

Una anàlisi semblant és la que planteja Paula Salinas en l'IRPF. "Millorar la seva progressivitat no implica apujar els tipus". Per millorar la recaptació, proposa rebaixar el catàleg de deduccions fiscals i reforçar els mecanismes per lluitar contra el frau fiscal. "El problema no només són les rendes no declarades, sinó també les exempcions que afecten les més altes". Salinas afegeix que "les rendes més altes, que acostumen a procedir dels rendiments de capital, tenen més facilitats d'evasió".

Des de Ksnet, entitat a la qual pertany Paula Salinas, es reivindica la creació de la figura de l'IRPF negatiu. És el que en l'àmbit internacional es coneix com Tax Credit, un crèdit fiscal que facilita a algunes persones, inicialment no obligades a fer la declaració de la Renda per posseir ingressos baixos, rebre un incentiu que s'obté de restar els diners que han rebut del total que deuen a Hisenda. Salinas considera que "la mesura serviria per disminuir la desigualtat i beneficiaria les llars amb menys renda". Així, la deducció fiscal reemborsable aniria un pas més enllà que l'IMV, els efectes del qual s'han demostrat que són limitats.

Dins de l'estratègia d'explorar noves línies de consolidació d'ingressos, l'Estat espanyol va anunciar, desdint-se'n a les poques hores, una proposta per eliminar de manera progressiva la reducció per la tributació conjunta de l'IRPF. Encara que va contextualitzar la iniciativa en els pressupostos presentats a la Unió Europea (UE) per rebre els fons comunitaris Next Generation, la marxa enrere en la decisió deixa encara la porta oberta a una reforma fiscal àmplia i estructural, necessària en un context de menor recaptació.