Pseudomitjans, influencers polítics i bots, l'ecosistema digital que impulsa Aliança Catalana
L'estratègia en aquest àmbit del del partit d'extrema dreta copia el model mundial d'aprofitament d'un algoritme que beneficia l'odi i busca catapultar-lo entre els joves

Barcelona-
La victòria de Sílvia Orriols a les municipals de Ripoll del maig del 2023 i l'entrada d'Aliança Catalana al Parlament el maig del 2024 no s'expliquen només en clau electoral. Han anat en paral·lel a la consolidació d'un ecosistema digital i mediàtic que actua com a cambra de ressonància dels postulats de l'extrema dreta catalana. Un ecosistema que no es configura només per un o dos perfils a X, sinó que és un conglomerat de plataformes, cadascuna amb la seva funció, que legitimen i amplifiquen el seu discurs.
Però això no és nou. Aquest model s'importa directament dels Estats Units i del moviment MAGA -alineat amb Trump-, i s'ha estès arreu d'Europa. De fet, abans que arribés a Catalunya, ja s'havia consolidat a l'Estat espanyol de la mà de Vox. El concepte de fatxosfera - que neix a França - s'arrela a Catalunya. Però qui el conforma, quines funcions té i quin impacte emet envers el debat públic?
Els pseudomitjans són una realitat
Un dels pilars fonamentals d'aquesta xarxa són els pseudomitjans, plataformes d'actualitat que tenen una línia editorial arraconada a l'extrem. Segons Aleix Martí Danés, doctorand en Comunicació a la UPF, aquests "donen certa entitat periodística" al projecte polític, cosa que es tradueix en una ampliació de la legitimitat del que diuen. A Catalunya, trobem portals com E-Notícies, XCatalunya o Girona Notícies. El que més ressò té, E-Notícies, va ser rellançat l'any 2023 per un nou accionariat liderat per Carles Borja Pellicer i està dirigit per Arnau Borràs, que n'és l'actual cara visible.
Però d'aquests continguts se'n desprenen molts d'altres amb l'objectiu d'arribar a diversos públics. És l'exemple del pòdcast La Catalunya Woke, presentat també per Arnau Borràs, entre d'altres. Aquest fet no és menor, ja que dissenya la creació d'influencers polítics, l'altre gran bastió per enfortir la seva presència a xarxes.
Els influencers polítics
Els influencers polítics que donen suport al discurs d'extrema dreta a Catalunya són cada cop més visibles. No actuen només com a altaveus espontanis, sinó com a peces d'un engranatge. Arnau Borràs n'és un dels exemples més clars: combina la gestió d'un pseudomitjà amb una marca personal que li permet saltar de la notícia al comentari ideològic sense filtres.
Els influencers polítics que donen suport al discurs d'extrema dreta actuen com a peces d'un engranatge
Però hi ha altres perfils segueixen aquesta mateixa lògica. El canal Mai Tan Podcast, conduït per Luis Fonsi —un creador que ha crescut gràcies a clips virals sobre immigració i crítiques als partits del procés—, o l'instagramer Denis Baurier, amb més de 7.000 seguidors, que ha convertit l'insult i l'assenyalament de polítics com Oriol Junqueras o comunicadores com Laura Grau o Gina Rigol en el centre del seu contingut. La personalització és clau: el missatge no arriba com una consigna de partit, sinó com l'opinió "autèntica" d'algú que parla des del mòbil.
Twitter: la fàbrica de normalització
Si hi ha un espai on aquesta maquinària funciona a ple rendiment és X —l'antic Twitter—. La desregulació posterior a la compra per part d'Elon Musk ha obert la porta a una difusió sense precedents del discurs d'odi. "S'han pogut introduir missatges molt radicals que, a base de repetició, s'acaben normalitzant", explica Aleix Martí Danés.
Segons l'investigador, la fatxosfera catalana s'organitza en tres capes: "els pseudomitjans, que fan el paper d'avalador i donen aparença periodística; els influencers polítics, amb un component fort de personalització; i, finalment, les masses de comptes anònims". Aquests últims —els coneguts com a "Josep Maries"— actuen de manera coordinada: "Algú llança un tuit i immediatament es mobilitzen desenes de perfils per amplificar-lo. No és espontani".
El resultat és un efecte d'hegemonia artificial. "Entre aquesta coordinació i el component estructural de la xarxa, les idees d'esquerres queden arraconades i es genera la sensació que hi ha una hegemonia cultural de la dreta molt més pronunciada del que realment és", apunta l'expert. Una percepció que encaixa amb un context internacional favorable: "La pulsió racista sempre ha estat present a la societat catalana i, amb el clima global actual, hi ha els ingredients perfectes perquè pugi".
Més enllà de la batalla digital
Davant d'aquest panorama, l'investigador adverteix que la resposta no pot ser només tecnològica. "La batalla a l'espai digital potser no és tan rellevant com tenir una visió diferent de la política i de la vinculació de la gent amb la política. Si es vol confrontar aquesta forma de socialitzar-se a través de les xarxes, la millor manera és fer valdre l'acció política real: els partits, la participació i la democràcia".
Segons ell, l'extrema dreta es basa en l'aïllament i la por; per això la clau és reconstruir comunitat. "Crear vincles fora de les pantalles pot ser la fórmula més forta. L'espai digital és important, però a vegades la realitat s'imposa: la vida física".
Una maquinària que ja condiciona el debat
La fatxosfera catalana és, doncs, molt més que un grapat de perfils exaltats. És un sistema que combina una voluntat clara de legitimació via mitjans de comunicació falsos, amb una part de connexió emocional amb l'audiència a través de figures públiques. És un model pensat per aprofitar un algoritme que premia la indignació i que ha permès a Aliança Catalana construir un relat aparentment majoritari entre els joves.
Però com recorda Martí Danés, això no significa que la societat s'hagi tornat massivament de dretes, sinó que "s'ha generat la sensació que tot s'esbiaixa cap a la dreta". Una sensació que pot ser fabricada, però amb efectes reals.

Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.