El progressiu retorn de gran part de l'independentisme al referèndum acordat amb l'Estat

Sis anys i mig després del referèndum de l'1 d'octubre de 2017, Catalunya s'encamina cap a unes noves eleccions al Parlament en què, per primera vegada des de l'esclat del Procés, l'independentisme podria perdre la majoria absoluta a la cambra. A l'espera de comprovar què diuen els ciutadans a les urnes, és evident que el conflicte territorial ha canviat des d'aleshores i, de fet, ja fa temps que cap dels tres partits independentistes amb representació al Parlament advoca per implementar el resultat de l'1-O.

ERC, Junts i la CUP defensen la necessitat de celebrar un nou referèndum per resoldre el conflicte. La principal diferència és que els dos primers aposten perquè la votació es faci a través d'un acord amb el Govern espanyol i els anticapitalistes són els únics que plantegen una consulta unilateral, com va ser en el seu dia l'1-O. En els tres casos, però, s'han mogut amb relació al 2017, en un procés que va encetar Esquerra. Us detallem com han evolucionat les seves posicions.

Aquest mateix dimarts, el president del Govern i cap de llista d'ERC de cara el 12-M, Pere Aragonès, ha assegurat que és possible celebrar un referèndum d'autodeterminació a Catalunya emparant-se en l'article 92 de la Constitució espanyola. El candidat republicà planteja un referèndum acordat sota la pregunta binària "Voleu que Catalunya sigui un Estat independent?", en què no calgui un mínim de participació per validar el resultat i en què el "sí" s'imposi si aconsegueix més vots que el "no".

La proposta d'Aragonès és la via escocesa, en referència al referèndum d'independència que aquest territori va celebrar el 2014 després de pactar-lo amb el Govern britànic. I suposa culminar el procés endegat pel president després d'encarregar un informe a un grup d'experts sobre l'Acord de Claredat, que ha aterrat a través d'un nou informe -ara de l'Institut d'Estudis d'Autogovern- per confirmar-ne l'encaix jurídic.

ERC deixa enrere les condicions del model Montenegro

Ja fa alguns anys que ERC defensa un referèndum acordat com la millor eina per resoldre definitivament el conflicte català i, de fet, després d'assolir l'amnistia era el principal objectiu que la formació pretenia abordar a la taula de diàleg entre governs.

La formació d'Aragonès i Oriol Junqueras va fer els primers passos per desmarcar-se de la via unilateral que havia representat l'1-O ja de cara les eleccions al Parlament del 22 de desembre d'aquell 2017, convocades pel Govern espanyol, quan ja plantejava establir una "negociació bilateral" per assolir la independència, un punt també assumit per Junts, però refusat per la CUP.

Dos anys després ERC es desmarcava més clarament de l'aposta unilateral, sense encara tancar-hi la porta del tot. En concret, en el congrés que el partit va celebrar el desembre del 2019 es va aprovar una ponència que plantejava tres vies per aconseguir un referèndum i ja no es parlava, en cap cas, d'implementar l'1-O. La primera era assolir un acord amb l'Estat, que aleshores s'assumia com a "impossible"; la segona passava per forçar el referèndum a través de la mobilització constant, l'acció de les institucions i la generació de "complicitats internacionals"; i la tercera suposava tornar a la via unilateral, si bé el text deixava clar que no era la prioritat.

L'acord de Govern entre ERC i Junts ja apostava per assolir un referèndum "acordat amb l'Estat"

El maig del 2021, després d'una intensa negociació, es va tancar l'acord de Govern entre ERC i Junts, presidit per Aragonès. El document també abordava el conflicte nacional i apostava explícitament per "un referèndum d'autodeterminació acordat amb l'Estat" com a única via per "substituir el mandat polític de l'1 d'octubre", sense fer cap menció a una nova votació unilateral.

Poques setmanes més tard, el president del partit, Oriol Junqueras, ja va advocar directament per descartar la via unilateral, una opinió que li va suposar rebre crítiques de Junts, la CUP o l'ANC.

La proposta d'ERC seguiria evolucionant i en el congrés que la formació va celebrar el gener de l'any passat a Lleida es va aprovar impulsar una negociació amb el Govern espanyol per a un referèndum amb condicions com les de Montenegro, és a dir, el 55% mínim de sí per ser efectiu i assolir almenys un 50% de participació.

Fa un any ERC defensava la via Montenegro, és a dir, un referèndum condicionat a un mínim de participació i de suport al "sí"

Al cap d'uns mesos, Aragonès activaria el grup d'experts per definir les diverses opcions d'un Acord de Claredat, un document que portaria els republicans a apostar definitivament per la via escocesa, és a dir, un referèndum acordat sense llindars mínims de participació per ser efectiu. I, de fet, en l'acord per a la investidura de Pedro Sánchez ERC ja deixava clar que portaria la seva proposta de consulta acordada a la taula de diàleg entre governs, malgrat la negativa reiterada del PSOE a acceptar-la.

Puigdemont certifica el gir de Junts

El gir de Junts cap al referèndum acordat ha estat més lent que el d'ERC, almenys a nivell retòric, però també l'ha acabat fent. El va evidenciar el passat 21 de març Carles Puigdemont, quan va confirmar que lideraria la candidatura de la formació als comicis. Aquell dia l'expresident va situar l'assoliment d'un referèndum acordat com un dels grans objectius de la futura legislatura.

Al novembre, en l'acord amb el PSOE per investir Pedro Sánchez, Junts ja va deixar per escrit que proposaria un referèndum acordat, "emparat en l'article 92 de la Constitució", justament la mateixa via que defensa ERC. Entre 2017 i 2021, els juntaires no tancaven la porta a la via unilateral i, especialment a través de la seva presidenta, Laura Borràs, havien fet bandera d'implementar el "mandat de l'1 d'octubre" i activar la declaració unilateral d'independència (DUI) sense una nova votació. Amb el temps, però, les proclames d'aquest tipus han quedat només en retòrica.

La unilateralitat de la CUP

Qui no s'ha mogut de plantejaments unilaterals, és a dir sense acord amb el Govern espanyol, és la CUP. Ara bé, els anticapitalistes també defensen la necessitat d'un nou referèndum. En concret, el 2021 la formació va plantejar celebrar una nova consulta sobre l'autodeterminació al voltant del 2025, proposta que no va comptar amb el suport ni d'ERC ni de Junts.

I va insistir-hi el passat novembre, amb la presentació d'una proposta per impulsar una nova llei per celebrar un altre referèndum -amb acord o sense- que no va prosperar després que els altres dos grups independentistes s'abstinguessin. Els cupaires són crítics amb la taula de diàleg i no veuen viable un acord amb l'Estat per aconseguir el referèndum.

Fora del Parlament qui sí que defensa la legitimitat i la vigència de l'1-O i s'oposa a un nou referèndum és l'ANC, una entitat marcada darrerament per la divisió interna i per una creixent pèrdua d'influència.