Vox situa com a cap de llista a Tarragona pel 29-N un dirigent amb passat neonazi

Vox aposta per uns caps de llista continuistes a Barcelona a les eleccions generals del 29 de novembre, amb Juan José Aizcorbe i Carina Mejías novament com a números u i dos, mentre que les llistes a Girona, Lleida i Tarragona seran encapçalades per Ignasi Mulleras, Rafael Villafranca i Jordi de la Fuente, respectivament. I és el perfil d'aquest darrer el que crida més l'atenció. De 40 anys, De la Fuente no és tarragoní -de fet és regidor a Sant Adrià de Besòs (Barcelonès)- i té un passat destacat com a dirigent d'una organització neonazi, a banda d'estar pendent de judici per participar a l'assalt a un centre de menors migrants al Masnou el 2019.

Persona ben connectada amb la direcció estatal de Vox, fins al punt que des del març del 2025 és el secretari general de Solidaritat, el sindicat vinculat a la formació ultradretana, també és regidor a Sant Adrià des de les municipals del 2023 i, a més a més, diputat provincial a la Diputació de Barcelona. De la Fuente té un passat explícitament neonazi, com a dirigent de l'antic Movimiento Social Republicano (MSR). També és admirador de Putin, ha protagonitzat actes antisemites i negacionistes amb l'Holocaust.

De la Fuente acumula una llarga trajectòria en el durant molt de temps minúscul món de la ultradreta espanyolista a Catalunya. Ja el 2010 va ser cap de llista de l'MSR a les eleccions al Parlament, en què la formació neonazi i negacionista de l'Holocaust tot just va rebre 788 vots, el 0,03% del total. Quatre anys després va ser un dels assistents a l'acte fundacional de l'espanyolista Societat Civil Catalana (SCC).

Relacionat amb aquest tema

L'auge d'Aliança Catalana amarga el retorn a Puigdemont

Joan Serra Carné

L'MSR es va dissoldre el 2018, però De la Fuente ja havia fet el pas a la xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxC), partit que anys enrere havia arribat a tenir desenes de regidors i de la qual arribaria a ser secretari d'organització. Des d'aquesta posició, va participar a la dissolució del partit el febrer del 2019, quan la majoria dels seus càrrecs -inclòs ell mateix- van fer el salt a Vox.

A poc a poc De la Fuente va anar guanyant presència pública i poder orgànic al seu nou partit. Vicesecretari d'Organització de Vox a la província de Barcelona entre 2019 i 2022, ja des del primer moment es va convertir en assessor i un dels principals escuders d'Ignacio Garriga, el líder de Vox a Catalunya i actual secretari general del partit a nivell estatal i, com a tal, número dos de Santiago Abascal.

Llicenciat en Ciències Polítiques per la UPF, el 2023 s'estrenaria com a càrrec institucional, primer com a regidor a Sant Adrià de Besòs i, posteriorment, sumant-hi la condició de diputat provincial. A més a més, aquell any es va convertir en el responsable intermunicipal provincial de Vox a Barcelona, posició des de la qual hauria greixat les relacions amb la cúpula del partit. 

Petició de dos anys i dos mesos de presó

Més enllà del seu passat explícitament neonazi, si durant anys De la Fuente no havia tingut una excessiva projecció pública com a dirigent de Vox és pels diversos episodis violents que ha protagonitzat. El més conegut i greu dels quals és l'assalt xenòfob a un centre de menors migrats no acompanyats ubicat al Masnou, que es va produir el juliol del 2019. En l'assalt va haver-hi diversos ferits i arran dels fets la Fiscalia sol·licita una condemna de dos anys i dos mesos de presó per a De la Fuente, a qui considera un dels coordinadors de l'atac i atribueix un delicte d'odi. El judici del cas està fixat pel 6 de juliol de l'any vinent a Mataró.

Relacionat amb aquest tema

Els catalans que tenen poder a Vox

Marc Font

A més a més, també se l'ha investigat per l'agressió a una activista de la Unitat Contra el Feixisme i el Racisme durant un míting electoral a Nou Barris, a Barcelona. I el 2009, en la seva etapa a l'MSR, va ser detingut i acusat de fer una pintada a la sinagoga del barri de les Corts de Barcelona, considerada com negacionista de l'Holocaust. De fet, en aquells anys també va participar en actes al costat del llibreter Pedro Varela -condemnat per difondre material nazi i negacionista- i va participar en algunes manifestacions contra mesquites.

El darrer element significatiu per traçar el perfil de Jordi de la Fuente és la seva admiració pel president rus, Vladimir Putin. Fins al punt que ha estat el prologuista de l'edició en castellà dels llibres d'Alexander Duguin, un filòsof rus les idees del qual haurien inspirat Putin. El periodista expert en ultradreta Xavier Rius Sant assenyala el dirigent de Vox com "un dels màxims representants a Espanya de la ultradreta nacional-bolxevic", justament la que segueix Duguin i reivindica Putin. En més d'una xerrada, De la Fuente ha elogiat el president rus, un dirigent defensat per alguna de les branques de l'extrema dreta europea.