Rumors, recursos i traves: el PP activa la seva maquinària per obstaculitzar el procés de regularització
La CNT denuncia que l'Ajuntament de Madrid encara no ha informat els treballadors sobre com emetre els informes de vulnerabilitat. El consistori assegura a 'Público' que "complirà la legalitat".
La investigadora María José Vicente adverteix que la carrera del PP per captar el vot de Vox radicalitzarà cada vegada més el tauler polític.
Madrid--Actualitzat a
El PP ha decidit posar en marxa tota la seva maquinària per obstaculitzar el procés de regularització extraordinària de migrants. El partit ha dissenyat una estratègia que es desplega a diversos nivells, des dels despatxos municipals fins als tribunals, i sota un discurs que, amb el pas dels dies, s'assembla cada cop més al de la ultradreta.
El secretari general del partit, Miguel Tellado, ha anunciat la línia a seguir del partit aquest dilluns, quan ha comunicat que tots els ajuntaments en els quals governen presentaran mocions per exigir la paralització del procés. Els alcaldes, segons ha explicat, enviaran escrits als delegats del Gobierno en les seves respectives comunitats reclamant explicacions "pel caos generat" per la regularització.
A Madrid, tant l'alcalde José Luis Martínez Almeida com la presidenta de la Comunitat, Isabel Díaz Ayuso, ja havien manifestat el seu rebuig a la mesura abans que Génova anunciés aquesta posició. La presidenta de la Comunitat va anunciar divendres passat que el seu Govern havia presentat un recurs davant el Tribunal Suprem i havia sol·licitat mesures cautelars contra la regularització. Mentre que Almeida va arribar a assegurar que el seu Ajuntament "no va a col·laborar" amb una mesura que considera un "nyap", una negativa a facilitar els tràmits que ja es tradueix en les decisions de les oficines, on els treballadors socials denuncien que no estan podent donar "una resposta digna" a aquelles persones que s'acumulen a les portes dels serveis socials. "Intentem trobar solucions i buscar mecanismes però ens els estan tombant des de dalt", denuncia un delegat sindical de la CNT, en conversa amb Público.
Explica que als treballadors socials dels districtes madrilenys no els ha arribat cap instrucció sobre com actuar i assegura que "no s'estan fent encara els informes de vulnerabilitat a ningú". Aquest document només és emès pels serveis socials o les entitats col·laboradores d'Estrangeria i és un requisit imprescindible per aconseguir la regularització en aquells casos de persones que no comptin amb una oferta de treball ni documentació que demostri que han treballat en el passat o que no tinguin una unitat familiar de convivència a Espanya. Per això, per a molts tenir aquest informe és l'única via per poder accedir a drets bàsics i deixar de ser invisibles davant les institucions.
El delegat de Polítiques Socials, José Fernández, ha explicat que l'Ajuntament prioritzarà aquelles sol·licituds en què ja existeix una intervenció social prèvia. Segons ha indicat, no s'emetran certificats de vulnerabilitat per a persones sense historial en els serveis municipals, mentre que sí que podran accedir-hi els que comptin amb "un treball previ, una història social i coneguem veritablement la situació".
Per la seva banda, l'Ajuntament de Madrid assegura a aquest mitjà que "complirà la legalitat". "Estem canalitzant aquestes peticions de certificats de vulnerabilitat a través de les oficines de registre municipals. Després aquests informes els tramitaran els 40 centres de serveis socials municipals", ha explicat.
Davant d'aquesta situació, la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, ha acusat directament alguns ajuntaments del PP d'estar "boicotejant" el procés. En la roda de premsa després del Consell de Ministres d'aquest dimarts, ha defensat que molts consistoris estan col·laborant "d'una manera exemplar", però ha assenyalat que altres, seguint directrius del partit, estan obstaculitzant "no ja el Govern, sinó les esperances i els drets de milers de persones".
Saiz s'ha referit en concret a l'alcalde de Madrid recordant que "ha verbalitzat que no col·laborarà amb aquest procediment de regularització" a pesar que Madrid és una comunitat "que es diu amiga de les persones migrants, especialment llatinoamericanes". "Quina incoherència", ha lamentat la portaveu de l'Executiu.
Posicions més radicals en matèria migratòria
En paral·lel a l'ofensiva institucional, el PP també ha començat a elevar el to a nivell discursiu, servint-se fins i tot de falòrnies per defensar els seus interessos. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va assegurar fa uns dies que la mesura era un "disbarat" perquè permetria regularitzar "a granel" persones amb "antecedents policials" o fins i tot els qui hagin violat una dona. Una afirmació que xoca amb els requisits bàsics de la norma, ja que per accedir a la residència és necessari demostrar que no es tenen antecedents penals ni al país d'origen ni a Espanya.
Relacionat amb aquest tema
En la mateixa línia, la portaveu del PP al Congreso, Ester Muñoz, ha acusat aquest dimarts el president Pedro Sánchez de tenir interès a regularitzar delinqüents, després de la instrucció emesa per la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries perquè s'expliqui als presos preventius el procés de regularització. El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha aclarit que, tal com recull el reial decret, no serà susceptible de regularització cap migrant que suposi un risc a la seguretat nacional o un perill per a l'ordre públic, encara que no tingui antecedents penals.
Aquest enduriment del discurs del PP ocorre al mateix temps que signa un acord per a un govern de coalició a Extremadura amb Vox. L'extrema dreta ha aconseguit que els de Feijóo assumeixin la majoria dels seus punts en matèria de migració en un text, de 23 pàgines, on anuncia de manera explícita les seves intencions: "No més menors estrangers no acompanyats". A partir d'aquí, el futur Executiu de María Guardiola es compromet a rebutjar la política migratòria del Gobierno de Pedro Sánchez i a oposar-se "per tots els mitjans legals, jurídics i polítics" a qualsevol mecanisme de repartiment de persones migrants entre comunitats.
El full de ruta inclou també la negativa a obrir nous centres d'acolliment o ampliar els existents, la introducció d'una "prioritat nacional" en l'accés a l'habitatge protegit i lloguer social, i la supressió de subvencions a ONG que, segons el text, "afavoreixin la immigració il·legal". A això se suma la creació d'una unitat administrativa per vigilar el frau en prestacions, padró i residència, així com mesures com la prohibició del burca i el nicab en espais públics o l'eliminació del programa d'ensenyament de llengua àrab i cultura marroquina als centres educatius.
El PP busca captar l'electorat de Vox
Per entendre l'abast d'aquest gir, convé mirar més enllà d'Extremadura. María José Vicente, professora i investigadora associada de Ciència Política a la Universitat Complutense de Madrid, situa aquest moviment dins d'una tendència europea més àmplia, on la dreta tradicional de països com Alemanya, Àustria o els Països Baixos també ha anat endurint el seu discurs davant l'avanç de l'extrema dreta. "No és ni de bon tros exclusiu d'Espanya. La dreta tradicional, quan se sent amenaçada, no respon defensant les seves posicions històriques, sinó que absorbeix el marc interpretatiu del competidor radical, assumint que la migració és sobretot un problema d'ordre públic, sobirania nacional i sostenibilitat de l'estat del benestar, però mai una oportunitat demogràfica o econòmica", explica.
La dreta tradicional, quan se sent amenaçada, absorbeix el marc interpretatiu del competidor radical
Al seu judici, això és el que està ocorrent a Extremadura i que es podria repetir en pròxims cicles electorals. "La necessitat de garantir la governabilitat ha portat a acceptar clàusules que vinculen ajudes públiques a la residència legal o a endurir l'accés a serveis bàsics per a persones en situació irregular, mesures que abans solament proposava Vox i que ara el PP presenta com a pròpies amb un lleuger maquillatge tècnic", assenyala Vicente.
Relacionat amb aquest tema
Adverteix que el problema no és només el contingut d'aquestes mesures, sinó el canvi d'enfocament que impliquen. "Quan s'assumeix que el problema són les persones migrants i no la falta d'inversió o la precarietat dels serveis públics, es trenca el vincle lògic entre causes i efectes". A més, l'experta subratlla que aquest tipus de discursos no se sostenen amb l'evidència empírica existent. "Les investigacions sostenen que els migrants contribueixen més del que reben al llarg del seu cicle vital, i que la pressió sobre els serveis públics és un problema d'inversió, no de fluxos", apunta.
Des d'aquesta perspectiva, l'acord entre PP i Vox funciona com alguna cosa més que un pacte autonòmic. És, en paraules de la mateixa investigadora, "l'assaig general del que passarà en els propers anys en altres territoris on la dreta necessiti governar".
L'acord a Extremadura és l'assaig del que passarà en els pròxims anys en altres territoris on la dreta necessiti governar
"El PP creu que endurint el seu discurs pot recuperar vots per la dreta. Però Vox no desapareixerà: radicalitzarà encara més la seva proposta i això obligarà el PP a endurir-se una altra vegada", assenyala. El resultat, anticipa, és que la societat acabarà per "normalitzar polítiques que fa deu anys haguessin fet saltar totes les alarmes".
Público s'ha posat en contacte amb el Partit Popular per a conèixer detalladament els motius en els quals es basa per a rebutjar la mesura, confirmar si existeix una postura unànime en tots els ajuntaments del PP sobre la qüestió i saber si aquests estan col·laborant de forma efectiva en l'emissió de certificats de vulnerabilitat. Al moment de la publicació d'aquest article, no s'ha rebut resposta de la formació.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.