Retornar menors migrants no és automàtic: el que la Comissió Europea omet sobre la seva pròpia llei
Un portaveu de la Comissió Europea va afirmar que l'expectativa de l'Executiu comunitari és que "tots els que s'estiguin il·legalment a Ceuta siguin retornats", inclosos els menors no acompanyats
La normativa europea i espanyola exigeix valorar cada cas individualment i prioritzar l'interès superior del menor
El Reglament de Procediment d'Asil, que va entrar en vigor al juny, només és aplicable a menors que puguin representar "un perill per a la seguretat o l'ordre públic"
-Actualitzat a
Brussel·les vol que tots els migrants que romanguin irregularment a Ceuta siguin retornats al Marroc. També els menors. El portaveu d'Assumptes Interns de la Comissió Europea, Markus Lammert, va afirmar aquest dimarts que l'expectativa de l'Executiu comunitari és que "tots els que romanguin il·legalment a Ceuta siguin retornats". "Tots", inclosos els menors estrangers no acompanyats, va aclarir Comissió Europea, que ha contestat que "està regulat pel Dret de la UE" i que la directiva de Retorn contempla disposicions per al retorn dels migrants en situació irregular.
Però que el Dret de la UE permeti el retorn de menors no significa que pugui fer-se de forma automàtica ni col·lectiva. Els experts consultats per Público coincideixen que la normativa europea no permet que les expulsions es puguin executar de manera tan senzilla com afirma el portaveu de la Comissió, sinó que cada cas ha de ser estudiat de manera individual i amb totes les garanties.
Tant la Directiva 2008/115/CE, actualment vigent, com el futur Reglament de Retorn de la UE, que substituirà a aquesta directiva, estableixen garanties específiques per als menors no acompanyats. El seu article 10 obliga a tenir en compte l'interès superior del menor i exigeix que, abans d'executar el retorn, les autoritats se cerciorin que serà lliurat a un familiar, a un tutor designat o a uns serveis d'acolliment adequats al país de destinació.
Relacionat amb aquest tema
A més, el nou Reglament de Procediment d'Asil (UE) 2024/1348, aplicable des del 12 de juny, estableix que els menors no acompanyats queden, com a regla general, fora del procediment fronterer d'asil —un tràmit especial i accelerat per a examinar les sol·licituds a la frontera—, tret que "existeixin motius raonables per a considerar que el menor UE un perill per a la seguretat o l'ordre públic de l'Estat membre o que el sol·licitant hagi estat expulsat per motius greus de seguretat nacional o d'ordre públic conformement al Dret nacional". En aquests casos excepcionals, el menor pot ser sotmès a aquest procediment, però això no implica la seva devolució automàtica, sinó únicament que canvia la via per la qual es tramita la seva sol·licitud.
El menor pot no voler tornar
A Espanya, les garanties de la directiva es desenvolupen en l'article 35 de la Llei d'Estrangeria i en els articles 165 a 174 del Reglament d'Estrangeria, aprovat en 2024. La normativa espanyola concreta les obligacions de la directiva europea i afegeix controls com l'audiència del menor, els informes de protecció de menors i del fiscal i la valoració individual de cada cas. Ni tan sols l'acord firmat per Espanya i el Marroc el març del 2007 per al retorn de menors marroquins no acompanyats permet eludir aquestes garanties.
Així, el primer que han de fer les autoritats espanyoles és identificar al menor i determinar la seva edat. Una vegada reconeguda la minoria, queda sota la protecció dels serveis corresponents i, si escau, pot iniciar-se un expedient de repatriació. Primer s'ha de prioritzar la reagrupació familiar, per a això les autoritats han d'acudir al país d'origen per sol·licitar-li un informe complet sobre les circumstàncies familiars del menor. A més, segons el Reglament, a partir dels 12 anys un nen ja disposa de "judici suficient" per parlar en primera persona, per la qual cosa se li ha de prendre declaració perquè expliqui la seva situació i si vol quedar-se a Espanya. Aquesta declaració és obligatòria en el cas dels adolescents d'entre 16 i 18 anys d'edat. Si no hi ha una família a la qual el menor pugui ser lliurat, i el propi menor està d'acord amb tornar, llavors pot plantejar-se que torni al seu país i quedi sota la protecció dels serveis públics de menors d'aquest país.
Javier de Lucas, catedràtic de Filosofia del Dret i expert en migracions, explica que la reunificació "no és possible en la majoria dels casos" ja que només es pot portar a terme quan sigui compatible amb l'interès superior del menor. Molts dels nens ni volen ni poden tornar als seus països d'origen. "El menor pot no voler retornar perquè ha patit maltractaments o violència en aquesta família o que els seus pares vulguin que pugui construir un futur a Espanya", explica el catedràtic.
Relacionat amb aquest tema
Fonts del Ministeri d'Infància també insisteixen a Público que, "per sobre de tot hi ha l'interès superior del menor". De la mateixa forma, la ministra de Migracions, Elma Saiz, ha assegurat aquest dimecres que Espanya complirà la normativa vigent. "Hi ha principis inspiradors del nostre ordenament jurídic, com l'interès superior del menor i hi ha una resposta que s'ha de donar des de la legalitat", ha manifestat.
Possibles sol·licitants d'asil
La Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) assenyala a Público que, abans de parlar de possibles devolucions, cal identificar a totes les persones que es troben a Ceuta i un reforç de serveis. "El problema que estem veient a Ceuta ara mateix és que la majoria de les persones no estan sent encara sotmeses al triatge, que és el que cal accelerar. Encara no sabem el nombre de persones ni de menors que hi ha a la ciutat", explica Mauricio Valiente, director general de l'organització.
Relacionat amb aquest tema
Aquest procés d'identificació i avaluació és imprescindible per conèixer les diferents nacionalitats i circumstàncies que engloben a cada menor. No tots poden ser tractats jurídicament de la mateixa manera pel fet d'haver arribat junts.Entre els menors que han arribat a Ceuta hi ha joves procedents de països en conflicte o amb situacions d'especial vulnerabilitat. "Hi ha casos de menors que poden ser potencials sol·licitants de protecció internacional. Ens consta que a la platja del Tarajal, per exemple, hi ha molts subsaharians que podrien ser sol·licitants d'asil. També hem vist que hi ha nens afganesos i palestins", assenyala Save the Children a Público.
En aquests casos, abans de plantejar el retorn, les autoritats han de valorar individualment les circumstàncies del menor i garantir, quan escaigui, el seu accés al procediment de protecció internacional. Un cop presentada la sol·licitud, la Llei 12/2009 estableix que se suspèn qualsevol devolució, expulsió o extradició mentre es resol el cas.
Relacionat amb aquest tema
Un missatge polític contra la migració irregular
El missatge de Brussel·les es produeix en un context de creixent pressió política per endurir la resposta europea a les arribades irregulars. Javier de Lucas considera que les paraules del portaveu de la Comissió responen, en bona mesura, a aquest clima. "Aquí el que hi ha és un intent polític d'enviar un missatge de fermesa d'acord amb la declaració inicial del grup Estados membres que es van queixar del procés de regularització i el van relacionar inicialment amb els esdeveniments de Ceuta", assenyala.
Al seu judici, la Comissió tracta així de satisfer a una majoria de governs europeus que mantenen una posició cada vegada més restrictiva en matèria migratòria. "Volen enviar el missatge que la Unió Europea no deixarà entrar a ningú de forma irregular", sosté el catedràtic, que adverteix de la distància que pot existir entre aquest missatge polític i les garanties que estableix el Dret europeu per a cada persona que arriba a territori comunitari.
Les declaracions del portaveu d'Assumptes Interns, Markus Lammert, es van produir un dia després que el comissari europeu d'Assumptes d'Interior i Migració, Magnus Brunner -que forma part del Partit Popular Austríac (ÖVP)- afirmés que Espanya està realitzant "un treball important i necessari" per protegir les fronteres exteriors de la UE.
Relacionat amb aquest tema
Ceuta es pot convertir en un territori d'assaig per comprovar fins on pot arribar Europa en l'erosió de les seves pròpies garanties
L'eurodiputada Estrella Galán ha denunciat, en una columna publicada a Público, que Lammert sent "un representant d'una institució que té entre les seves responsabilitats vetllar pel compliment del Dret de la Unió" no estigui posant al centre la protecció de les persones, sinó que estigui pressionant políticament a Espanya perquè "activi una maquinària d'expulsions massives". "Ceuta pot convertir-se en un territori d'assaig per comprovar fins on pot arribar Europa en l'erosió de les seves pròpies garanties quan existeix suficient pressió política", denuncia la política de Sumar.
Un discurs que, a més, coincideix amb el que ja havia traslladat el Govern espanyol. El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, va assegurar la setmana passada que l'Executiu està compromès que "fins a l'última persona que ha entrat irregularment al Marroc".
Una posició que preocupa els experts i insten el Govern a no repetir els errors comesos fa cinc anys, quan, el 2021, després de l'entrada a Ceuta de prop de 10.000 persones -en represàlia per l'acollida de Brahim Ghali, líder del Front Polisari-, Espanya va recórrer a l'acord bilateral signat amb el Marroc per tornar els que havien creuat la frontera, inclosos els menors. El 2024, el Tribunal Suprem va concloure que aquelles devolucions de menors havien estat il·legals.
Sobre la firma
Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.