Entrevista a Mohamed Salem Laabeid"La posició de Sánchez sobre el Sàhara Occidental no és nova: és la de l'Estat espanyol i ara s'han tret la careta"

El Front Polisario, l'organització política sahrauí fundada el 1973 per defensar l'alliberament del Sàhara Occidental, ha lluitat de manera incansable des de la seva creació per aconseguir un referèndum d'autodeterminació per al territori. El Sàhara Occidental va estar colonitzat per l'Estat espanyol des de finals del segle XIX i ocupat pel Marroc des del 1975. 

Durant dècades, el Front Polisario ha denunciat l'abandonament per part del Govern espanyol com a expotència administradora, la inacció de les Nacions Unides i els greuges que pateix la població sahrauí a mans de l'exèrcit marroquí, especialment des que el conflicte bèl·lic va reviscolar el 2020.

L'organització té un nou delegat a Catalunya, Mohamed Salem Laabeid, que va assumir el càrrec a finals de 2025. Salem Laabeid és periodista i va estar al capdavant de la televisió sahrauí RASD-TV durant més de 20 anys. En el 50è aniversari de la proclamació de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), entrevistem Salem Laabeid per saber en quina situació es troba el Sàhara Occidental i quines perspectives de futur té el territori, després del gir polític que va prendre l'executiu de Sánchez el 2022 ―quan va donar suport al pla d'autonomia marroquí― i que va reiterar en la cimera bilateral del desembre passat.

Relacionat amb aquest tema

El nou delegat del Polisario a Catalunya denuncia el "silenci informatiu" sobre la repressió al Sàhara Occidental: "És una veritat que fa mal"

Ona Falcó

Quina és la situació actual al Sàhara Occidental, 50 anys després de la constitució de la RASD?

L'any passat es van complir 50 anys de la Marxa Verda i dels Acords de Madrid. Aquest 2026 es commemora l'aniversari de l'Estat sahrauí. El 27 de febrer de 1976 va marcar la fi de la presència administrativa d'Espanya al territori, fet que va donar pas a l'ocupació per part de nous actors: el Marroc al nord i Mauritània al sud. Davant el buit administratiu que es va produir llavors, vam haver de proclamar la República Àrab Sahrauí Democràtica.

Però la situació, ara, després de 50 anys, segueix igual. El territori està ocupat, el poble sahrauí està repartit i ens continuen robant les riqueses. Els actors de 1975 són els mateixos d'avui: Estats Units, França i Espanya. I el Marroc continua fent el que li dona la gana. L'únic que hem guanyat és aquest Estat que hem format, un estat modern, democràtic, on hi ha separació de poders. Tenim el nostre sistema educatiu complet, dels millors d'Àfrica. Ara estem en guerra des del 3 de novembre del 2020. Hi ha un blackout total informatiu i l'ONU segueix igual.

Els actors de 1975 són els mateixos d'avui: Estats Units, França i Espanya. I el Marroc continua fent el que li dona la gana

Què pensa sobre la posició de les Nacions Unides?

Si parlem de l'Assemblea General, que representa la comunitat internacional de tots els països, la decisió segueix igual des de 1975 fins avui. És un tema de descolonització que s'ha de resoldre via referèndum. Tenen una responsabilitat. Pel que fa al Consell de Seguretat, allà hi juguen els poders i els interessos. L'última resolució és la 2797 i és una mica confusa. Aquesta resolució ha passat per quatre esborranys. Al principi donaven clarament suport a l'autonomia marroquina, legalitzant l'ocupació. 

Però els aliats del Sàhara, els defensors del dret internacional, han aconseguit que aquesta resolució surti dient que es pot negociar amb la proposta marroquina, que pot ser una solució, no l'única, però a condició que es garanteixi el dret d'autodeterminació del poble sahrauí i que sigui acceptada per ambdues parts. Ara es parla de trobades preparatòries sobre aquest tema, sobre com podem fer viable la resolució. Però nosaltres ho tenim clar: no participarem ni donarem suport a cap proposta que no inclogui la descolonització del Sàhara.

Relacionat amb aquest tema

Quan Joan Carles I va lliurar el Sàhara al Marroc per afermar la seva arribada al tron

Juan Oliver

No donarem suport a cap proposta que no inclogui la descolonització del Sàhara

Com viu el poble sahrauí l'ocupació marroquina durant 50 anys?

No és fàcil perquè són 50 anys d'exili, de separació de famílies i de viure de l'ajuda humanitària. Però la resistència té una sola explicació: el poble sahrauí sap el que vol i resistirà fins aconseguir el seu objectiu, que és la independència del Sàhara. Han intentat per totes les vies tocar la unitat nacional, però han d'entendre que no guanyaran res, que l'únic que pot determinar el futur del Sàhara és el poble sahrauí. Ho han intentat amb força, joc brut polític, guerra psicològica, mitjans de comunicació… però el poble sahrauí continua lluitant als campaments, a la diàspora, als territoris ocupats. La declaració de Trump, la carta de Sánchez, la de Macron… tot això és per destruir la unió nacional sahrauí, destruir la força moral i convèncer-nos que no hi ha futur.

Com ha escalat la violència en els últims cinc anys, des de la ruptura de l'alto el foc el 2020?

Una guerra no és fàcil. Però ja sabem què és perquè hem viscut 16 anys de guerra [des de 1975 fins 1991, quan es va negociar una treva amb la intermediació de l'ONU]. Aquella batalla la vam guanyar, perquè vam obligar a signar un pla de pau i a reconèixer el Polisario. Les Nacions Unides es van comprometre a organitzar el referèndum si aturàvem la guerra, però en 30 anys no ho han complert. Hem fet tot el possible per obrir vies de pau, fins i tot hem alliberat presoners de guerra, quan encara nosaltres tenim més de 600 desapareguts al Marroc. L'ONU no ha fet res, al contrari, ha donat suport a l'agressor i no parla de les violacions sistemàtiques de drets humans que ha fet el Marroc.

Relacionat amb aquest tema

El Marroc torna a pressionar l'Estat espanyol pel Sàhara enviant civils i desencadena una crisi diplomàtica

Sato Díaz

En una roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya, va denunciar al desembre el "silenci informatiu" que envolta la causa sahrauí. A què atribueix aquesta falta d'atenció mediàtica?

Els periodistes, els intel·lectuals, l'elit en general, són els qui creen l'opinió pública i han d'explicar la realitat. Nosaltres no exigim que se'ns doni suport, però almenys que se sàpiga què està passant de debò. El que va passar a Tunísia el 2011, va passar al Sàhara el 2010, però ningú no va parlar dels campaments. Tenim presos polítics que encara estan tancats, amb cadena perpètua. Tenim violacions sistemàtiques dels drets humans, però no se'n parla com en altres parts del món. Això fa molt mal. I ja no parlo dels polítics, parlo del quart poder, del periodisme. No investiguen, només fan ressò del que diu el Govern espanyol, que ara dona suport al Marroc.

Tenim violacions sistemàtiques dels drets humans, però no se'n parla com en altres parts del món

El març de 2022, el Govern d'Espanya va adoptar un canvi de posició respecte al Sàhara Occidental, donant suport al pla d'autonomia marroquí, una postura que va reiterar a la cimera bilateral del 2025. A quins interessos respon aquest gir polític?

No és una posició del Govern espanyol d'ara. És una posició de l'Estat espanyol. Ara només s'han tret la careta. El 1975, l'Exèrcit espanyol donava suport als marroquins perquè matessin i ocupessin el Sàhara Occidental. Qui pot contrarestar l'Estat espanyol és la justícia espanyola. Un auto de l'Audiència Nacional el 2014 va confirmar que Espanya és la potència administradora i que la seva missió no acaba fins que es tanqui el procés de descolonització del Sàhara. Qui més pot contrarestar la posició de l'Estat? Els intel·lectuals i periodistes. Han de desvetllar la realitat. Donen suport al dret internacional i al Sàhara? Ho fan amb Ucraïna, amb Palestina, amb Veneçuela. Em sembla genial. Però amb el Sàhara què? Vam ser la província número 53 de l'Estat espanyol.

Fa relativament poc que és el nou delegat del Front Polisari a Catalunya. Quines prioritats es marca en el càrrec i quin paper pot jugar Catalunya en tot això?

Pot jugar molt. El meu primer objectiu és explicar què està passant al Sàhara per generar solidaritat. La societat catalana és molt solidària. L'ACAPS [Associació Catalana d'Amigues del Poble Sahrauí] va ser l'organització més forta d'Europa i del món amb el poble sahrauí. Sortien projectes, ajuda política, visibilitat per a la causa… però ara sembla com si ja no existís. Per això estic contactant amb els partits polítics i la veritat és que m'han rebut bé. Veurem què passa.

El que vull és unificar i recuperar una sola associació gran en comptes d'entitats petites. Amb un moviment fort, un grup parlamentari fort i una coordinadora d'ajuntaments forta, podem fer una bona feina a Catalunya. Només estem lluitant pel dret a existir, per recuperar la nostra terra, la sobirania i la llibertat.