Les polítiques de PP i Vox en els 97 municipis on governen junts: censura cultural, mocions antiavortament i criminalització del burca

Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal van enterrar la setmana passada la destral de guerra per facilitar els acords a Extremadura, Aragó i Castella i Lleó. Les negociacions -"tècniques", insisteixen des de tots dos partits- arriben després de gairebé tres mesos de retrets creuats, "guerra bruta" i fins acusacions de "corrupció". La posada en escena no troba comparació al Congrés. Els populars van votar a favor de més de la meitat de les mesures que va impulsar l'extrema dreta en matèria de migració en el que portem de legislatura. Feijóo i Abascal també es van posar d'acord per tombar iniciatives com la reducció de la jornada laboral o la regulació dels lloguers de temporada. Les diferències que semblen tenir els dos partits a nivell autonòmic tampoc es traslladen a l'àmbit local. El PP i Vox porten gairebé tres anys governant conjuntament en 97 localitats. I res sembla indicar que els pactes es trenquin abans que s'acabi la legislatura.

El 28-M va tenyir de blau el mapa polític d'Espanya. Els populars es van fer amb el bastó de comandament en quatre de cada deu ajuntaments. I en alguns van tocar moqueta de la mà de Vox. Els dos partits van signar acords de govern en més d'un centenar de localitats de 25 províncies. La majoria, repartides entre la Comunitat de Madrid, Castella-la Manxa, País Valencià, Aragó o Castella i Lleó. La xifra ha ballat una mica respecte al 2023, perquè els populars i l'extrema dreta van perdre una trentena d'alcaldies per mocions de censura, fugides al grup mixt –dels regidors de Vox– i alguna lluita de poder. Quines mesures han impulsat? Com les han justificat? Quines àrees controlen els d'Abascal? I quines han estat les seves gestes en el poder?

Les dretes han aprovat mocions contra el burca en localitats com Níjar (Almeria), Santa Cruz de Bezana (Cantàbria) o Hellín (Albacete)

La situació canvia lleugerament en funció dels municipis i de la seva grandària. El PP i Vox estan al capdavant de vint localitats de més de 50.000 habitants, com València, Valladolid, Toledo, Guadalajara, Castelló de la Plana, Oriola, Mijas, Aranjuez, Lorca o Alcalá de Henares. Els dos partits també governen en desenes de petits ajuntaments a l'entorn de l'Espanya buidada, com Jaca (Osca), Alfambra (Terol), Chercos (Almeria), Aguilafuente (Segòvia), El Gordo (Càceres) o Pereruela (Zamora). El que es repeteix en gairebé tots ells és el repartiment de funcions: Vox acostuma a quedar-se amb les competències en Família, Joventut i Infancia, Seguretat Ciutadana, Medi Ambient o Cultura. La censura d'obres de teatre, la prohibició del burca en espais públics i la negació de la violència masclista són alguns dels efectes de la seva posada de llarg en més de noranta administracions locals.

El mapa dels governs PP-Vox

Els populars i l'extrema dreta van entrar després de les eleccions municipals del 2023 en "més de cent" ajuntaments, una xifra que van difondre en el seu moment des de Vox i que ha pogut confirmar Público amb les dades de la base de Càrrecs Representatius Locals del Ministeri de Política Territorial. El còmput és ara lleugerament menor. Els acords s'han trencat en ajuntaments com Ponferrada, Ciudad Real, Móstoles, Burgos o Borriana (Castelló). 

L'oposició els va arrabassar el comandament -mitjançant mocions de censura- en altres municipis, com Xiva (València), Béjar (Salamanca) o Maracena (Granada). I l'extrema dreta va perdre pel camí militants que segueixen als governs municipals com a independents, sense cap relació amb Vox. Això és el que ha passat a Cuarte de Huerva (Osca) o Tineo (Astúries). Vox va entrar al mateix temps en altres alcaldies que estaven –generalment- en mans de les esquerres o només del PP, com València, Arona (Santa Cruz de Tenerife), Vinaròs (Castelló) i Torre Pacheco (Múrcia).

La foto actual és - per tant - pràcticament similar a la de fa tres anys, almenys, des del punt de vista quantitatiu. Els populars i l'extrema dreta segueixen al capdavant de 23 ajuntaments a la Comunidad de Madrid, entre ells, Alcalá de Henares, Aranjuez, Colmenar Viejo, Galapagar, Guadarrama, El Molar, Navacerrada, Torrelodones, San Lorenzo de El Escorial i Villanueva de Odón. Aquesta és la regió on la dupla conservadora té ara mateix més alcaldies. La segona posició l'ocupa Castella-la Manxa. El PP i Vox governen en una quinzena de municipis: Toledo, Talavera de la Reina, Torrijos, Quintanar de la Orden i Camarena, tots ells a la província de Toledo; Hellín i Caudete a Albacete; Guadalajara, El Casar, Torrejón del Rey i Trijueque a la província de Guadalajara; i Socuéllamos, Tomelloso, Miguelturra i Toledo de Don Rodrigo a Ciudad Real.

El País Valencià té per la seva banda 14 localitats amb governs de PP i Vox, repartides entre València (la pròpia ciutat de València, Algemesí, El Genovés, Nàquera, Rocafort, Torrent i Xirivella), Alacant (Elx, Xàbia, Oriola i Sant Vicent del Raspeig) i Castelló (la ciutat de Castelló, Orpesa i Vinaròs). La DANA va arrasar tres d'aquests municipis fa ara un any i mig. L'extrema dreta té en ells competències en matèria d'Urbanisme i Educació. 

El PP i Vox també tenen el bastó de comandament en dotze ajuntaments de Castella i Lleó: Aguilafuente, Cantalejo i Villacastín a la província de Segòvia; Benavente i Pereruela a Zamora; Laguna de Duero, Renedo de Esgueva, Vianda de Cega i Valladolid a la província de Valladolid; Aguilar de Campoo (Palència); Rabanera del Pinar (Burgos) i El Burgo de Osma (Sòria).

El PP i Vox governen una vintena de localitats de més de 50.000 habitants, com València, Valladolid, Toledo o Guadalajara

Aragó segueix amb nou feus en mans de PP i Vox, entre ells, Alcañiz (Terol), Alfajarín (Saragossa), Cucalón (Terol), Jaca (Osca), Utebo (Saragossa) i Villel (Terol). Andalusia ocupa la següent posició amb set municipis, com Bormujos (Sevilla), La Palma del Condado (Huelva), Mijas (Màlaga), Níjar (Almeria) o Santa Fe (Granada). I completen el llistat la Regió de Múrcia (La Unión, Las Torres de Cotillas, Lorca, Molina de Segura, Puerto Lumbreras i des de fa una setmana, Torre Pacheco), Illes Balears (Alcúdia, Calvià, Llucmajor i Marratxí), Extremadura (El Gordo, Losar de la Vera, Navalmoral de la Mata i Talayuela, tots ells als voltants de Las Torres de Cotillas). Santa Cruz de Bezana (Cantàbria) i Arona (Santa Cruz de Tenerife) també tenen a l'extrema dreta en els seus governs municipals, Cantabria dues butaques en cadascun dels casos.

Relacionat amb aquest tema

"Hem de canviar els relats per generar agències col·lectives per a una confrontació política àmplia"

Marc Font

El burca, la censura i la desmemòria

La nomenclatura per la qual aposta l'extrema dreta en les àrees que controla tampoc és casual. Vox sol quedar-se –per aquest ordre, segons la informació disponible- amb les regidories de Seguretat Ciutadana, Família, Cultura, Medi Ambient, Turisme, Joventut i Infància o Urbanisme. I en alguns casos, reanomena els departaments amb variants com "Festes Taurines", "Assumptes Religioses", "Interculturalitat", "Caça", "Urbanitzacions", "Ciutadans Estrangers" o "Règimen Interior", tot això en poblacions que rares vegades superen els 10.000 habitants. El control dels serveis policials i d'emergències, la supervisió de l'agenda cultural i les polítiques lingüístiques -allà on conviuen dues llengües cooficials- són tres de les seves preocupacions estrella.

Els governs dels populars amb Vox no han estat –en cap cas- exempts de polèmica, tampoc en l'àmbit local. La més recent possiblement sigui la que té a veure amb la prohibició del burca o el nikab en espais públics. El PP i els d'Abascal han impulsat mocions en aquesta línia en localitats com Níjar (Almeria), Santa Cruz de Bezana (Cantàbria), Hellín (Albacete), Toledo, Guadalajara, Castelló de la Plana o Burgos, on van trencar el pacte de govern fa un any i mig, però segueixen votant -amb freqüència- de la mà. La mesura també va tirar endavant -amb els sís d'ambdues formacions- en localitats en les quals mai van arribar a compartir el bastó de comandament, com Logronyo, Granada, Rincón de la Victoria (Màlaga) o Roquetas de Mar (Almeria)." Aquestes vestimentes representen imposicions culturals que esborren la identitat de la dona i l'aparten de l'espai públic", va defensar la responsable de l'àrea de Seguretat Ciutadana a Molina de Segura (Múrcia).

La criminalització de les persones migrants i les retallades en drets socials no acaben aquí. El PP i Vox van impulsar aquesta setmana una moció antiavortament a Elx, malgrat que la interrupció voluntària de l'embaràs ha estat repetidament avalada pel Tribunal Constitucional. "A Vox som tots provida (...), tots creiem en la defensa de la vida des de la concepció fins a la seva fi. (...) elevar l'avortament a la categoria de dret és una contradicció jurídica sense fonament en l'ordre del dret natural", va reivindicar la regidora de Família i portaveu de l'extrema dreta en el consistori il·licità, Aurora Rodil. L'alcalde popular de la localitat va titllar la polèmica de "cortina de fum" i va mostrar el seu rebuig a blindar l'avortament a la Constitució "sense passar per la prescriptiva dissolució de les Corts".

El Govern va acordar també la setmana passada la retirada del monument de Sa Feixina de Palma, construït en homenatge a les víctimes franquistes del creuer Balears, vaixell de Armada que es va posar a les ordres del bàndol feixista. Ho va fer al·legant que és contrari a la Memòria Democràtica. L'Ajuntament de Palma -amb els sís de PP i Vox- va decidir modificar el pla d'ordenació urbana per donar-li protecció patrimonial al monòlit i evitar la seva ensulsiada. 

Aquesta és la mateixa postura que han defensat en altres localitats, com Borriana (Castelló), on els dos partits van governar conjuntament fins a l'octubre de 2025. Vox va retirar ara fa dos anys una placa del convent de la Mercè dedicada a les víctimes de la Guerra Civil. El regidor de Cultura, Jesús Albiol, ho va justificar dient que contenia "errors" que "tergiversaven la història".

Relacionat amb aquest tema

Aliança Catalana topa amb dificultats per trobar candidats als seus feus clau per a les municipals

Albert Aragonès

Borriana també va ocupar titulars i portades a finals de 2023, quan l'extrema dreta i els populars van ordenar la retirada de llibres de temàtica LGTBIQ+ de la Biblioteca Municipal. I el mateix van fer amb títols en valencià i amb pel·lícules com Barbie o 20.000 espècies d'abelles, un film que narra la història d'una infància trans a la recerca de la seua identitat. La censura ha estat habitual en gairebé tots els municipis on comparteixen equip el PP i Vox. L'Ajuntamento de Quintanar de la Orden (Toledo) va censurar tot just començar la legislatura l'obra de teatre Qué difícil es (Los 90 Producen), al·legant que els actors sortien a l'escenari en roba interior. La localitat va publicitar a més el 25-N com el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència, negant així un masclisme estructural que assassina a desenes de dones tots els anys a Espanya.

Tomelloso (Ciudad Real) va llançar un paquet de cursos de "tall i confecció" o "cuina" com a "activitats per a la dona" el 2024

El PP i Vox també van censurar la representació teatral d'Orlando (Teatro Defondo) de Virginia Wolf a Valdemorillo (Comunitat de Madrid). L'excusa va ser que "el protagonista passava de ser un home a ser una dona i denunciava les diferències" que el canvi implicava, segons va explicar en el seu moment la mateixa companyia. L'Ajuntament de Toledo va cancel·lar fa gairebé tres anys l'estrena de La infàmia, una obra que narra la vida i el segrest de la periodista mexicana Lydia Cacho, autora d'una sèrie d'investigacions sobre les xarxes d'explotació sexual de menors a Amèrica Llatina. L'argument oficial va ser que la decisió responia únicament a raons pressupostàries. El patró s'ha repetit en altres municipis com Alcalá de Henares o Burgos, quan l'extrema dreta encara estava al capdavant de l'àrea de Cultura.

La persecució de les llengües cooficials és una altra de les columnes vertebradores dels pactes municipals de PP i Vox. Els dos partits lluiten a la capital valenciana per canviar el topònim de València i anomenar-la –oficialment- només en castellà o amb accent tancat. L'Acadèmia de la Llengua va rebutjar obertament la denominació bilingüe i defensa que es mantingui amb l'accent obert, seguint criteris històrics i "lingüístics". A Vinaròs (Castelló), les formacions conservadores van aprovar aquest mes una reforma per "generalitzar" el castellà en la llista de carrers municipal i en els documents oficials o la publicitat institucional. I a Castelló, la dreta i l'extrema dreta van reanomenar a l'octubre la Plaça del País Valencià. La mateixa lògica han seguit en els municipis que controlen a les Illes Balears. Calvià va elevar el castellà a "llengua usual" per als usos administratius després de més de tres dècades de consens sobre la promoció del català "en tots els àmbits de la vida ciutadana". I Llucmajor va eliminar a l'estiu el requisit de conèixer les dues llengües per optar a llocs públics en el Consistori.

A Vinaròs (Castelló), les formacions conservadores van aprovar aquest mes una reforma per "generalitzar" el castellà en la llista de carrers municipal i en els documents oficials o la publicitat institucional. I a Castelló, la dreta i l'extrema dreta van reanomenar a l'octubre la Plaça del País Valencià. La mateixa lògica han seguit en els municipis que controlen a les Illes Balears. Calvià va elevar el castellà a "llengua usual" per als usos administratius després de més de tres dècades de consens sobre la promoció del català "en tots els àmbits de la vida ciutadana". I Llucmajor va eliminar a l'estiu el requisit de conèixer les dues llengües per optar a llocs públics en el Consistori.

La violència contra les dones no només la van negar els populars i Vox aquest 25-N a Quintanar de la Orden (Toledo). L'Ajuntament de Guadalajara va eliminar els punts violeta de les seves fires i festes fa més de dos anys, canviant-los per "punts de seguretat per a tothom". La mateixa localitat va organitzar una revetlla amb inflables pel Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona. València va eliminar dels plans d'ocupació municipals les clàusules en favor de dones víctimes de violència de gènere, tal com va denunciar en el seu moment el PSPV. El mateix van fer la dreta i l'extrema dreta abans de trencar el seu acord de govern a Maracena (Granada).

Tomelloso (Ciudad Real) va llançar un paquet de cursos de "tall i confecció", "estètica", "perruqueria" o "cuina" en el marc de les "activitats per a la dona" de la localitat el 2024. El PP i Vox van tombar una moció per reforçar les polítiques municipals en matèria d'igualtat, garantir l'accés a les cures i impulsar una educació feminista a Toledo. I l'extrema dreta segueix pressionant a El Casar (Guadalajara) per suspendre un programa de xerrades "sobre el consentiment sexual" a les escoles del municipi.

Relacionat amb aquest tema

"No cal ser d'extrema dreta per aplicar polítiques racistes"

Laura Anido

Les localitats costaneres on governen els dos partits també comencen a notar els efectes de l'agenda conservadora en matèria d'habitatge. Mijas (Màlaga), Calvià (Illes Balears) o Castelló de la Plana han vist com s'aprovaven mocions per reduir temps de construcció, alliberar terrenys, legalitzar Illes Balears zones no urbanitzables i "agilitzar" futures llicències i tramitacions.

L'impacte ambiental no és una preocupació per al tàndem que formen el PP i Vox. Ho van deixar clar durant el seu primer any de govern a Valladolid. Les dues formacions van impulsar una reversió en polítiques de mobilitat sostenible i van ordenar retirar carrils bici i vies específiques per als autobusos a la capital, contra el criteri del Tribunal Superior de Justícia de Castiella i Lleó (TSJCyL) i del Tribunal Suprem. I a Socuéllamos (Ciudad Real), PP i Vox van autoritzar la construcció d'una planta de tractament de residus hospitalaris i van contemplar la possibilitat d'instal·lar altres dos centres de biometà. El cridaner és que totes aquestes mesures es duen a terme -sense massa soroll- en gairebé un centenar de municipis mentre els populars i l'extrema dreta escenifiquen retrets, rebequeries i discrepàncies en l'àmbit nacional.