L'independentisme resisteix al carrer en una Diada marcada pel rebuig a l'extrema dreta i es conjura per impulsar una gran mobilització el 2027
La manifestació de l'11 de setembre organitzada per l'ANC, Òmnium i altres entitats, atura la davallada d'assistents i reuneix més persones que el 2025
A diferència d'anys anteriors, desapareixen els retrets a les formacions sobiranistes democràtiques, mentre l'extrema dreta d'Aliança Catalana acapara les crítiques per l'amenaça que suposa pel moviment independentista i la convivència

Barcelona--Actualitzat a
L'independentisme resisteix com el moviment amb major capacitat de mobilització a Catalunya. Amb un volum molt allunyat del que havia tingut en els moments àlgids del Procés, però que es recupera lleugerament amb relació a l'any passat i amb la voluntat de fer un salt d'escala el 2027, quan es compleixi una dècada del referèndum de l'1 d'octubre. I amb una preocupació transversal per l'ascens a les enquestes -i als discursos- de l'extrema dreta, que ha acaparat gran part de les intervencions crítiques que s'han escoltat durant la jornada de l'11 de setembre. A grans trets, aquests són alguns dels principals elements que resumeixen la Diada Nacional de Catalunya d'aquest 2026.
Com és habitual, la manifestació impulsada per l'ANC i Òmnium Cultural ha estat l'acte més massiu de la jornada. La convocatòria, organitzada també per l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), el Consell de la República, la Intersindical i el CIEMEN, ha reunit unes 58.000 persones -repartides entre les 45.000 de Barcelona, les 11.000 de Girona i les 1.600 d'Amposta, segons els recomptes de les respectives policies locals- una xifra que supera les 41.700 que van aplegar-se el 2025. Els organitzadors han elevat el nombre d'assistents fins als 128.000, repartits entre 100.000 a Barcelona, 15.000 a Girona i 13.000 a Amposta.
Més enllà del ball de xifres, la sensació és que la convocatòria d'enguany ha estat marcada per un cert rejoveniment dels manifestants, amb la presència de nombrosos grups de joves, i per la voluntat de deixar enrere l'etapa de dol del post-Procés, que s'ha materialitzat en l'absència de xiulades i retrets als dirigents dels principals independentistes. Sí que hi ha hagut crítiques al Govern de Salvador Illa, sobretot per la seva gestió en qüestions fonamentals com Rodalies, i encara de més contundents contra Aliança Catalana, una formació que si continua creixent pot ser letal per a l'aspiració independentista de recuperar una majoria social i política.
Sense un horitzó esperançador a curt termini, l'independentisme ha aconseguit aturar la caiguda d'assistents a la manifestació de l'11 de setembre que arrossegava des de fa anys, en una Diada que en certa manera tant l'ANC com Òmnium Cultural han vingut a considerar com de transició. I és que la voluntat és tornar a portar a terme una mobilització realment massiva l'any vinent, coincidint amb el desè aniversari del referèndum de l'1 d'octubre i en un moment en què, possiblement, un Govern del PP i Vox hagi aterrat a la Moncloa i pugui servir d'estímul per a la reactivació multitudinària de l'independentisme.
L'ANC convocarà una cimera amb entitats independentistes per preparar una gran mobilització la tardor del 2027
En aquest sentit, el president de l'ANC, Josep Vila, ha proclamat que "cal que des de l'independentisme civil protagonitzem un punt d'inflexió, una acció col·lectiva i continuada en la lluita per l'alliberament nacional que ens porti a l'eclosió d'una majoria social favorable a la independència". Per, tot seguit, anunciar la voluntat de preparar una gran mobilització la tardor del 2027 que serveixi per "reactivar" i "reorganitzar" l'independentisme, de manera que sigui "el desencadenant d'un nou embat fort i decidit per l'independència". El primer pas per preparar aquesta mobilització serà convocar en poques setmanes les entitats independentistes a una cimera.
En la mateixa línia, el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha afirmat que amb l'aplicació definitiva de l'amnistia s'ha de poder "tancar definitivament la carpeta de la repressió, han de tornar els exiliats, amb el president Puigdemont al capdavant". I un cop això passi, ha situat també la tardor de l'any vinent com el "moment d'abordar el conflicte polític". Per a Antich, la mobilització d'aquest 11-S ha demostrat que "diguin el que diguin, l'independentisme en aquest país és ben viu".
Ara bé, el representant d'Òmnium també ha parlat del risc que suposa per a la societat catalana el creixement de l'extrema dreta, una advertència que s'ha escoltat constantment durant la jornada. En concret, ha acusat Aliança de "dividir el país", per reblar que "l'Estat espanyol ens vol dividits com a moviment i l'extrema dreta ens vol fracturar com a societat. Ni uns ni altres ho aconseguiran". També ha assenyalat el partit de Sílvia Orriols el president del CIEMEN, David Minoves, qui ha dit que cal "plantar cara al feixisme" i als discursos d'odi: "Som un sol poble". Segons Minoves, Aliança és un "aliat de l'espanyolisme" i com a tal amenaça d'impossibilitar les majories independentistes.

"Sense cohesió social ni tan sols hi haurà nació"
Més enllà de les diferències entre els diversos projectes polítics i la falta d'unitat independentista que s'arrossega des que van acabar-se els moments àlgids del Procés, l'amenaça que suposa l'ascens de l'extrema dreta a les enquestes -amb Aliança Catalana disparada, amb opcions de ser segona força al Parlament, i un Vox que no pateix cap desgast- ha capitalitzat bona part dels discursos que s'han escoltat durant aquesta Diada del 2026. Tant per part de partits sobiranistes, com d'un de catalanista com és el PSC o les mateixes entitats, especialment Òmnium Cultural.
Si el president del Govern, Salvador Illa, ja havia avisat en el seu missatge institucional de dijous que "no podem permetre que res ni ningú posi en perill la convivència de Catalunya", per afegir que "ningú és més català que ningú. Catalunya som tots i totes. Som un país ric i divers". Un missatge que, amb matisos diversos, ha tingut continuïtat en bona part dels discursos que partits i entitats han fet durant el matí en la tradicional ofrena al monument a Rafael Casanova, a Barcelona. Representants del Govern, del PSC, d'ERC, de Junts o dels sindicats CCOO i UGT han fet una defensa clara d'una "Catalunya oberta" i plural, en contrast amb aquells que la volen "tancada".
Encara més contundent ha estat Òmnium Cultural, que en l'acte polític que ha celebrat al migdia ha defensat que cal actuar contra l'onada d'extrema dreta i els seus discursos d'odi, que "volen criminalitzar, o posar sota sospita, una part de la societat catalana". En paraules del seu president, Xavier Antich, "sense cohesió social no hi pot haver emancipació social, ni alliberament nacional, ni independència". De fet, directament, "sense cohesió social, ni tan sols hi haurà nació".
Òmnium, que també ha reivindicat l'exercici de l'autodeterminació com l'única via per resoldre el conflicte polític amb l'Estat, ha defensat a més articular un "front cívic ampli, majoritari i radicalment democràtic per tal d'avançar en la defensa dels drets, les llibertat i la sobirania nacional". Amb aquesta idea, Xavier Antich considera que cal "fer un pas endavant" i "reconstruir l'hegemonia social al voltant dels grans consensos de la societat catalana".
Actes propis d'ERC i l'esquerra independentista
Pel que fa als partits sobiranistes, ERC ha celebrat el seu propi acte a primera hora de la tarda a Barcelona. Davant d'unes 800 persones, el seu president, Oriol Junqueras, ha enviat el missatge que "tenim la certesa que aquesta pàtria només serà forta si l'omplim de tota la gent que hi vulgui contribuir, vingui d'on vingui. I tenim la certesa, també, que la construcció d'aquesta pàtria és inseparable de la construcció d'una societat més justa i més igualitària, on el dret a viure dignament a casa nostra no sigui un privilegi". Al seu torn, la número dos de la formació, Elisenda Alamany, ha manifestat que el "país està dèbil" i que per "guanyar, la recepta és fer país", cosa que passa per tenir "un país més fort" i per "oferir una identitat forta i oberta, que ens faci ser més, i més forts".
El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha atacat la gestió del Govern d'Illa i abans de la manifestació de la tarda a Barcelona ha desitjat que aquesta sigui "l'última Diada amb exiliats", desitjant que la llei d'amnistia s'apliqui d'immediat per a tothom i "puguin tornar de l'exili els consellers Puig i Comín i el president Puigdemont". També ha demanat que al sobiranisme "l'inspirin els millors valors del catalanisme i l'independentisme de tota la vida".
La CUP ha participat durant la tarda a la tradicional manifestació de l'esquerra independentista per la Diada, que ha arrencat a la plaça Urquinaona i ha acabat al Born i ha reunit unes 8.000 persones, segons els convocants. La seva portaveu, Su Moreno, ha assenyalat que hi ha dos actors que, considera, ,"impedeixen el lliure camí cap a l'alliberament" de Catalunya. "Un és l'espanyolisme que creix arreu dels Països Catalans i aquí, concretament, de la mà del PSC, que intenta imposar una normalització i una pacificació d'un conflicte polític que avui es torna a evidenciar que no està gens tancat. I l'altre és l'extrema dreta, que intenta apropiar-se d'un independentisme que ahir va demostrar un altre cop als carrers, que és antifeixista", ha proclamat. Moreno es referia als fets d'aquest dijous al Fossar de les Moreres, a Barcelona, quan milers d'antifeixistes van concentrar-se en protesta per l'acte d'Aliança Catalana, que tot just va reunir uns centenars d'assistents.




Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.