El Govern espanyol deixa per al setembre l'aprovació del decret d'habitatge davant la falta de suports

El nou macrodecret d'habitatge, la mesura estrella amb la qual les dues ànimes de l'executiu estatal aspiraven a acomiadar el curs polític, no s'aprovarà, com estava previst, aquest dimarts. Després de setmanes de tensió amb els socis del que va ser el bloc d'investidura -fonamentalment Junts, Podemos i PNB-, el Govern espanyol ha optat per retardar la seva aprovació fins després de les vacances d'estiu. Serà, per tant, al setembre quan el text definitiu —subjecte a les modificacions que derivin de la negociació amb la resta de forces parlamentàries— aterri sobre la taula del Consell de Ministres. Així ho confirmen a Público fonts del Ministeri d'Habitatge, que segueix apostant per un acord "ampli i transversal" que ajudi a estabilitzar la situació del principal llast de la legislatura i de les famílies espanyoles: l'habitatge.

Des de l'ala socialista de l'Executiu es mostren, en qualsevol cas, optimistes. "La responsabilitat i generositat de tots els grups ha fet que l'acord estigui més a prop que en qualsevol altre moment", subratllen des del departament que dirigeix Isabel Rodríguez, per als quals "la urgència en el calendari" pot convertir-se en el veritable obstacle. Per aquest motiu han preferit "donar unes setmanes més de marge" a la negociació i posar el focus de l'últim Consell de Ministres del curs en la lluita contra els incendis i l'aprovació de mesures enfront de l'emergència climàtica. Així, asseguren, el ministeri farà "tot el que estigui a la seva mà" per signar "el millor acord possible", aquell que garanteixi, descriuen, el dret a l'habitatge de tota la ciutadania.

Un dels esculls que ha motivat aquest retard és la discutida reforma de la llei del sòl, que el Govern ha intentat aprovar (sense èxit) en diverses ocasions i que va introduir en l'esborrany de la nova norma a petició expressa del PNB. La setmana passada, la secretària general de Podemos, Ione Belarra posava veu a l'oposició dels morats a aquesta reforma exigint, en roda de premsa, la retirada d'una mesura que "obre una autopista als pelotazos urbanístics". Unes crítiques a les quals el PNB responia reiterant la necessitat de dotar de "major seguretat jurídica i agilitat als planejaments urbans" per sortejar els "habituals" embuts burocràtics.

Relacionat amb aquest tema

Càrrecs de 1.500 euros i amenaces de desnonament: llogaters d'un bloc de Cornellà denuncien un fons d'inversió per assetjament

Judit Castaño

També des de Junts s'han mostrat molt crítics en els últims dies amb l'esborrany de la norma, que, censuren, inclou mesures que "perpetuen" les okupacions i desprotegeixen, al mateix temps, a inquilins i petits propietaris. Aquest mateix dilluns, a través d'un article compartit a X, la portaveu del partit al Congrés, Míriam Nogueras, tornava a rebutjar la sobreregulació de la qual fa bandera el Govern, assenyalant al que és, per a la política independentista, el veritable problema: la manca d'oferta. "I l'oferta no es crea a cop de decret ni amb titulars o invents. Si el Govern espanyol vol aturar la crisi d'habitatge, que avui és insostenible, sap el que ha de fer", etzibava, en aquesta línia, Nogueras, advertint els de Pedro Sánchez que, si les negociacions es limiten a "acontentar" forces com Podem o Comuns, "nosaltres no hi serem".