Entrevista a Eduard Garzón, CDR encausat en l'Operació Judes"Els CDR no ens vam mobilitzar per arribar ara a un acord per un tren orbital"
Parlem amb un dels 12 membres dels CDR encausats en l'Operació Judes per part de l'Audiència Nacional, després de la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre l'amnistia

Barcelona-
Eduard Garzón és un dels 12 membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) encausats per l'Audiència Nacional en l'Operació Judes. El tribunal espanyol els acusa de terrorisme i el demana fins a 27 anys de presó, tot i la feblesa de les proves aportades per sostenir l'acusació.
L'activista parla amb Públic després de la recent resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que va avalar la Llei d'Amnistia, tant en les qüestions referents a la malversació com en les de terrorisme. La decisió obre la porta a què l'Audiència apliqui properament l'amnistia als encausats de l'Operació Judes.
Com valores la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que avla l’amnistia (TJUE)?
Va ser el que esperàvem. Teníem el convenciment que la llei d'amnistia, quan sortís de l'entorn dels jutges espanyols, seria reconeguda. Tot i això, no podem estar del tot tranquils perquè hem d'esperar la nul·litat d'aquesta causa a la resposta dels tribunals d’Espanya. Encara tenim neguit i no podem cantar victòria.
De què se us acusa exactament i quines proves es té de l'acusació?
Estem parlant d'una causa inventada. Un procés judicial que darrere té una intenció política, en aquest cas, minvar el moviment independentista. A mi m’acusen de finançament de terrorisme, perquè van trobar la comptabilitat d’una venda de samarretes amb una quantitat tan elevada de diners com 600 euros. Per això em demanen 27 anys de presó. Sis persones vam estar a la presó durant tres mesos. Un jutge de vigilància penitenciària de Madrid va reclamar a la Guàrdia Civil, des de la primera setmana del nostre ingrés, els informes de la trobada dels explosius i armes que en un moment donat s'estaven investigant, entre cometes, a l'Audiència Nacional, i que s'estaven filtrant dia sí dia també. Tres mesos més tard, la mateixa Guàrdia Civil va dir que no havien trobat res, ni armes, ni explosius. El jutge ens va permetre marxar de la presó, però la causa va tirar endavant.
Sis persones vam estar a la presó durant tres mesos. Un jutge de vigilància penitenciària de Madrid va reclamar a la Guàrdia Civil, des de la primera setmana del nostre ingrés, els informes de la trobada dels explosius i armes que en un moment donat s'estaven investigant, entre cometes, a l'Audiència Nacional, i que s'estaven filtrant dia sí dia també. Tres mesos més tard, la mateixa Guàrdia Civil va dir que no havien trobat res, ni armes, ni explosius. El jutge ens va permetre marxar de la presó, però la causa va tirar endavant. Si aquesta causa és finalment acceptada, el veritable problema serà que es demostrarà que l'Estat espanyol no té unes estructures democràtiques. No seria justícia, sinó un càstig per tenir unes idees polítiques.
L'Audiència Nacional no ha d'esperar ni estudiar res més, s'ha de pronunciar i arxivar la causa. Per fer això no cal esperar dos mesos
Amb la resposta del TJUE, per què encara no se us aplica l’amnistia?
El més normal seria que s’haguessin pronunciat ràpidament, abans que hagués acabat juliol, perquè ara a l'agost segur que no ho faran.
El jutge de l’Audiència Nacional, Félix Alonso Guevara, va acceptar la interpel·lació de la defensa i de la Fiscalia de l'Estat d'estudiar la petició d'amnistia, i ens va treure les mesures cautelars. Però considerava que tenia dubtes que va enviar al TJUE. Els dubtes que tenia eren sobre si s'havia d'amnistiar casos de terrorisme. Un cop el Tribunal de Justícia de la Unió Europa s'ha pronunciat a favor de l’amnistia, en estudiar les qüestions que li ha enviat l’Audiència Nacional, el dubte queda respost. Per tant, ara no ha d'esperar ni estudiar res més, s'ha de pronunciar al respecte i arxivar la causa, i per a fer això no cal esperar dos mesos.
Tot i això, la nostra opinió és que el jutge no és que tingués dubtes, sinó que no volia acceptar la mateixa llei d'amnistia. La nostra opinió és que va voler retardar l'arxivament de la causa per afegir més repressió encara, enviant-la a Europa. Estirar aquesta causa el màxim possible perquè saben que, veritablement, allargar el temps ens fa mal. Aquesta repressió ens ha fet mal. Ja estem parlant de dos anys des que es va votar aquesta llei d'amnistia al Congrés i gairebé set anys des que ens van obrir la causa.
Quines conseqüències ha tingut aquesta acusació en les vostres vides?
Aquesta acusació ens ha trencat la vida
A totes les companyes de la causa ens han canviat la vida. Teníem una vida ja feta i estructurada i això ens ha trencat la nostra vida. Jo he tingut la sort que no he tingut problemes econòmics ni m’ha impactat a la feina, però a altres companyes sí que les han acomiadat dels seus llocs de treball. Algunes van ser desnonades de casa seva perquè estaven a l'atur i no podien fer front a la situació. També hi ha un company que va patir greus problemes de salut. Va tenir un ictus i no pot parlar ni fer res. És dur. Per això, tot i que ara que sembla que finalment el procés judicial a l'Audiència Nacional pot acabar, no mostrem una certa alegria. Perquè encara tenim a sobre aquest patiment i neguit, i aquest record de dies que van ser molt durs.
Parlo una mica en nom de totes les encausades si dic que estem molt cansades. Amb l’amnistia el que succeeix és que, d’acord, no tirarà endavant judicialment aquesta causa, que, per altra banda, és una mentida, però tampoc no s'arreglarà ni s'indemnitzarà tot el mal que ens han fet. El que ha passat, s’oblidarà i ja està. És complicat d'explicar per què no estem contents.
La Guàrdia Civil sabia que no entrava a domicilis de terroristes. El dia que em van detenir, les televisions van arribar abans que els agents. En quina causa perillosa es permet això?
La detenció va originar una denúncia a la Guàrdia Civil, per part vostra, de maltractaments. Què va passar?
La Guàrdia Civil sabia perfectament que no entrava a domicilis de terroristes o de persones perilloses. En el meu cas, el dia que em van venir a detenir, les càmeres de televisió van arribar abans que la Guàrdia Civil. Quina causa és tan perillosa perquè la televisió arribi abans que els agents? Ho van filtrar. La intenció de la Guàrdia Civil era la seva difusió, amb l’objectiu d’atemorir a la societat catalana que estava plenament mobilitzada.
Durant el trasllat ens preguntàvem si sabíem el que la Guàrdia Civil feia a Intxaurrondo. Ens van fer baixar del cotxe, anar a un descampat, deien: ves-hi, a veure què pot passar. A les imatges que la Guàrdia Civil va difondre de les detencions i per justificar la causa de terrorisme es veia a agents remenant una olla amb una bossa que semblava que era una mena de pols perillós. Allò eren serradures. Després de l’escorcoll, aquella bossa de suposats explosius que van mostrar en vídeo, la van deixar allà. Aquesta operació tenia l’objectiu de provocar por tot just una setmana abans que sortís a la llum la sentència del procés.
Molts de nosaltres hem pensat, molts dies, que tot això no ha valgut la pena
L’escenari polític ha canviat molt des del 2017 o el 2019. Els partits independentistes han virat d’un escenari rupturista a un més pragmàtic. Com ho valores?
Un dels efectes que té la repressió és que pot ser de llarg termini. Aleshores desmobilitza la gent. Si a més el moviment polític independentista arriba a acords que no són del tot adients, tenim la situació que tenim. Molts de nosaltres hem pensat, molts dies, que tot això no ha valgut la pena. Nosaltres no ens vam mobilitzar, juntament amb milers i milers de persones en aquest país, perquè ara, per exemple, s’arribi a un acord per un tren orbital, o per Rodalies… Què se n’ha fet de la famosa taula de diàleg del conflicte polític? S'està parlant veritablement del problema polític que té Catalunya i que, de cap de les maneres s’ha resolt? El que s’intenta és que no se’n parli.
Si l’amnistia salva tots els esculls judicials i s’aplica, en quina situació creus que quedarà el conflicte polític?
Quan tinguem tots els polítics a casa, i si aconseguim políticament i socialment trobar una altra entesa d'unitat o fortalesa, que no sé si això passarà o quan passarà, jo penso que es tornarà a parlar del tema. Però mentre no hi hagi una voluntat política d'unitat, no es podrà tenir un altre cop aquesta flama social per tornar a mobilitzar-nos com ho vam fer en aquell moment.



Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.