Els aliats de Sánchez pressionen per estendre la desclassificació de documents més enllà del 23-F

La notícia de la setmana va arribar dilluns a primera hora. El Govern espanyol desclassificarà aquest dimarts els documents del cop d'Estat del 23 de febrer de 1981. La informació, sota tones de pols acumulades durant 45 anys, sortirà a la llum dimecres, quan l'ordre es publiqui al BOE. La primera reacció generalitzada entre les formacions en què descansa el suport parlamentari de l'executiu ha estat positiva. Rebentar el pany del calaix en el qual es troben els documents del cop d'Estat de Tejero i companyia és necessari. No obstant això, a mesura que han anat passant les hores s'han imposat dues exigències també comunes: ampliar la desclassificació a altres casos i avançar en l'aprovació de la Llei d'Informació Classificada.

Aquesta norma substituirà —en cas de tirar endavant— a la llei franquista de Secretos Oficiales i porta encallada al Congrés des de setembre de 2025. Es troba encara en el termini d'esmenes. Des que va entrar a la Cambra Baixa després de la insistència de molts grups parlamentaris -amb especial menció al PNB- no s'ha mogut ni un mil·límetre. De fet, la gran crítica que fan al Govern fonts jeltzales és precisament aquesta. "Pedro Sánchez va prometre al Grup Basc una reforma legislativa en aquesta legislatura al març de 2025, però està paralitzada", lamenten.

"A nosaltres el que ens agradaria és que hi hagués una reforma de la Llei de Secrets Oficials", ha apuntat, en la mateixa línia, Pablo Fernández, secretari d'organització de Podem. I el mateix han dit en les seves respectives atencions a mitjans Lara Hernández, co-coordinadora de Movimento Sumar, i Antonio Maíllo, coordinador general d'Esquerra Unida.

L'onada de reaccions que ha desencadenat l'anunci de l'Executiu ha estat aquesta. La veritat és que, com en altres lleis, plana sobre la d'Informació Classificada —que hauria de permetre desvetllar almenys els documents classificats anteriors a 1982 i, després, quan es vagin complint els terminis estipulats, la resta— la sospita que el Govern espanyol no estigui fent tot el que està a la seva mà per reunir els suports suficients com per desembussar-la. 

No obstant això, l'antifranquisme i la democratització de l'Estat són dues matèries que s'enquadren entre aquestes qüestions en què l'executiu podria embastar la majoria necessària, cosa que habitualment no passa en matèries com l'economia, les migracions o el que té a veure amb la legislació laboral. Però, de moment, tot està parat.

"Si jo fos president", ha assegurat Maíllo des de l'esmorzar de Fórum Europa que ha protagonitzat aquest dilluns, "hauria desclassificat els documents del 23-F i hauria presentat de nou una altra batalla per canviar la llei de secrets oficials i substituir ja la llei infame del franquisme". Es tracta, sens dubte, de la via més sòlida per a un desclassificació general.

Ampliar la desclassificació a altres casos

Establerta la base de la primera gran reclamació, diverses forces polítiques han retret a Sánchez que aquest moviment sorprenent de desclassificació no vagi acompanyat d'altres també importants. Així, tant EH Bildu com el mateix PNB assenyalen l'assassinat de Mikel Zabalza, els successos del 3 de març a Gasteiz, els sanfermines de 1978, l'atemptat del bar Aldana o qualsevol cas relatiu als Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL).

"Aquest pas demostra que amb voluntat política és possible aixecar els secrets", ha apuntat Mertxe Aizpurua, portaveu abertzale al Congrés, en una publicació a la xarxa social X. Fonts del PNB, per la seva banda, han reptat el Govern espanyol a transcendir el 23-F. "Si no té intenció de negociar amb els grups parlamentaris per tirar endavant una reforma legislativa, li demanem que amb la mateixa voluntat política que ha mostrat avui desclassifiqui molts més documents declarats secrets i demostri que, com el PNB, està en la defensa dels drets civils i democràtics, a la recerca de la veritat i la transparència, amb la intenció d'homologar la legislació d'Estat a la dels països de l'entorn en aquesta matèria".

Dubtes amb l'amplitud de la desclassificació del 23-F

Amb un to més agre, a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) són escèptics amb la desclassificació que s'aprovarà aquest dimarts i s'efectuarà aquest dimecres. La secretària general del partit, Elisenda Alamany, ha arribat a definir l'anunci com una "cortina de fum" i ha retret a Sánchez que "cada vegada que sorgeix una crisi" es tregui "un conill del barret de copa".

Relacionat amb aquest tema

Els secrets del 23-F: les tres grans incògnites encara sense resoldre de l'intent de cop d'Estat

Laura Prieto Gallego

A ERC preocupa, a més, que la desclassificació es quedi curta. En paraules de Gabriel Rufián, que no inclogui el sumari del cop d'Estat o "les trucades que van entrar i van sortir del Congrés", que permetrien "saber la trama civil real" del cop, convertiria l'anunci en un simple "salseig".

PP i Vox es donen la mà

Les reaccions des de les files de PP i Vox han estat similars entre elles. Les dues formacions han utilitzat els presumptes casos de corrupció del PSOE per evitar entrar en el debat de la desclassificació dels documents del 23-F. "El que volem és que es classifiquin les porqueries de Sánchez", ha asseverat Santiago Abascal: "Totes les informacions policials que existeixin sobre les saunes i sobre els negocis de prostitució que han pagat la carrera política del president del Govern".

Cuca Gamarra, vicesecretària de Regeneració Institucional del PP, ha atacat pel mateix flanc: "Estem veient com ens parlen de la desclassificació dels arxius del 23-F i declaren protegides les converses de Zapatero amb persones que estan sent investigades". A més, al PP no creuen que es vagi a revelar cap dada que no es conegui ja.

Des de Ferraz, la portaveu del PSOE, Montse Mínguez, ha deixat anar que "els demòcrates haurien d'estar contents", en un clar dard als populars. Davant les crítiques arribades des de la seu del PP, Mínguez ha defensat l'anunci de les desclassificació "no és fum", sinó la prova del "compromís del Govern amb la memòria democràtica".

A partir d'aquest dimecres, els documents el secret dels quals aixecarà l'Executiu estaran a l'abast de tots els ciutadans en un apartat del web de la Moncloa.