Els secrets del 23-F: les tres grans incògnites encara sense resoldre de l'intent de cop d'Estat

Era una petició històrica d'historiadors, escriptors, associacions i partits polítics. "Desclassifiqui tot el que hi hagi. No canviarà res la interpretació del cop d'Estat perquè la veritat la sabem i els dels rumors i les boles seguiran difonent-los", pregava a Pedro Sánchez Javier Cercas, autor d'Anatomía de un instante, al Congrés fa tot just uns mesos.

Just el dia en què es compleixen 45 anys del 23-F i tot just una setmana després que la Constitució de 1978 es convertís en la més longeva de la història d'Espanya, el president del Govern estatal, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dilluns que es desclassificaran "tots els documents sobre el cop d'estat". El Consell de Ministres aprova aquest dimarts la iniciativa, de la qual la ministra portaveu donarà més detalls. Aquest mateix dimecres seran publicats al BOE posant fi a dècades d'un obscurantisme emparat en la Llei de Secrets Oficials de 1968.

La informació que sortirà a la llum aquesta setmana podria ajudar a aclarir algunes de les grans incògnites que giren al voltant del dia més decisiu de la democràcia espanyola moderna. Encara que els experts consultats per Público prefereixen ser prudents i no pecar d'optimisme, perquè es coneixen molt pocs detalls sobre aquesta iniciativa.

Relacionat amb aquest tema

Els militars demòcrates que van mullar la pólvora franquista per desactivar el colpisme

Henrique Mariño

Entre els textos que podrien fer-se públics s'hi troba el sumari complet del judici, amb fins a 89 lligalls que contenen declaracions dels processats i enregistraments originals. És una peça fonamental del post-cop, encara que gran part del seu contingut ja es coneix. L'historiador Roberto Muñoz Bolaños va accedir a ell gràcies a l'advocat del colpista Antonio Tejero i ha realitzat la seva tesi i un dels seus llibres entorn d'ell.

Altres informacions generen molta més expectació entre els investigadors. Especialment, els arxius dels serveis d'intel·ligència o les transcripcions de les escoltes de la nit del cop. Se sap que moltes converses van ser enregistrades, però no en quina mesura es conserven ni si van ser expurgades. Les comunicacions entre el Congrés i l'exterior, o les que es van creuar entre la Zarzuela i la Moncloa són les peces més cobejades. A això se sumen els informes interns de mobilització de les diferents regions militars, inèdits fins avui.

Què sabia el rei... i la classe política

Al llarg de 1980, el general Armada havia parlat amb els principals representants de l'arc parlamentari sobre la possibilitat de fer una moció de censura contra Suárez per forjar un govern de concentració que ell mateix presidiria. Aquest moviment era conegut tant pel rei com per la classe política.

"Però això no és el 23-F", subratlla Alfonso Pinilla, autor del llibre  El laberinto del 23-F: Lo posible, lo probable y lo imprevisto en la trama del Golpe. Aquella operació de 1980 anava a desenvolupar-se per vies constitucionals. Anava a ser una moció de censura perfectament constitucional, no el que va acabar sent: un assalt al Congrés, amb els tancs als carrers.

Relacionat amb aquest tema

Les falsedats amb què Joan Carles I ven les memòries que busquen netejar la seva imatge

Juan Oliver

Aquestes converses són l'origen de moltes de les teories que apunten el rei Juan Carlos com un dels responsables de la rebel·lió, una idea que ja han descartat diversos historiadors, com el mateix Javier Cercas o Muñoz Bolaños (El 23-F y otros golpes de estado de la transición).

Relacionat amb aquest tema

"L'obsessió del franquisme durant la Transició va ser blindar la monarquia"

Henrique Mariño

Davant aquesta qüestió, Pinilla, professor titular d'Història Contemporània a la Universitat d'Extremadura, es remunta diverses setmanes enrere i la pregunta que es fa és la següent: "Quin grau de coneixement tenia tant el cap d'Estat, com la classe política espanyola del que anava a passar aquesta nit? Què se sabia els dies i setmanes previs? És un assumpte que sempre està aquí".

L'expert creu que els arxius classificats poden servir per resoldre els dubtes respecte al coneixement que es tenia dels moviments que s'estaven donant a l'Exèrcit, tant a la Zarzuela, com a la Moncloa, o al propi Congrés dels Diputats. La qüestió no és només qui va parar el cop o qui el va encoratjar, també cal preguntar-se per què no es va frenar abans.

Concretament, sobre l'emèrit, encara es desconeixen les trobades i trucades que va realitzar al llarg d'aquesta jornada, per exemple, amb el general Armada, un dels grans protagonistes del cop. En les seves memòries, el rei emèrit reconeix que constatar la participació d'Armada en el cop va ser una cosa "molt dolorosa": "Alfonso Armada va estar al meu costat durant 17 anys. L'estimava molt, i ell em va trair. Va convèncer els generals que parlava en nom meu".

El paper dels serveis d'intel·ligència

Si parlem dels protagonistes del cop d'Estat, José Luis Cortina Prieto és potser una de les figures més enigmàtiques. El llavors comandant de l'Exèrcit dirigia l'Agrupació Operativa de Missions Especials (AOME) del CESID –actual CNI– i va ser el principal absolt del 23-F. “És una figura fonamental, que mai va voler parlar sobre aquest tema, i que disposa d'informació molt important, perquè ell va estar en aquest assumpte” , assenyala Pinilla.

Cortina va ser jutjat com a "catalitzador logístic i d'intel·ligència", però va resultar absolt per falta de proves després de passar un any de presó militar a Alcalá de Henares. Malgrat aquesta sentència, persisteixen molts dubtes sobre la tasca dels recentment creats serveis secrets i sobre el seu nivell de coneixement dels preparatius del cop.

"Això és una operació del CESID que tria com a cap al general Armada o això és una operació del general Armada assistida pel CESID? L'ordre dels factors sí que altera el producte substancialment en aquest cas", planteja Pinilla.

Un cop d'estat amb dimensió internacional

Més enllà de les fronteres espanyoles, les ombres projectades des de fora d'Espanya són una de les preguntes fonamentals que segueixen sense resposta: Fins a quin punt els Estats Units eren coneixedors del que passaria aquella nit?

"Hi ha indicis que posen de manifest que potser algun grau d'informació tenien. Per exemple, l'accés a les bases militars del personal espanyol que treballava allà es va prohibir aquell matí del 23 de febrer. És a dir, cap espanyol va poder entrar a les bases militars nord-americanes ubicades a Espanya aquell matí, cosa absolutament excepcional, que només passa quan hi ha una situació de màxima alerta", explica Pinilla.

El fet que la Sisena Flota estatunidenca estigués desplegada als voltants de València aquell dia és un altre indicador. "Per què a l'entorn de València? Què succeïa en aqueixa zona? Amb el que sabem que va passar després a la capital, amb la sortida dels tancs de Milans del Bosch, els dubtes són inevitables", es pregunta l'historiador.

Per a Gerard Pamplona, doctor en Història (UAB), aquesta és una de les incògnites que sempre han sobrevolat el cas: el paper de les potències exteriors i si els Estats Units va ser un actor de primer ordre, si ho va saber i va callar, o si no sabia res directament. “No crec que aquesta informació surti mai i, si surt, serà d'aquí a dècades, quan tot quedi ja diluït; quan sigui un estudi històric com ara estudiem la Primera República o la Restauració Borbònica, on la generació que ho va viure ja no hi sigui”, lamenta.

Sobre la taula hi ha moltes altres qüestions, que recorden tots dos historiadors. Qui era el famós "elefant blanc", és a dir, l'autoritat competent militar que els colpistes van esperar durant hores, però que mai va aparèixer. També ha estat qüestionat el paper de Sabino Fernández Campo, el llavors secretari general de la Casa Reial, encarregat de coordinar les trucades del rei en aquelles hores. I s'ha apuntat, en certes ocasions a una possible trama civil darrere del cop militar, que mai es va investigar i per la qual només Juan García Carres, dirigent dels sindicats verticals durant el franquisme, va arribar a ser jutjat.

Què esperar de la desclassificació

Malgrat la rellevància de l'anunci, els historiadors mantenen la cautela sobre el que realment trobarem en els arxius. D'una banda, insisteixen a esperar a conèixer més detalls de l'operació anunciada pel president del Govern espanyol i quin serà el seu abast real, mentre que recorden que gran part de la història ja ha estat desvetllada.

“Una de les qüestions més interessants de veure seria la caixa negra del cop, com diu Pilar Urbano. Totes les converses mantingudes aquella nit des del Congrés dels Diputats amb l'exterior, les de Tejero amb Pardo Zancada des de Brunete", subratlla Pinilla.

Respecte a aquesta qüestió, Pamplona lamenta que sempre es tracti amb "cert paternalisme a la societat" considerant que "no està preparada per assumir l'impacte social" de conèixer la seva pròpia història. "Desgraciadament crec que el gruix del que va succeir se sabrà quan gran part dels implicats hagin mort. La meva sensació és que serà un treball de transparència gradual, una carrera de fons, encara que res d'això entela que estiguem davant d'una bona notícia per a la nostra democràcia", explica.

L'historiador reconeix la delicadesa d'aquesta mena de desclassificacions, que poden arribar a "desestabilitzar un país". "Hi ha temes controvertits que, diguem, poden arribar a alterar el relat general i és important gestionar-lo bé", apunta, assenyalant el cas de França amb els papers d'Algèria, de Rússia amb els de la Unió Soviètica o, més recentment, el cas Epstein, als Estats Units. "No obstant això, crec que, en aquest cas, parlem d'una demanda històrica de la societat que demanda saber la veritat d'un dels successos més importants de la nostra història recent", conclou.