El parc públic d'habitatge de Barcelona només suposa un 1,8% del total

El 14% dels habitatges de Barcelona està en mans de 2.600 propietaris. La dada, extreta de l'informe Estructura i concentració de la propietat d'habitatges de la ciutat de Barcelona, publicat recentment per l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona (O-HB), constata una progressiva concentració de la propietat, malgrat que l'estudi indica que els titulars d'un únic habitatge suposen el 84% del total, acumulant un 55% del parc immobiliari.

Aquest procés és el que denuncien les entitats en defensa de l'habitatge, com el Sindicat de Llogateres o l'Observatori Desca, que posen el focus en què el fenomen s'aguditza en el cas del lloguer, una dada que no recull l'informe, i en l'escassa aposta pública per l'habitatge protegit. A més, alerten que l'Ajuntament de Barcelona busca afavorir els interessos de les immobiliàries, desactivant la mesura de construir un 30% de pisos socials en les noves promocions a la capital catalana.

Els propietaris amb més de cinc pisos acumulen el 40% del parc immobiliari de Barcelona

Fent un recorregut de més a menys, l'informe mostra que els propietaris de més de 15 habitatges representen el 0,5% del total de titulars (2.593) i disposen del 14% del parc (111.140).

A Estructura i concentració de la propietat d'habitatges de la ciutat de Barcelona es destaca que l'any 2023 consten un total de 524.357 propietaris i 794.272 habitatges a la ciutat, la qual cosa suposa una mitjana d'1,5 unitats per titular i un volum molt elevat de titulars que només disposen d'un immoble (440.540 propietaris que representen el 84%).

Paral·lelament, es conclou que els propietaris de cinc o més habitatges suposen el 2,2% del total de titulars (11.777) i ostenten el 23,2% del parc (184.111). Els de més de 10 habitatges representen el 0,9% del total de titulars (4.572) i acumulen el 17,2% (136.324). En total, aquests dos col·lectius atresoren el 40,4% del parc immobiliari, que se'l reparteixen 16.349 persones.

Una dada preocupant que s'extreu de l'informe és que el parc públic només suposa un 1,8% del total i es concentra pràcticament a tot el front marítim i l'eix Besòs, amb una representativitat de més del 15% dels habitatges als barris de Can Peguera, Torre Baró, la Marina del Prat Vermell, Vallbona i Baró de Viver.

Empreses com a tenidores d’habitatge

L'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona ha comprovat que entre els propietaris que tenen més de 10 o 15 habitatges, les empreses guanyen pes i passen a ser les principals tenidores del parc immobiliari, acaparant el 53,7% del total davant el 49,7% dels propietaris particulars. En relació amb les persones jurídiques propietàries, aquestes compten amb una mitjana de 7,5 habitatges per titular, una xifra cinc vegades major a la de la mitjana dels propietaris particulars.

En el cas dels propietaris de cinc o més habitatges, els immobles estan més representats al districte de Ciutat Vella, gran part del de l'Eixample i Sant Gervasi i en els barris de la Vila de Gràcia i Sant Genís dels Agudells. En particular, en el Barri Gòtic arriben a suposar més d'un 40% dels habitatges. Pel que fa als propietaris de més de 10 i més de 15 habitatges, el volum és major als barris centrals de Barcelona i en ambdós casos suposen més d'un 30% dels habitatges de Sant Genís dels Agudells.

"Les dades posen en qüestió l'imaginari col·lectiu dels petits propietaris jubilats que lloguen el seu pis per complementar la pensió, si no que més aviat demostren que està controlat per inversors i grans tenidors"

La concentració de les propietats dels habitatges encara s'incrementa més en el cas dels lloguers. Així ho assenyala Enric Aragonès, portaveu del Sindicat de Llogateres. "Les dades posen en qüestió l'imaginari col·lectiu dels petits propietaris jubilats que lloguen el seu pis per complementar la pensió, si no que més aviat demostren que està controlat per inversors i grans tenidors".

Segons Aragonès, les estadístiques suposen un nou avís que "deixar el sector en mans del mercat, permetent que els agents extreguin rendes il·limitades del sòl, fa cada vegada més difícil garantir un dret fonamental com l'accés a l'habitatge". El portaveu de l'entitat insisteix que aquest dret hauria d'estar desvinculat de la xifra de pisos que tingui un propietari.

La pèrdua de l'habitatge protegit

Enric Aragonès recorda que l'article 18 de la llei 18/2007, aprovada pel Parlament de Catalunya, estableix que per a impulsar la creació d'un parc específic d'habitatges a un preu a l'abast de les rendes baixes i mitjanes, un 15% de les construccions s'han de destinar a pisos socials en un termini de 20 anys. Aquest finalitza d'aquí a quatre anys i actualment, el parc d'habitatges públics no supera el 2%. A més, fins a l'any 2019, molts dels pisos protegits van perdre la qualificació, el que ha provocat una disminució progressiva del parc.

"És inadmissible el qüestionament de la norma de destinar un 30% de les noves promocions a l'habitatge protegit

En una línia similar, des de l'Observatori Desca s'advoca per impulsar habitatge protegit de lloguer o reduir la superfície mínima on s'aplica a les zones de la ciutat on el teixit urbà i els solars són més petits, com ja es va fer al barri de Gràcia.

L'entitat considera "inadmissible el qüestionament de la norma de destinar un 30% de les noves promocions a l'habitatge protegit, en un context en què el 60% de la població de Barcelona compleix els criteris d'ingressos per optar a un HPO". Així, precisen que el 2018 quedaven 19.000 HPO amb qualificació vigent i es calcula que en 24 anys, el 2048, se n'hauran desqualificat el 88%. Per altra banda, la població està destinant més del 40% del seu sou a pagar l'habitatge, amb unes xifres de preu de lloguer completament disparades.

Les dues entitats lamenten l'oportunitat perduda que ha sigut no haver adquirit pel parc públic d'habitatge l'estoc de pisos rescatats dels bancs a conseqüència de la crisi immobiliària. El traspàs d'aquestes promocions i la seva consideració d'interès general hauria incrementat la nul·la xifra de construccions socials que hi ha ara a Barcelona i al conjunt de Catalunya.