El Pacte Nacional per la Llengua reivindica el consens polític i social pel català: "És de tots i totes"

El Pacte Nacional per la Llengua ja és una realitat com a instrument per fer front a l'emergència lingüística que viu Catalunya amb un descens alarmant de l'ús social del català, com indiquen tots els darrers estudis sociolingüístics. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha encapçalat aquest dimarts l'acte de signatura del pacte, que ha tingut lloc a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), a Barcelona. Tal com ja s'havia anunciat, l'acord ha comptat amb la firma del Govern, del PSC, ERC i els Comuns, a banda d'entitats en defensa de la llengua, de la societat civil, sindicats i agents econòmics. "Des d'avui tenim el deure compartit de dur el paper al carrer, a tots els àmbits que han de garantir el futur del català", ha apuntat Illa.

Així mateix, el president ha subratllat que la llengua "és de tots i de totes" i "ens necessita a tots i a totes". Per això, el Pacte "deixa les portes obertes" a tothom que s'hi vulgui "sumar", com un subtil retret a la manca de suport de Junts i la CUP. No obstant això, el consens polític i social ha estat molt ampli: han signat l'acord entitats com Òmnium, Plataforma per la Llengua o el CIEMEN i sindicats com CCOO, la UGT i La Intersindical. "El català és una element indispensable de prosperitat, gaudi i convivència. Ha de seguir formant part de la columna vertebral de la nació catalana", ha afegit en el seu discurs. 

La darrera persona que ha signat el pacte, en nom del Govern de la Generalitat, ha estat el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, una de les figures clau en la configuració de l'acord que va començar a prendre forma el 2021. En la roda de premsa posterior a l'acte, el president del grup parlamentari del PSC, Ferran Pedret, ha asseverat que l'important del pacte és que "comparteix una diagnosi sobre la situació de la llengua i les limitacions de les polítiques que s'han fet fins ara". 

El Pacte Nacional per la Llengua preveu una inversió de 255 milions d'euros per al català desplegat en nou àmbits estratègics amb l'horitzó al 2030. Alhora, preveu incorporar 600.000 nous parlants i marcar les línies mestres en matèria lingüística per fomentar l'ús social de la llengua, a la baixa en els darrers anys. "Aquest pacte no només es queda en paraules. Té partides i objectius a curt, mig i llarg termini per anar avaluant les accions que no assoleixin els objectius marcats", ha advertit la presidenta del grup parlamentari dels Comuns, Jéssica Albiach.

Pel que fa a les entitats en defensa del català, el Coordinador d'Empresa i Consum de Plataforma per la Llengua, Xavier Dengra, ha alertat que aquest és "nómes l'inici d'uns compromisos polítics" que situen el català en la centralitat política. Segons ha dit, el pacte no és prou "ambiciós", malgrat donar-li suport. "Hi ha partides que no tenen prou recursos, falta concreció i calendarització", ha apuntat, alhora que ha exigit més "mesures per confrontar els casos de catalanofòbia". 

El diputat d'ERC Jordi Albert, per la seva part, ha celebrat la continuació del pacte que va néixer "gràcies al Govern republicà d'Aragonès" i també la inversió i els objectius previstos, que hauran de ser "revisables" al llarg del temps.

Un pacte llargament esperat

Des de la presa de possessió de Salvador Illa, celebrada el 10 d'agost, han passat 276 dies de mandat. Això suposa una gran demora respecte al termini pactat entre el PSC i ERC per materialitzar l'acord. En principi, els republicans van accedir a investir el socialista si, entre altres condicions, se signava el Pacte durant els primers 100 dies de legislatura. Aquest termini no s'ha complert a causa de les negociacions amb Junts i la CUP, però finalment s'ha impulsat la iniciativa que va començar a gestar-se durant el Govern de Pere Aragonès i que no va acabar reeixint.

Més enllà dels membres dels grups parlamentaris, del Govern, de les entitats de la societat civil, dels sindicats i dels agents econòmics signants, també han assistit a l'acte figures destacades del món polític català com l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol.

Sense Junts ni la CUP

Qui no ha participat en l'acte han estat la resta de partits de l'arc parlamentari: ni Junts―principal partit de la oposició―, ni la CUP, ni el PP, ni l'extrema dreta. Els signants del pacte han estat crítics amb els juntaires i els anticapitalistes per no participar en la signatura, però ambdues formacions independentistes es van despenjar per discrepàncies amb la política lingüística del Govern. D'una banda, el partit de Carles Puigdemont va apuntar que "esperaria" a la sentència del Tribunal Constitucional sobre el 25% del castellà a l'escola. D'altra banda, la CUP va al·legar que el pacte podia quedar en "paper mullat" si no es "planta cara" a l'Estat espanyol. 

Preguntat per l'absència de Junts i la CUP, Pedret ha apuntat que cal "donar temps a l'aterrament" de l'acord. "Estic convençut que factors exògens no alteraran l'esperit del pacte. No volem que sigui una eina de confrontació electoral", ha conclòs. En la mateixa línia, Albert ha dit que l'acord que no té res a veure amb "la voluntat política dels partits", sinó amb el que vol la societat catalana.