Recollir el testimoni de Neus Català, set anys després

El 13 d'abril de 2019 va morir una veïna dels Guiamets, que quan de ben jove es va interessar per les idees comunistes poc es pensava que el seu compromís amb la causa de la classe treballadora, la lluita contra el feixisme i la recuperació de la memòria històrica democràtica la portarien a convertir-se en una figura de país. Aquella primavera d'ara fa set anys, ens va deixar Neus Català i Pallejà a l'edat de 103 anys.

Segons explica Elisenda Belenguer Mercadé, la seva amiga i biògrafa, a la Neus l'única mort que li preocupava era la de la memòria. Les coincidències de la vida van voler que en el moment que Català se n'anava per sempre, l'Elisenda estava fent una xerrada sobre ella ben lluny de casa, a Llemotges, a l'Ateneo Republicano du Limousin. Això, que pot semblar una curiositat, pren tot el sentit humà, històric i polític si pensem que va ser allà on va ser empresonada durant setmanes després de ser capturada pels nazis per ser del Maquis de Turnac. I, també, si parem a pensar en la importància que té França en la vida de Neus Català, país en el qual es va exiliar, es va convertir en resistent contra el nazisme, on va construir la seva vida i des d'on militaria contra el franquisme. A més, tot encaixa si ens adonem que va ser a França on Català va començar a treballar la memòria de les dones republicanes deportades.

La Neus va morir un mes d'abril, el mes de la primavera i les flors després de la grisor de l'hivern, un mes carregat d'història amb la proclamació de la república a casa nostra, la derrota del feixisme a Itàlia o la revolució dels clavells portuguesa. Parlar d'ella en aquest mes d'abril de 2026 és gràcies a l'enorme tasca per recuperar-ne la vida i el llegat, iniciada per Belenguer amb l'impuls del Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC) cap a l'any 2005, una feina que ha tingut continuïtat fins a l'actualitat i a la que s'hi ha sumat molta gent i col·lectius diversos en els seus àmbits, com són la memòria i la història, la literatura, la comunicació, la pintura o el teatre.

Una vida de més d'un segle va donar per molt i és precisament aquesta perspectiva global sobre la trajectòria de Neus Català la que ens ajuda a entendre-la. Cometríem un error si ens fixem només en la barbàrie de passar pels camps nazis —primer al camp d'extermini per a dones de Ravensbrück i després al camp de treballs forçats de Holleischen—, perquè correríem el risc d'entendre a la Neus i a les seves companyes com a víctimes i no com a protagonistes. A ella, com tanta altra gent, només podem entendre des del protagonisme i de la implicació militant durant tota una vida, això la va convertir en organitzadora del PSUC al Priorat, en cap sanitària d'una colònia infantil i a portar 182 nens i nenes a l'exili perquè no caiguessin en mans de la secció femenina de la Falange, a ser resistent contra el nazisme en el maquis, a sabotejar la fabricació de munició al camp de treball nazi, a organitzar les dones comunistes a l'exili després de l'alliberament, a recollir la memòria de les deportades i difondre-la durant dècades, a ser fundadora del PCC l'any 1982 i a mantenir la seva militància fins al final.

És impossible resumir la trajectòria de la Neus en un article—i com ella, la de tantes altres militants anònimes—, però és ben segur que la seva trajectòria ens ha de dur a reivindicar-la com a protagonista. Reivindicar-la a ella és reivindicar a la Neus antifeixista i lluitadora per la memòria, a la Neus lluitadora per la pau i pels drets de les dones i, com no podia ser d'una altra manera, a la Neus i la seva militància política i social. Una Neus que sortint del camp després de l'alliberament va començar a plorar en veure els avions estatunidencs com feien filigranes al cel tornant del bombardeig de Nuremberg i els digué a les seves companyes “aquests ocells fan olor dels corbs de Ravensbrück, segurament en algun racó de la terra ja deu existir una guerra”; aquesta vivència ens ajuda a entendre-la, en un moment en què el genocidi, la guerra i la destrucció dels pobles estan en el nostre dia a dia.

Ens trobem en un moment històric en què l'ascens de l'extrema dreta és quelcom estructural i que els valors inherents al model neoliberal i les seves estructures socials estan dissenyats per aïllar-nos dels que ens envolten i de la història de la nostra societat. Més encara, per desconnectar-nos de les tradicions de lluita. És necessari fer un esforç col·lectiu per aprendre del bagatge i l'ètica militant dels que ens han precedit en el camí de l'emancipació de la humanitat de tota forma d'explotació. 

La vida i el llegat de Neus Català ens interpel·len, la seva figura és capaç de dotar-nos de referents, generar un vincle amb el nostre passat i connectar-nos amb una trajectòria de lluita, imprescindibles per construir una proposta social i l'organització col·lectiva necessàries per combatre a la desigualtat, els discursos d'odi i a l'extrema dreta, en definitiva, fer front al sistema injust que aquestes protegeixen en un moment de crisi.

Avui té més importància que mai prendre el testimoni de Neus Català, i el de tantes altres lluitadores i lluitadors que dedicaren la seva vida a combatre el feixisme i a treballar per un altre món on viure en fraternitat sigui possible. I és per això que hem creat el Premi Neus Català, per guardonar a les entitats o col·lectius que treballen amb joves o per a joves en clau antifeixista; ho fem amb la voluntat de fer xarxa i tenim la sort de comptar amb un jurat format per persones de reconegut prestigi i experiència en àmbits com l'educació, la cultura, la memòria democràtica, l'antiracisme o el feminisme. Volem aportar un granet de sorra i teixir complicitats per combatre els discursos d'odi i a l'extrema dreta, amb l'anhel de construir una societat on paraules com fraternitat, pau o democràcia tinguin sentit.