EL CAMÍ A LA INVESTIDURALa modificació de la Llei de la presidència evidencia la poca sobirania del Parlament

La sobirania actual del Parlament de Catalunya és escadussera, quan no directament inexistent en determinats àmbits. No és una opinió, és un fet que s'ha tornat a evidenciar en el ple que s'hi ha celebrat aquest divendres. S'hi ha debatut, i aprovat, la proposta de modificació de la Llei de la presidència, per permetre la investidura a distància d'un candidat, però tothom a l'hemicicle tenia assumit que la normativa no tenia cap recorregut. El govern espanyol, com ja havia anunciat dijous, immediatament ha presentat un recurs al Tribunal Constitucional (TC) per impedir que es pugui arribar a plantejar la investidura de Carles Puigdemont. Per tant, quan falten 18 dies perquè s'esgoti el termini legal per escollir un nou president de la Generalitat, el debat parlamentari no tenia incidència real més enllà del simbolisme. Un cop més.

La normativa ha estat aprovada amb els vots de les tres formacions independentistes –Junts per Catalunya, ERC i la CUP–, que també havien estat les úniques que havien avalat la tramitació de la reforma per lectura única, és a dir, en una sola sessió. Per a la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, aquest mecanisme implica "trepitjar els drets de l'oposició", a més per una llei "que no servirà per a res, perquè saben que Puigdemont no tornarà a ser president". El Consell de Garanties Estatutàries havia dictaminat que la proposta de reforma era "inconstitucional" i que, en qualsevol cas, un canvi com el que planteja s'hauria de plantejar en el marc d'una modificació del reglament del Parlament i no pas a través de la Llei de la presidència. JxCat i ERC, en canvi, han defensat que hi havia marge legal per tirar endavant el debat per lectura única.

Superat aquest primer escull, ja en el debat de la proposta, el diputat de JxCat Albert Batet ha posat èmfasi en la sobirania del poble de Catalunya, en preguntar-se "qui mana aquí? El poble de Catalunya o el rei? El poble de Catalunya o la repressió?". Per respondre's: "Per a JxCat mana el poble de Catalunya" i, per tant, "pertoca investir qui té els vots per ser investit", en referència a Puigdemont. Amb tot, ja fa dies que JxCat va manifestar que no desobeiria el Tribunal Constitucional, de manera que el més probable és que els propers dies s'anunciï el nom de la propera persona candidata a la presidència, amb Elsa Artadi a totes les travesses. De fet, aquest dissabte el grup parlamentari de JxCat es reuneix a Berlín amb Puigdemont on, de ben segur, s'abordarà la qüestió.

El diputat del grup d'ERC Antoni Castellà (Demòcrates) ha admès que la reforma no servirà per investir cap candidat, bàsicament per la impugnació del govern espanyol, i ha defensat que el debat servia per posar damunt la taula que "el sistema espanyol no accepta els resultats de les eleccions del 21-D". La cupaire Maria Sirvent ha lamentat que el Parlament estigui "buit de contingut" i ha criticat que existeixi la voluntat de "fer un govern autonòmic" perquè així "no anirem enlloc, només el sotmetrem a la repressió". Sirvent ha instat JxCat i ERC a recuperar la resolució de ruptura que va aprovar el Parlament el 9 de novembre del 2015, que declarava que el Tribunal Constitucional no era legítim, i ha avisat que si els dos grans grups independentistes es limiten a acabar fent el que vol l'Estat espanyol s'hauran de buscar uns altres aliats.

Pel que fa a l'oposició, el socialista Miquel Iceta ha manifestat que "no es pot fer una investidura sense la presència del candidat. No es pot governar Catalunya des de fora de Catalunya. Són arguments de sentit comú", mentre que Arrimadas ha parlat de la "llei Puigdemont". La líder de C's ha demanat als grups independentistes que "assumeixin d'una vegada que la república imaginària de Puigdemont no existeix". Finalment, el president del grup parlamentari de Catalunya en Comú-Podem, Xavier Domènech, ha considerat que el debat i l'aprovació de la llei era un "acte de propaganda", perquè el debat "real" és si es presenta un candidat alternatiu per formar govern o es va a noves eleccions.

Independentistes i Comuns denuncien la vulneració de drets civils i polítics

Abans del debat sobre la modificació de la Llei de la presidència, s'ha tractat una proposta de resolució d'ERC sobre la defensa dels drets civils i polítics. La proposta, que s'ha aprovat amb el suport del tres partits independentistes i Catalunya en Comú-Podem, ha evidenciat certes diferències entre Esquerra i la CUP. La diputada cupaire Natàlia Sànchez ha criticat que els republicans no hagin acceptat una esmena que feia referència al mandat del referèndum de l'1 d'octubre com un element a preservar. "Que el dret a l'autodeterminació no és un dret fonamental que cal defensar?", ha preguntat. "Això va de memòria, no d'herois i traïdors, si volen fer autonomia adreçant-se als comuns, eixamplar la base vol dir interpel·lar un munt de gent més enllà de de les parets del Parlament", ha afegit la diputada.

El text que s'ha aprovat, després que s'hi afegís una esmena dels Comuns, denuncia la "vulneració permanent de drets civils i polítics així com de drets fonamentals que està patint la ciutadania, les institucions catalanes i els seus representants escollits democràticament", reclama "l'alliberament immediat de les preses i presos polítics i les condicions per a que puguin tornar les persones exiliades" i estableix la voluntat de "recuperar urgentment totes les institucions catalanes" per recuperar les institucions".

Tant els representants de Ciutadans com del PP s'han centrat a subratllar que "Espanya és una democràcia plena", mentre que el socialista Òscar Ordeig ha manifestat que "tant de bo no hi hagués cap polític empresonat, però tant de bo tampoc haguéssim fet una declaració d'independència unilateral". Posteriorment, el Parlament ha aprovat una proposta de resolució de JxCat per denunciar la vulneració dels principis i valors europeus a l'Estat espanyol, que ha rebut el suport d'ERC i els Comuns, però no de la CUP.