Millorar els sous i potenciar l'FP, les eines per cobrir les més de 9.000 vacants al sector tecnològic català

Un dels sectors que està cridat a esdevenir un dels àmbits laborals del futur, el de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), presenta algunes disfuncions que frenen la seva aportació al teixit econòmic català. La principal és la dificultat per cobrir tots els llocs de feina que creen les mateixes empreses.

Aquesta constatació s'extreu del Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2024, elaborat pel Cercle Tecnològic. La indústria ha tingut una mitjana de 9.231 vacants sense ocupar, que haurien pogut sumar 1.805 milions d'euros més als 26.446 de facturació generats. L'entitat considera que "les dades ratifiquen com la manca de talent limita el potencial de creixement del sector", que enguany ha registrat l'increment de facturació més elevat dels últims cinc anys.

Mentre que la mitjana de vacants ha crescut un 23% en el darrer any, el nombre de places als graus universitaris s'ha estancat. De fet, l'any 2022, hi havia lloc per a 2.900 estudiants, tres vegades menys que el nombre d'ofertes laborals sense cobrir. Davant d'aquest escenari, els sindicats reclamen potenciar la Formació Professional (FP) per la seva capacitat alta d'inserció laboral, alhora que insten a dissenyar la formació tenint en compte les necessitats empresarials.

El baròmetre mostra un desequilibri entre l'oferta i la demanda, atès que el 2018 hi havia 17 candidatures per cada oferta de feina TIC. Cinc anys després, se n'han registrat una mitjana de 14,3. Aquesta està lluny de les 60 candidatures de mitjana que arriben per cada nova oferta d'altres sectors econòmics.

Liliana Arroyo: "Els sistemes de formació no estan generant l'oferta de talent que es necessita"

Fruit d'aquesta realitat, la directora general de Societat Digital de la Generalitat de Catalunya, Liliana Arroyo, admet que "els sistemes de formació no estan generant l'oferta de talent que es necessita i encara que forméssim totes les persones que entren a la universitat, no podríem suplir totes les vacants que es requereixen". Per aquesta raó, advoca per posar el focus en les polítiques necessàries per evitar el coll d'ampolla que s'està produint, "millorant la nostra capacitat d'oferir places universitàries".

Millorar la captació de recursos humans

Amb l'objectiu de corregir el dèficit de llocs sense cobrir, el responsable d'FP d'UGT Catalunya, Jesús Martín, insisteix que les empreses i les administracions apostin per la Formació Professional. "Amb l'opció històrica pel batxillerat i l'estigmatització de l'FP, hem limitat molt les sortides professionals". Així, recomana que les companyies prioritzin la contractació de treballadors procedents de l'FP, especialment de les branques tècniques i tecnològiques.

Martín recorda que els graus mitjans i superiors de la Formació Professional inclouen un 35% de pràctiques empresarials en el currículum educatiu. "L'FP és la millora manera de captar recursos humans, ja que un 70% de les persones que fan pràctiques a una empresa s'hi acaba quedant, mentre que els alumnes procedents del batxillerat gairebé no tenen experiència laboral". A conseqüència d'aquest grau alt d'inserció laboral, el responsable d'UGT Catalunya planteja incrementar els recursos per l'FP Dual, un sistema que afavoreix les entrades i sortides del sistema educatiu.

Jesús Martín (UGT) lamenta que "es demandi la qualitat d'enginyers dels EUA, pagant sous precaris"

En relació amb la contractació de professionals del sector TIC i la manca de talent de la qual adverteixen les empreses, Martín lamenta que "es demandi la qualitat d'enginyers dels EUA, pagant sous precaris". En aquest sentit, afegeix que "sense apujar els salaris no pots pretendre retenir el talent".

En aquest aspecte, critica que les tecnològiques hagin entrat en una espiral de competència a preus baixos quan la demanda d'enginyers no s'acaba cobrint. "Ens trobem que no hi ha un relleu generacional, al mateix temps que no milloren les condicions laborals i de conciliació de la vida laboral i la familiar".

L'arribada de talent, frenada

Aquesta tendència, segons Martín, deriva en la frenada de l'arribada de talent laboral, ja que a àmbits productius com el sector turístic arrossega a altres, com el tecnològic, produint un efecte col·lateral de condicions precàries. "Resulta necessari crear un ecosistema per captar talent laboral que s'acomodi i s'instal·li a Catalunya".

Un estudi de l'Observatori de Tendències Educatives i Innovació de l'eLearning Innovation Center (eLinC) de la UOC conclou que gairebé un de cada quatre llocs de treball s'haurà de reestructurar durant els pròxims cinc anys. Analitzant els diferents nivells d'afectació, l'informe alerta que "a mitjà termini, l'adopció de la Intel·ligència Artificial (IA) incrementarà la disparitat laboral entre les persones que posseeixen competències en IA generativa o que tenen un perfil tecnològic i les que no". A més, precisa que la solució del reciclatge d'habilitats podria no ser suficient per a molts empleats per la desaparició d'alguns llocs de treball.

Davant la previsible transformació de les ocupacions que pot ocasionar l'expansió de la IA, els experts defensen sistemes educatius i laborals que potenciïn la formació continuada. En el cas de les universitats, proposen establir formacions complementàries que facilitin la readaptació i la recol·locació del personal. Per assolir l'adequació de la formació a les necessitats del mercat de treball, demanen la corresponsabilitat entre el món empresarial i l'acadèmic en una aposta social per la renovació del talent laboral.