Més de la meitat de l'habitatge de protecció oficial a Catalunya, impulsat per la iniciativa privada

La promoció d'Habitatge de Protecció Oficial (HPO) de forma íntegra per les administracions públiques continua sent una assignatura pendent a Catalunya i a bona part de l'Estat espanyol. Aquesta realitat la torna a constatar un estudi acabat d'elaborar conjuntament per la càtedra d'empresa Habitatge i Futur de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l'Associació de Promotors i Constructors (APCE).

Una de les seves conclusions és que entre el 60 i el 80% dels pisos socials construïts a Catalunya durant la darrera dècada han sigut obra de la iniciativa privada. La dada s'emmarca en un context, assenyalat per l'informe La promoció d'habitatge als plans estatals i els fons Next Generation, en què en la pròxima dècada caldrà incrementar el ritme d'execució per donar resposta a les necessitats d'habitatge d'una part important i creixent de la ciutadania que no pot afrontar la compra d'un pis.

Des de l'òptica de les entitats en defensa de l'habitatge, com és el cas del Sindicat de Llogateres, es recorda que els promotors són un dels col·lectius que més s'ha beneficiat del canvi de catalogació dels pisos protegits, que després de 20 anys, han passat de forma automàtica al mercat lliure.

Segons l'informe, en els darrers 30 anys a Catalunya es van iniciar més de 200.000 habitatges de protecció oficial

En l'informe es detalla que en els darrers 30 anys, a Catalunya es van iniciar més de 200.000 habitatges de protecció oficial. Abans de l'any 2000, el sostre d'habitatges començats anualment estava al voltant de les 20.000 unitats, xifra que, segons els autors de l'estudi, s'hauria de recuperar de forma immediata per donar resposta a la necessitat d'habitatge a les noves llars que es crearan els pròxims anys.

Prenent com a base les estadístiques de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, l'informe La promoció d'habitatge als plans estatals i els fons Next Generation observa que a la darrera dècada entre un 60 i un 80% dels habitatges protegits han estat impulsats pels promotors privats.

Proveir habitatge assequible

Els autors de l'estudi, el catedràtic del Departament d'Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra José García Montalvo, el director de la càtedra i catedràtic d'Economia Aplicada al TecnoCampus-UPF, Josep Maria Raya, i el doctor en Dret Carles Sala Roca, asseguren que el text evidencia "la necessitat d'articular mecanismes de col·laboració publico-privada per les promocions d'habitatges de protecció oficial, ja que les promotores públiques no han assolit ni l'estructura ni el pressupost suficients per proveir de forma eficient l'habitatge assequible de lloguer".

En aquesta línia, afegeixen que les xifres demostren que els promotors privats són, amb diferència, els principals productors d'habitatge amb protecció pública.

L'estudi incideix en la insuficiència pressupostària i de la manca de programes adequats com a causa principal de la manca actual d'habitatge de protecció oficial. Una de les conclusions principals és la incapacitat de les administracions per actuar. "Malgrat la voluntat manifestada des de la dècada dels noranta d'estimular les actuacions d'accés al lloguer, les xifres que ens ofereix l'estadística manifesten clarament que les administracions públiques no han estat gens eficients en articular un sistema adient i de confiança per als promotors, públics o privats", asseguren els autors.

El Sindicat de Llogateres reclama que les noves promocions d'habitatges de protecció oficial tinguin règim de lloguer a perpetuïtat

Precisament en l'accés al lloguer és on posa el focus una entitat com el Sindicat de Llogateres. Un dels seus portaveus, Enric Aragonès, manifesta la necessitat de blindar que les noves promocions d'habitatges qualificats de protecció oficial es destinin a un parc públic en règim de lloguer a perpetuïtat.

Tot i que aquesta reivindicació està establerta per llei a Catalunya des de l'any 2019, Aragonès precisa que "hi ha una gran quantitat d'habitatges de protecció oficial, aixecats amb diners públics, que després de 20 anys han passat al mercat lliure i del qual se n'ha beneficiat la iniciativa privada".

Eliminar el model segregador

El Sindicat de Llogateres defensa que la mesura per poder blindar el caràcter social d'un habitatge de forma perpètua "és una eina que ha de ser massiva per ser eficaç i que no tingui un caràcter estigmatizador". El seu portaveu indica que, d'aquesta manera, s'evitaria la gentrificació, el fenomen pel qual s'expulsa a les classes mitjanes dels barris tradicionals de les grans ciutats.

En relació amb la petició dels promotors, Aragonès aclareix que la millora en l'accés amb l'habitatge no se soluciona només amb més promoció pública. "La construcció de pisos socials no eximeix d'impulsar el control dels preus del lloguer o que l'administració utilitzi eines com el tanteig i retracte o el canvi d'usos de les construccions buides. Així també creixeria el parc d'habitatge públic".

Entre les mesures presentades abans de les eleccions municipals del passat maig, el sindicat va reclamar que tots els municipis catalans modifiquessin el seu pla d'urbanisme per establir que les noves construccions i grans rehabilitacions de més d'una determinada superfície situades en sòl urbà consolidat hagin de destinar un percentatge concret dels seus habitatges (30%) a protecció oficial.

L'entitat subratlla que els ajuntaments poden exercir el dret de tanteig i retracte per aturar processos especulatius

En relació amb la responsabilitat municipal, l'entitat apunta que els ajuntaments poden exercir el dret de tanteig i retracte per aturar processos especulatius, sovint vinculats a millores urbanístiques, que actualment estan expulsant milers de veïns de moltes ciutats i barris de Catalunya.

Més enllà de determinar sobre qui ha de recaure la responsabilitat d'aixecar noves promocions d'habitatges de protecció oficial, si a les administracions públiques a o la iniciativa privada, un altre factor a resoldre és la creació d'un registre únic públic de promocions qualificades d'Habitatge de Protecció Oficial (HPO), que reculli les característiques de les promocions i els seus habitatges, la propietat i gestora d'aquestes, la seva ubicació, les subvencions, préstecs i desgravacions fiscals rebudes, el guany previst a través de rendes en el temps d'amortització de la promoció i tota la documentació exigida pels plans d'habitatge necessària perquè una promoció sigui qualificada de protecció oficial. Seria una fórmula adient per dotar de transparència al mercat.