Què menjar al maig? 10 fruites, verdures i hortalisses de temporada

Sembla que el fred ja va quedant enrere i, de mica en mica, els mercats s'omplen de productes més associats a la primavera i a temperatures més elevades. Aprofitar els ingredients segons el calendari natural no només ens permet gaudir del millor sabor i qualitat, sinó que contribueix a una alimentació més sostenible i respectuosa amb el nostre entorn. A més, comprar producte local i de temporada suposa donar suport directe a pagesos, petits productors i comerços de proximitat.

Durant aquest mes de maig comencem a veure les primeres fruites i hortalisses pròpies de les èpoques més càlides, com el meló, les maduixes o la fruita de pinyol. Tot i això, encara podem gaudir d'algun producte típic del final de l'hivern i l'inici de la primavera, com els pèsols, les faves o les taronges, que es troben a les últimes setmanes del seu òptim de maduració. Un mes més us presentem les fruites, verdures i hortalisses que trobem de temporada.

Meló

Tot i que encara falten setmanes per les síndries, el meló comença a guanyar protagonisme a les fruiteries. Aquesta hortalissa que sovint considerem fruita destaca per la seva dolçor i el seu alt contingut en aigua, que representa prop del 80% de la seva composició. És una opció refrescant ideal per combatre la calor, i a més conté vitamines A, C, del grup B, i minerals com potassi, sodi i calci.

El més habitual és consumir-lo cru i al natural, però també es pot afegir a batuts, sorbets o fins i tot fer-ne cremes fredes. També hi ha qui opta per cuinar-lo lleugerament i amanir-lo amb espècies, convertint-lo en una proposta original i gustosa per a l'estiu.

Espàrrec

Els espàrrecs verds o espàrrecs de marge també continuen sent de temporada durant aquest període. Es tracta de la tija tendra de l'esparreguera, una planta silvestre molt present a les zones de clima temperat. A la cuina s'aprofiten especialment les puntes, però també es poden fer servir per preparar cremes o afegir a plats diversos com amanides, plats de peix o vegetals saltats.

Amb un 92% d'aigua, són molt baixos en calories, no tenen greixos i contenen molt poca sal. Aporten vitamines, antioxidants i minerals com el potassi i el sofre. Són rics en fibra saludable i es valoren per les seves propietats diürètiques i per la seva riquesa en clorofil·la i sofre, substàncies que afavoreixen la salut de la pell, els cabells i les ungles.

Cirera

Una altra fruita plenament primaveral és la cirera, que des de fa setmanes ja es troba als mercats i que ara arriba al seu moment més dolç. Les zones productores més destacades de Catalunya inclouen la Ribera d'Ebre, el Segrià, la Terra Alta, el Baix Llobregat i l'Alt Empordà. De varietats n'hi ha moltes: satina, lapins, early, frisco… però la més popular continua sent la burlat.

Les cireres s'acostumen a menjar crues, directament, però també tenen múltiples aplicacions a la cuina dolça, com en pastissos, coques, gelats, sorbets i fins i tot confitades. També poden aparèixer en plats salats, com gaspatxos, amanides o guisats. El seu atractiu visual i gustós —amb el color vermell intens i la dolçor equilibrada— les fa molt apreciades. Nutricionalment, aporten vitamines, minerals i fibra, amb molt poques calories. Una ració recomanada seria un plat petit o entre 15 i 20 unitats.

Carabassó

El carabassó és una altra hortalissa en el seu millor moment durant aquest mes. Té una composició que pot arribar al 95% d'aigua, cosa que el fa perfecte per mantenir-nos hidratats. Nutricionalment, és una font notable d'antioxidants, vitamines C i A, betacarotè, flavonoides i minerals. És fàcil de digerir i presenta propietats diürètiques.

Es pot menjar cru en amanides, però la seva preparació més habitual és cuit: ja sigui en sofregits, cremes, xips o arrebossat. És recomanable no sobrecuinar-lo per evitar que perdi les seves propietats i perquè pot agafar un gust amarg.

Albercoc

Amb l'arribada de les fruites de pinyol, l'albercoc comença a tenir protagonisme a les parades dels mercats. Reconegut per la seva pell de textura vellutada i color ataronjat, conté una llavor marronosa amb forma d'ametlla. És una fruita molt rica en aigua i fibra, cosa que afavoreix el trànsit intestinal. També destaca per la provitamina A, que li confereix efectes antioxidants, i pel seu alt contingut en potassi i tanins.

Els albercocs es poden menjar crus, però bé que convé coure'ls correctament quan són ben madurs per evitar possibles molèsties digestives. També s'hi poden fer melmelades, confitures, compotes o orellanes. A més, tenen altres usos culinaris: es poden afegir a guisats, combinar amb carns greixoses o emprar en postres dolces.

Relacionat amb aquest tema

Gastronomia a les xarxes en català: 10 propostes que has de seguir aquest 2025

Aleix Camprubí

Pèsols

Considerats una lleguminosa, els pèsols frescos han estat conreats a Europa des de fa més de cinc mil anys. A Catalunya, és especialment preuat el pèsol del Maresme, de la varietat garrofal, conegut per la seva dolçor i textura. Els pèsols són rics en vitamines que afavoreixen el bon funcionament del sistema nerviós, i s'ha assenyalat que poden ajudar a reduir el nerviosisme i fomentar un estat d'ànim més positiu.

A la cuina, els pèsols solen bullir-se o saltar-se lleugerament per mantenir el seu característic cruixent. Es poden consumir sols com a acompanyament o formar part d'altres plats, incloses cremes i guisats. És fonamental controlar la cocció per tal de preservar el sabor i les propietats nutricionals.

Taronja

Tot i que l'associem sovint als mesos més freds, la taronja encara es manté dins el seu millor moment durant les primeres setmanes de maig. Aquest cítric originari de la Xina és molt arrelat a casa nostra, especialment al País Valencià, i és reconegut per les seves propietats beneficioses per al sistema immunitari i cardiovascular. Amb més de 50 mg de vitamina C per cada 100 grams, també conté vitamines A i del grup B.

És ideal per a postres —en forma de suc, compota, melmelada, o marcada a la planxa—, però també pot enriquir plats salats com una amanida o un pollastre rostit o marinat. El seu gust equilibrat entre dolçor i acidesa la fa molt versàtil i apreciada per tothom.

Cogombre

Un altre clàssic d'aquesta època és el cogombre, una de les hortalisses més consumides a escala mundial, tot i que aquí potser no és tan habitual com en altres cultures. Té un alt contingut en aigua i potassi, i a la seva pell es concentra bona part de la fibra, el betacarotè, el silici i la clorofil·la, per la qual cosa és recomanable consumir-lo sense pelar.

A la cuina, el cogombre se sol menjar cru, en amanides o com a part de sopes fredes i cremes. També és ingredient principal del tzatziki grec, una salsa ideal per sucar-hi verdures, untar sobre pa o acompanyar plats més contundents com carns.

Relacionat amb aquest tema

Catedrals del vi: recorregut per set dels cellers modernistes emblemàtics de Catalunya

Aleix Camprubí

Faves

A punt d'acabar la seva temporada, les faves són una altra lleguminosa molt pròpia de la primavera. Malgrat que no agraden a tothom pel seu gust i textura, són molt presents a la gastronomia mediterrània i han estat un aliment bàsic en temps de penúria. Es poden cuinar de moltes maneres: saltades amb o sense sofregit, amb cansalada o altres parts del porc, o incorporades a amanides.

Les faves són riques en vitamines i minerals, contribueixen a reduir el colesterol i la hipertensió, tenen propietats antioxidants i es creu que poden tenir efectes anticancerígens. Tanmateix, també poden provocar flatulències i, en alguns casos, poden resultar tòxiques, especialment per a persones amb certes condicions.

Maduixa

Una de les grans protagonistes del mes de maig és la maduixa, probablement la fruita que millor simbolitza la primavera. A Catalunya, el Maresme és la principal zona productora de maduixes i maduixots, reconegudes per la seva qualitat. Amb només 40 kcal per cada 100 grams, les maduixes són una fruita lleugera, però rica en nutrients: aporten una bona dosi d'hidrats de carboni, fibra, vitamines C, A, B1 i B2, així com sals minerals. Són conegudes per les seves propietats depuratives, diürètiques, laxants i refrescants.

Les maduixes es poden consumir de moltes maneres, però la més habitual continua sent al natural, soles o amanides, amb nata, en batuts… o també convertides en melmelades i confitures. També són molt valorades a la rebosteria, ja que la seva forma, color i gust les fa ideals per decorar i donar sabor a tota mena de postres.