"La memòria és condició necessària però no suficient perquè les coses no es repeteixin"

Quan encara no fa ni un any de l'entrada en vigor de la nova llei estatal de Memòria Democràtica, les polítiques d'aquest àmbit viuen sota una amenaça que pot derivar en un fort retrocés a diversos territoris. El gir electoral que van suposar els comicis municipals i autonòmics del passat maig, amb la formació de nombrosos executius liderats pel PP amb la presència o el suport extern de l'extrema dreta de Vox, s'ha traduït en què nou comunitats han situat les polítiques de memòria històrica entre la derogació i l'oblit.

L'Aragó, les Illes o el País Valencià són alguns dels territoris que viuen aquesta situació i que poden enterrar, ni que sigui temporalment, unes polítiques públiques que a l'Estat espanyol no sumen ni dues dècades de trajectòria -la primera llei de memòria va ser aprovada el 2007, sota la presidència de Zapatero- i no s'han arribat a consolidar. En paraules de la doctora en Història Contemporània Queralt Solé, la memòria "es pot debatre i discutir, però aquí el que es vol és que desaparegui, com si no existís el passat, ni com afecta el passat al present".

En aquest context, a Catalunya hi ha hagut un moviment en la direcció contrària, ja que tot just la setmana passada el Departament de Justícia, que encapçala Gemma Ubasart, va anunciar que impulsaria el Memorial Democràtic, "com a referent nacional de les polítiques de memòria del país". A més a més, fa set mesos el Govern va aprovar el projecte de Llei de Memòria Democràtica de Catalunya, que actualment es troba en tramitació parlamentària.

Creat el 2007 durant el segon govern tripartit, el reforç comportarà que el Memorial Democràtic deixarà d'ubicar-se en una seu de lloguer -al carrer Peu de la Creu, 2- per establir-se a un edifici de propietat del Govern al carrer Ciutat de Barcelona -molt a prop del Palau de la Generalitat-, que li permetrà guanyar espai. A més a més, la institució també es dotarà de més personal. En paraules del seu director, Jordi Font, "el nostre desig és entrar en una fase en què sigui possible donar continuïtat al que s'ha fet i millorar-ho, de cara a consolidar la institució al marge dels vaivens polítics i pressupostaris. (...) Tot i que som conscients que la memòria és indestriable del conflicte i el debat".

La importància de conèixer el passat

Però, per què és important que les institucions públiques desenvolupin polítiques de memòria democràtica i no fer-ho comporta un retrocés important? En parlem amb la historiadora Queralt Solé i amb el president de l'Amical d'Antics Guerrillers de Catalunya, Raül Valls. Autora de llibres sobre les fosses de la Guerra Civil i el franquisme, el Valle de los Caídos o la repressió de la dictadura, Solé considera que les administracions "tenen el deure d'incentivar que la gent conegui el passat amb tots els errors i encerts que hi ha hagut" i afegeix que aquest coneixement ha de permetre que "un sigui conscient de tot el que s'ha guanyat i s'ha aconseguit".

"Un país ha de tenir polítiques de memòria que permetin que el passat sigui revisat i conegut"

Valls rebla que "un país ha de tenir no memòria oficial, sinó polítiques de memòria que permetin que el passat, sobretot el més recent, sigui revisat i conegut i que a tots els nivells pugui arribar a la població". El president d'una associació dedicada a reivindicar i promoure la memòria dels maquis -els guerrillers antifranquistes- també comenta que es tracta de "fer-ho en termes crítics i no partidistes, que és difícil, perquè són passats conflictius. Que existeixin organismes com el Memorial Democràtic i hi hagi polítiques públiques ha de permetre que sigui així, però també evitant l'equidistància, perquè hi ha uns valors a preservar, com la llibertat, la igualtat, la fraternitat, la democràcia o els drets humans".

Que en funció de qui governi -bàsicament si ho fan la dreta i l'extrema dreta- les polítiques de memòria puguin desaparèixer s'explica perquè "no estan prou consolidades", en opinió de Solé, que també és professora a la Universitat de Barcelona i membre del consell assessor del Memorial Democràtic. Segons ella, la raó és "que venim d'un conflicte civil que no es va resoldre bé, que va anar seguit d'una dictadura que va allargar el conflicte entre vencedors i vençuts durant 40 anys i, finalment, aquestes polítiques no es van començar a portar a terme fins a dècades després del final de la dictadura. Tot això fa que siguin molt dèbils, perquè realment no es comencen a reclamar i portar en pràctica fins la primera dècada dels 2000 i no tenen la suficient fortalesa".

"La memòria té a veure amb el present i com a tal no és aliena als enfrontaments polítics"

El president de l'Amical d'Antics Guerrillers de Catalunya -que com a entitat s'integra en el consell de participació del Memorial- exposa que "la memòria és una cosa que té a veure amb el present, passa ara; i, com a tal, no és aliena als enfrontaments polítics i a la confrontació. A tot arreu depèn de qui arriba al poder i de quina posició política té utilitzarà la memòria en un sentit o en un altre, ja sigui per tapar-la i passar pàgina o per recuperar el passat".

Valls, contínua: "No ens hem d'esglaiar, és un espai de confrontació. Del que es tracta és que els que defensem que el passat importa i que no podem seguir amb una actitud d'oblit hauríem de ser capaços d'esperonar els poders públics perquè tingui presència. Sobretot és molt important que el passat recent entri a l'educació, a les escoles i instituts, per tal de formar consciències cíviques compromeses amb el que passa ara".

"No és una vacuna absoluta" contra el feixisme

Per evitar o dificultar la desaparició de les polítiques de memòria quan determinades opcions arriben al poder, Solé aposta perquè els organismes encarregats de desenvolupar-les "depenguin més dels parlaments que dels governs i estiguin dirigits per persones que guanyin la plaça per diversos anys via concurs públic i no siguin nomenades com un càrrec de confiança". En definitiva, "haurien d'estar dotats d'independència" respecte del poder executiu.

Com a conclusió, Raül Valls defensa que "la memòria és condició necessària però no suficient perquè les coses no es repeteixin, fan falta moltes altres coses". En aquest sentit, considera que "l'ascens de l'extrema dreta no se soluciona portant la gent jove als llocs de memòria traumàtica sobre la dictadura", perquè "hi ha molts altres factors que la fan créixer".

Amb tot, sí que reivindica que "és important que la memòria promogui valors com la llibertat, la igualtat, la fraternitat o els drets humans, però no és una vacuna absoluta per evitar que tornem a repetir el que va succeir els anys 20, 30 i 40 [del segle XX], que va ser l'ascens del feixisme, perquè la gent que vota l'extrema dreta no està pensant en Hitler, Franco o la II Guerra Mundial, pensa en qüestions més immediates, de la seva vida quotidiana".

Increment de l'activitat

La nova seu del Memorial Democràtic tindrà una superfície de 1.300 metres quadrats i comptarà, entre d'altres, amb una sala polivalent i una d'exposicions, cosa que li permetrà augmentar el volum de mostres que organitza. El trasllat es formalitzarà el 2025, ja que ara mateix s'estan portant a terme obres d'adequació i habilitació de l'espai. L'increment de recursos li permetrà fer un salt endavant sobre els pocs més de 2,1 milions d'euros de pressupost i 24 treballadors amb què compta actualment.

En la nova etapa, la institució preveu consolidar el Banc de la memòria democràtica, que "conserva, cataloga i difon bibliografia del període entre la Segona Guerra Mundial i el tardofranquisme", així com reforçar la Xarxa d'Espais de Memòria que hi ha ara mateix a Catalunya, també prioritzant "la identificació d’espais vinculats al període de les acaballes del franquisme i la Transició democràtica". A més a més, també vol impulsar el Servei Educatiu i potenciar la recerca, a través de convenis de col·laboració amb universitats, fundacions i entitats.