El Regne Unit blinda el mercat del lloguer amb contractes indefinits, un model que a Espanya sembla una utopia

Si hi ha un problema generalitzat al nord global és el de l'habitatge. L'especulació i el turisme desbocat han tensionat els mercats immobiliaris de gran part d'Europa en les últimes dècades. Londres és una de les ciutats que més n'ha patit les conseqüències. Comprar és impossible i llogar fa temps que va deixar d'estar a l'abast d'una butxaca mitjana.

La capital britànica viu el que s'anomena efecte taca d'oli. En els districtes més cèntrics ja no tenen accés a un sostre ni les classes més acomodades. Aquestes s'han expandit cap a l'extraradi expulsant a les rendes més humils a barris encara allunyats.

Per aturar aquesta emergència habitacional, el Parlament ha aprovat una nova llei que ha entrat en vigor aquest divendres. La seva mesura estrella és la recuperació dels lloguers indefinits. A partir d'ara, mentre l'inquilí compleixi i llevat de comptades excepcions, el propietari tindrà prohibit iniciar un procés de desnonament. Es tracta de la major reforma d'aquesta matèria en quatre dècades. Reverteix el model imposat per Margaret Thatcher el 1988, quan va eliminar aquest tipus de blindatge.

Els detalls de la llei

L'1 de maig era una data assenyalada en el calendari de molts britànics, que ara sumen una mica més de tranquil·litat a les seves vides. Fins ara en qualsevol moment podien convertir-se en víctimes dels anomenats "desnonaments sense causa". El propietari tenia dret a recuperar el seu habitatge sense al·legar cap tipus de necessitat o problemàtica, i amb prou feines marge per a mudança.

Amb la nova normativa, els contractes es renoven automàticament i qualsevol desallotjament s'ha de justificar per la via judicial. Una altra novetat és que les quotes s'actualitzaran exclusivament una vegada a l'any i els afectats podran impugnar-les als tribunals. A més, no hi haurà possibilitat de contraofertes a l'alça als preus anunciats i tampoc es podrà discriminar les famílies amb fills.

No hi haurà possibilitat de contraofertes a l'alça als preus anunciats i tampoc es podrà discriminar les famílies amb fills.

Tots aquests canvis arriben amb el nombre de llogaters disparat a la Gran Bretanya. Si a finals de la dècada de 1990 ni un 10% de la població optava per aquesta manera de vida, actualment gairebé un de cada cinc britànics ho fa. Segons el secretari d'Estat d'Habitatge, Comunitats i Govern Local, Steve Reed, "2,7 milions de persones es beneficiaran" d'aquesta nova regulació.

Què opinen els inquilins?

Jae Vail, portaveu del Sindicat de Llogaters de Londres (London Renters Union) explica a Público que aquesta llei és "una gran victòria" i que "porten molt temps lluitant per una major seguretat". "Era completament injust que se'ns hagués pogut desallotjar sense cap motiu i això és un avanç, igual que la prohibició de les guerres d'oferta", diu.

Tot i així, creu que aquests drets són "el mínim indispensable" i demana una congelació de les rendes. "Després d'anys de pujades de preu que superen la inflació, seguirem sent expulsats per no poder pagar. El que necessitem són controls de lloguers reals i una inversió a llarg termini en habitatge públic", afirma Vail.

El que necessitem són controls de lloguers reals i una inversió a llarg termini en habitatge públic

Des de Shelter, una altra associació prohabitatge, estan fent una campanya d'informació per a donar conèixer els detalls de la nova Renters' Rights Act i xifren en 11 milions el nombre de persones que podrien acollir-se a ella en tota Gran Bretanya. Creuen que els canvis normatius seran especialment beneficiosos per als col·lectius més vulnerables, com les persones migrants o racialitzades.

Relacionat amb aquest tema

El sindicalisme alternatiu aplega milers de persones en un 1 de maig marcat per l'habitatge

Públic

Almudena Fernández és una espanyola que viu a Londres des de fa sis anys. Treballa en una escola infantil i, com la majoria, comparteix pis. "A mi el màxim que m'han pujat de cop ha estat un 5%, i ja és molt, però conec casos extrems. Ara això no ho podran fer, perquè totes les pujades de preu hauran d'estar justificades", explica. En aquest temps s'ha trobat tot tipus d'abusos: "No arreglen problemes d'humitats o et lloguen una habitació que és un zulo que l'han tret posant un tros de pladur com a paret. Et trobes cases de cinc habitacions i un bany... una bogeria", afegeix la professora.

La premsa conservadora britànica no ha parat d'alertar aquests mesos –el projecte legislatiu es va anunciar a finals de 2025– d'un augment dels desnonaments i la venda de pisos destinats a aquesta activitat. Una enquesta realitzada al març d'enguany per la Royal Institution of Chartered Surveyors va revelar que les sol·licituds dels propietaris per a llogar propietats havien disminuït un 25%.

El portaveu de London Renters Union crida a la calma: "Si els propietaris decideixen vendre, ho faran a altres rendistes o potser a compradors primerencs; fins i tot seria una oportunitat perquè les autoritats locals adquireixin els immobles i els converteixin en habitatge social", sosté.

Una mesura viable a Espanya?

Alemanya, Països Baixos o França apliquen des de fa anys aquesta mateixa política de lloguers, que dona continuïtat als llogaters i pràcticament n'impedeix l'expulsió. Sovint, al nord d'Europa, encara que hi hagi més d'un tipus de model, aquest és el que es recull per defecte. Només estudiants o perfils molt concrets poden recórrer a les rendes temporals.

És una forma d'entendre el lloguer completament diferent a la que ha imperat a Espanya fins a la data. De fet, lluny de blindar-se els contractes, el 2013 van passar de cinc a tres anys. El 2019 es va retornar a la periodicitat anterior i es va ampliar a set anys quan el propietari és una persona jurídica. Només durant el franquisme, amb les extintes rendes antigues, va arribar a haver-hi alguna cosa semblant al model nòrdic.

Ara, ja sense majories al Congrés per fer res significatiu, i amb la situació molt pitjor, toca anar posant pegats

L'antropòleg Jaime Palomera lamenta que el Govern estatal no aprofités per aplicar mesures d'aquest tipus quan encara comptava amb una majoria progressista al Congrés, entre 2018 i 2023. "Aquí s'havia d'haver garantit un lloguer estable, sense data de caducitat. Però el principal partit de govern no va voler escoltar", denuncia. Aquest hauria estat també un bon moment per tocar "un sistema fiscal que afavoreix l'acaparament i l'especulació".

L'única resposta a la crisi habitacional llavors va ser la llei d'Habitatge, que resumeix en tres punts: regulació de preus opcional, prohibició de cobrament d'honoraris i sancions als pisos buits. "Un petit pas però molt insuficient, lluny del que les circumstàncies requerien", considera Palomera, que afirma que Espanya és "un dels països d'Europa amb més inseguretat per als inquilins". "Ara, ja sense majories al Congrés per fer res significatiu i amb la situació molt pitjor, toca anar posant pegats", conclou.

Per a Javier Gil, investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i doctor en sociologia, els arrendaments indefinits són una eina central per garantir estabilitat i una de les fórmules més efectives per reduir la capacitat d'especular. "Per això hi ha tanta pressió per evitar que tirin endavant normes d'aquest tipus o pròrrogues com la que va decaure dimarts", afirma.

El Sindicat de Llogateres porta alguns anys apostant per aquesta fórmula de rendes indefinides, que el grup polític Más Madrid va arribar a incloure en una proposició de llei." El contracte indefinit permet fer del lloguer una llar", defensava el text. No va arribar a ser admès a tràmit.

"És el mínim que s'hauria de fer amb el que tenim per davant, però el principal problema és que les famílies no poden pagar els preus actuals", deixen clar des de l'Inquilinat. Sorprèn als activistes que al país anglosaxó s'hagi pogut passar tan ràpidament dels arrendaments de sis mesos als indefinits."A Espanya encara seguim pensant que 5 anys són infinits i que permeten desenvolupar un projecte de vida".