Poques concrecions en la primera cimera de partits sobre educació per avançar cap a un "acord de país"

El Palau de la Generalitat ha acollit aquest divendres al matí la primera cimera de partits per abordar la crisi en educació que viu Catalunya, en un dels passos activats pel president del Govern, Salvador Illa, per mirar d'assolir un "acord de país" en aquest àmbit. La trobada, encapçalada pel mateix Illa i la consellera d'Educació, Esther Niubó, no ha servit per concretar mesures, sinó que bàsicament ha estat una "presa de contacte" enmig d'un moment especialment convuls al sector, després del fiasco de les proves PISA i del conflicte del Govern amb els docents, que es manté enquistat.

La cimera ha arribat només dos dies després que el mateix Illa donés explicacions sobre els errors amb les PISA al Parlament i que l'oposició tornés a reclamar el cessament de Niubó. La trobada, que s'ha allargat menys de dues hores, ha permès acordar la creació de dos grups de treball. Un ha de permetre posar calendari al compromís que la inversió en educació arribi al 6% del PIB, mentre que l'altre ha de servir per fer seguiment i aportacions al debat liderat pel Consell d'Educació de Catalunya, que ha de culminar a l'abril amb la presentació d'un informe de conclusions i propostes d'accions a executar.

Hi han assistit representants de tots els grups del Parlament, amb l'excepció de Vox, després que el PP rectifiqués la seva intenció inicial de no anar-hi. En una compareixença posterior, Niubó ha manifestat que en la cimera s'han tractat alguns temes "en general compartits" per tots els grups, com ara la "revisió i actualització" del model d'escola inclusiva, l'enfortiment del model lingüístic i d'acollida, la formació i la carrera docent, el paper de les noves tecnologies -amb la voluntat de limitar la IA als menors de 14 anys; l'autonomia dels centres i les funcions directives i el reforç dels aprenentatges -com la lectura i la comprensió lectora, però també l'escriptura- per millorar el rendiment educatiu. "Necessitem com a país fixar un rumb clar i compartit", ha afegit la consellera. L'oposició, però, ha subratllat que no s'ha validat cap proposta.

Relacionat amb aquest tema

Illa reconeix "l'error greu" del Consell d'Avaluació pel fiasco de PISA i admet que es podria haver rectificat a temps

Oriol Daviu

Sobre la creació dels dos grups de treball, la consellera ha explicat que el del 6% del PIB ha de servir per planificar l'assoliment d'aquest "compromís" i "posar en comú quina ha de ser la senda" per fer-ho. ha assegurat que el Govern té calendari sobre aquesta qüestió, tot i que no l'ha concretat, i ha dit que la voluntat és compartir-lo amb els partits per treballar-hi. Ha reiterat la idea que "difícilment" es podrà assolir el 6% en una legislatura i ha afirmat que hi ha un "pas intermedi" que és assolir la inversió que ara mateix fa l'Estat en educació. Els pressupostos del Govern del 2026 destinen 9.362 milions a Educació, el que equival aproximadament al 2,8% del PIB català, de manera que arribar al 6% suposaria anar més enllà dels 20.000 milions.

Pel que fa a l'altre grup, es nomenarà una persona per cada grup parlamentari amb el president del Consell d'Educació de Catalunya, Joan Manuel del Pozo, per tal que puguin fer "seguiment" i traslladar les seves aportacions al debat impulsat des de l'organisme, que ja ha arrencat aquesta setmana. La consellera, però, ha sortit el pas de les crítiques sindicals i ha afirmat que aquest "debat de país", "no ha d'excloure el diàleg social" amb les organitzacions dels treballadors.

Crítiques per la falta de concreció

El gruix de representants dels partits de l'oposició ha coincidit a destacar la falta de concreció de la cimera d'aquest divendres. Així, la líder de Junts al Parlament, Mònica Sales, ha afirmat que la trobada ha sigut "molt inconcreta" i "buida de contingut". A més a més, ha avisat l'executiu català que mantenir Niubó al capdavant del Departament "dificulta" teixir un acord de país en matèria d'ensenyament, atès que el Parlament en va demanar la destitució. "Amb la comunitat educativa hi podem ser, no per salvar el Govern o per fer de crossa", ha asseverat Sales.

Al seu torn, el portaveu adjunt d'ERC al Parlament, Jordi Albert, ha reclamat un "contracte de país" en educació que sigui "estable" i ha avisat que la crisi no es podrà resoldre només "des del Palau de la Generalitat". Albert ha admès que la proposta d'Esquerra que un grup d'experts lideri el Departament durant 12 anys segueix sobre la taula, però que esperen a aportar més "concrecions" un cop tanquin el "procés d'escolta" a la comunitat educativa, en el qual els republicans estan "immersos". Ha limitat la trobada a una "presa de contacte", "lluny de concretar" cap mesura.

Relacionat amb aquest tema

El Consell d'Educació, a punt pel "debat de país" que li ha encarregat Illa

Públic

Els Comuns aposten per un pacte educatiu per "retornar als bàsics" i han reclamat establir un calendari "ambiciós" per assolir el 6% del PIB, després d'assumir que no s'hi podrà arribar en aquesta legislatura. En paraules de la seva líder, Jéssica Albiach, el "retorn als bàsics" passa per tres mesures: "menys infants per aula, menys temperatures i menys pantalles". Amb tot, Albiach ha prioritzat la reducció de ràtios i ha valorat que, en la trobada, Niubó hagi defensat la permanència del model d'immersió lingüística.

La diputada de la CUP Pilar Castillejo ha instat Illa a "baixar el territori" i escoltar "tots els actors" de l'escola pública per teixir l'acord de país en educació. Castillejo també ha lamentat la poca "concreció" que, a parer seu, ha ofert la cimera i ha criticat la presència d'Aliança Catalana a la reunió, pel seu "model islamofòbic i trencador de la cohesió".

Relacionat amb aquest tema

El malestar docent impulsa les assemblees com una alternativa a les estructures sindicals

Judit Castaño

Finalment, la portaveu del PP al Parlament, Lorena Roldán, ha avisat que el seu grup no participarà d'una "operació de maquillatge o de propaganda" del Govern per repartir les responsabilitats de la crisi educativa. Roldán també ha avisat que en futures trobades la seva formació qüestionarà el model d'immersió lingüística en català, amb l'argument que "Catalunya és bilingüe" i, per tant, "l'escola ha de ser bilingüe".