Les teulades de Barcelona com un "bé d'utilitat pública": així es podrien utilitzar per cobrir bona part del consum d'electricitat domèstic de la ciutat
Un estudi de l'Idra calcula que la ciutat podria generar 1.191 GWh anuals d'electricitat amb les seves cobertes, el que cobriria més del 60% de la demanda actual de les llars
Les instal·lacions es concentren als barris amb més renda mentre zones vulnerables pràcticament no tenen autoconsum
Barcelona-
Barcelona, com totes les ciutats, té un recurs energètic sobre els seus propis edificis desaprofitat. Les teulades dels edificis tenen capacitat per generar fins a 1.191 gigawatts hora (GWh) d'electricitat solar cada any, segons un estudi de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (Idra), però actualment només se n'està aprofitant aproximadament el 2,5% del potencial disponible. Per tant, una de les principals conclusions de l'informe és que Barcelona té espai per generar molta més energia renovable, però les instal·lacions actuals encara estan lluny d'aprofitar-lo.
Amb el desplegament complet de les cobertes aptes per instal·lar plaques fotovoltaiques, la producció podria arribar a cobrir el 61,3% del consum elèctric actual de les llars barcelonines. El càlcul inclou cobertes residencials, però també comercials i industrials. Segons explica el coautor de l'informe Rubén Martínez en una conversa amb Públic, "aquest 61,3% és de consum elèctric actual, és a dir, que si la transició a renovables va bé, voldria dir que electrificaríem moltes més coses i que, aleshores, aquest percentatge aniria reduint-se".
Amb dades actualitzades fins al 2022, Barcelona comptava amb 3.344 instal·lacions fotovoltaiques, amb una potència conjunta de 76,21 megawatts (MW). Aquestes instal·lacions generaven aproximadament 29,21 GWh anuals, una producció que només permetia cobrir l'1,5% del consum elèctric de les llars i el 0,46% del conjunt de l'electricitat que demanda la ciutat.
Relacionat amb aquest tema
El repte no és tant identificar si Barcelona disposa de potencial solar com determinar com es pot desbloquejar aquest potencial. I aquí l'estudi introdueix una qüestió que va més enllà de la tecnologia: qui pot decidir sobre les teulades, qui té diners per instal·lar plaques i qui pot beneficiar-se de l'energia generada.
La distribució de l'autoconsum fotovoltaic a Barcelona està fortament relacionada amb la renda, però també amb la forma dels edificis i amb el règim de propietat. Les zones amb habitatges unifamiliars i més capacitat econòmica són les que acumulen més potència instal·lada per habitant.
El cas més evident és el de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes, on la potència d’autoconsum arriba als 147,60 watts per habitant. A Font d’en Fargues són 31,85 watts per persona. En canvi, barris com Ciutat Meridiana, la Verneda i la Pau, la Guineueta o el Turó de la Peira presenten nivells molt baixos o pràcticament inexistents d’autoconsum.
Una casa unifamiliar té més superfície de coberta disponible per persona i, habitualment, una única propietat pot decidir si instal·la plaques. En canvi, en un bloc de pisos cal posar d’acord molts propietaris, assumir una inversió compartida i decidir com es reparteixen els beneficis. A més, una part important de la població viu de lloguer i no té capacitat directa per decidir què es fa amb la coberta de l’edifici.
Relacionat amb aquest tema
"S’han produït molts quilowatts en poc temps, però al mateix temps ha reproduït la condició de desigualtat", resumeix Martínez. I aquesta és una de les principals advertències de l'estudi i del seu coautor: si el desplegament es deixa principalment en mans de les decisions individuals, la transició energètica pot ampliar diferències que ja existeixen. "No podem fer una transició energètica en la qual l'energia solar urbana formi part a través de l’agregació de preferències individuals, perquè aleshores estem partint tota l’estona que ha de ser gent amb propietat, amb diners i amb consciència", afirma.
Per Martínez, això obliga a replantejar els mecanismes d'incentiu. Una de les propostes que planteja l'Idra és buscar fórmules perquè les cobertes privades puguin tenir també una funció d’interès públic. Això podria passar mitjançant la cessió o el lloguer de teulades a operadors públics o comunitaris, que assumirien la inversió i distribuirien posteriorment part de l’energia generada. "L'operador públic assumeix la inversió però també la capacitat de repartir aquesta energia, és a dir, convertir aquesta coberta en un bé d’utilitat pública", explica Martínez. La idea és ampliar els usos que pot tenir una coberta: "Poder convertir això, aquest bé privat, en un bé que dona servei al privat i també a la utilitat pública", resumeix.
Relacionat amb aquest tema
L'estudi planteja, entre altres mesures, redissenyar les bonificacions de l'IBI perquè siguin progressives, impulsar subvencions, facilitar la cessió de cobertes privades per a projectes d'interès públic i crear un fons climàtic de caràcter provincial. També defensa potenciar l'autoconsum compartit, que actualment té un pes molt reduït. Les comunitats energètiques i projectes municipals compartits representen només el 0,32% de la capacitat d’autoconsum de Barcelona.
"Per què les ciutats no fan els deures?"
Més enllà de Barcelona, Catalunya es troba en un moment decisiu pel que fa a la transició energètica i el desplegament de les renovables amb la presentació del PLATER (Pla Territorial Sectorial per a la Generació Elèctrica Eòlica i Fotovoltaica a Catalunya), que ha posat en peu de guerra el món rural i agrari. Critiquen que bona part dels parcs eòlics i solars estiguin en sòl agrícola i que no hagi estat consensuat amb el territori. A causa de la pressió del territori, el Govern va haver d’ajornar l’aprovació del pla.
Relacionat amb aquest tema
En tota aquesta batalla, Martínez posa damunt de la taula una pregunta: Per què les ciutats no estan fent els deures en matèria de renovables? “S’està plantejant que per cobrir el consum d’aquestes ciutats es posaran infraestructures en altres territoris que no tenen un retorn ni social ni territorial molt clar, però què estan fent les ciutats?”, afirma.
Per això, situa el debat en el control sobre l’energia. "L'adversari no està en l’altre territori, sinó en quins són els actors que volen desplegar aquest tipus d’estructures sense cap control per part de la gent que farà servir aquesta energia i que serà dependent d’aquesta però no tindrà cap control", sosté. "Seguretat, abaratiment i sostenibilitat són part d’aquesta transició", resumeix Martínez.
Sobre la firma
Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.