Les comunitats energètiques avancen a Catalunya: "Els consumidors també podem ser productors d'energia a gran escala"

La imatge final de la transició energètica no només han de ser grans parcs eòlics o macroparcs de plaques solars. La transformació cap a un model descarbonitzat també passa per iniciatives locals, cooperatives i participatives que situen la ciutadania al centre. Una d'aquestes iniciatives són les comunitats energètiques, un model impulsat per la Unió Europea que també comença a consolidar-se a Catalunya amb un nou marc regulador i amb experiències arreu del país, sobretot en pobles i municipis de zones rurals. 

El Govern va donar llum verda l'octubre passat al nou decret de renovables, que pretén potenciar les energies verdes i l'emmagatzematge i que per primer cop regula les comunitats energètiques, formades per grups de persones que s'uneixen per generar i gestionar la seva pròpia energia. Són entitats de base assembleària i amb participació oberta que impulsen projectes de generació renovable, autoconsum compartit i emmagatzematge d'energia a través de bateries. 

En aquest sentit, el Govern ha creat un registre d'aquestes entitats, i també s'ha regulat la participació dels ens locals -ajuntaments, consells comarcals, equipaments municipals- en aquestes comunitats, i se les dota de més autonomia. "Els consumidors també podem ser productors d'energia a gran escala", assegura el president de la Cooperativa Santperenca d'Energia Sostenible, Ermen Llobet, al municipi de Sant Pere de Torelló (Osona), amb 2.600 habitants, i un dels impulsors del projecte Osona Energia. 

Relacionat amb aquest tema

Catalunya accelera el desplegament de les energies renovables sense planificar la gestió dels residus

Judit Castaño

Les comunitats energètiques són grups de persones que s'uneixen per generar i gestionar la seva pròpia energia

Amb 167 sòcies, l'objectiu de la Cooperativa Santperenca d'Energia Sostenible és "proporcionar un accés a energia neta i assequible per a tots els habitants del municipi, sense necessitat d'inversions inicials per part de les persones associades". Com a regidor de Transició Energètica a l'Ajuntament de Sant Pere de Torelló l'any 2019, Llobet es va preguntar "què s'hauria de fer per impulsar la transició energètica en un municipi petit", recorda. La resposta passava per estudiar el model de comunitats energètiques i mobilitzar la ciutadania. Després d'una reunió oberta amb una quarantena de persones, va néixer una cooperativa de consum que avui forma part d'un projecte més ampli: Osona Energia. 

La iniciativa ha crescut fins a convertir-se en una cooperativa de segon grau —una cooperativa de cooperatives— sota el nom d'OECoop amb 51 entitats associades arreu de Catalunya, des de la Garrotxa fins a la Ribera d'Ebre, passant pel Pirineu o el Camp de Tarragona. L'objectiu és donar suport tècnic, jurídic i financer a les comunitats locals. "És difícil que d'un grup aleatori de voluntaris en surti prou capacitat per tirar endavant projectes complexos. Hi ha una part tècnica, financera, jurídica i social molt important", explica. I això és el que gestiona OECoop.

Les comunitats no substitueixen completament les grans companyies elèctriques, però són un gran complement 

A Sant Pere de Torelló ja s'han instal·lat cinc cobertes fotovoltaiques, tres de les quals en edificis municipals cedits per l’Ajuntament. En total, sumen entre 300 i 400 kW de potència. La producció es reparteix entre els socis per autoconsum compartit. "Si tens una superfície de 500 metres quadrats pots posar plaques, generar uns 100 kW i repartir l'energia entre unes 100 famílies", exemplifica Llobet. Tot i això, les comunitats no substitueixen completament les grans companyies elèctriques, però són un gran complement i és energia que "deixes de comprar a la companyia".

Un altre exemple de comunitat energètica exitosa és L'Electra Vallenca, impulsada per la Comunalitat de Valls i el Casal Popular La Turba. La iniciativa neix amb l'objectiu principal de reduir la pobresa energètica i amb tres projectes en cartera: tres instal·lacions fotovoltaiques compartides amb capacitat d'abastir, en la seva totalitat, a 100 socis. Tal com detallen els impulsors, s'ubicaran a les teulades de La Titaranya, l'Associació Egueiro i la Cooperativa la Brostada.  

Relacionat amb aquest tema

"Si les renovables són públiques i no se senten com un extractivisme, serà més fàcil d'assumir el tancament de les nuclears"

Judit Castaño

En els pròxims mesos, L'Electra Vallenca posarà en marxa un servei d'assessorament energètic i executarà les tres instal·lacions estudiades gràcies la subvenció CE Implementa, amb una potència pic de 115 kW, un sistema d'emmagatzematge elèctric de 61 kWh i una inversió de 170.000 euros, amb l'objectiu de començar a repartir energia entre desembre de 2026 i gener de 2027.  

Les comunitats energètiques en entorns urbans

Si en entorns rurals les comunitats energètiques han avançat amb agilitat, als entorns urbans el procés és més lent i complex, tot i que ja hi ha experiències en barris de Barcelona o Vilanova i la Geltrú. La principal dificultat és trobar superfícies adequades per instal·lar plaques i coordinar comunitats de veïns amb interessos diversos. "En un bloc d'edificis, la superfície del terrat sovint és petita en relació amb el consum. El més òptim és anar a superfícies més grans i compartir l'energia", explica Llobet. 

La Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) ha demanat a l'ajuntament i la resta d'administracions que prioritzin els projectes que promoguin les comunitats energètiques de barri o les entitats de l'economia social i solidària i la ciutadania organitzada. Llobet posa com a exemple la comunitat energètica Roca Guinardó, al barri del Guinardó de Barcelona, que segons explica, ha trigat anys a aconseguir posar en marxa una instal·lació fotovoltaica d'uns 30 kW en una coberta cedida per l’Ajuntament. 

El decret llei del Govern també regula per primera vegada la instal·lació de bateries, que redueixen el risc d'apagada al sistema elèctric i contribueixen a la ràpida recuperació del subministrament. El text defineix la tramitació urbanística i energètica que hauran de seguir aquestes instal·lacions, n’aclareix el marc normatiu i les dota de més seguretat jurídica.

Les comunitats energètiques poden ser interlocutores per negociar o fins i tot per impulsar projectes propis

Llobet detalla que les bateries són un element clau per ampliar l'impacte de les instal·lacions fotovoltaiques comunitàries. Les plaques generen electricitat durant les hores de sol, però el consum és constant al llarg del dia i la nit. Segons explica Llobet, si a una instal·lació fotovoltaica "hi afegim bateries, el que genera durant les hores de sol ho guardem per tenir consum al vespre". 

A més, les bateries redueixen la dependència de la companyia elèctrica. "Amb les bateries s'incrementa la part d'energia pròpia utilitzada i, per tant, la part que es deixa de comprar a les grans elèctriques", acaba. 

Les comunitats energètiques, un interlocutor més

Més enllà de la generació, les comunitats energètiques també poden jugar un paper estratègic en l'acceptació social de les energies renovables i la transició energètica. "Molts territoris han rebutjat projectes que venien de fora i dels quals no se'n beneficiaven gaire. Si hi ha comunitats energètiques preparades, poden ser interlocutores per negociar o fins i tot per impulsar projectes propis".

Malgrat la proliferació de comunitats energètiques i la recent regulació, el model encara és en una fase inicial. "Quan hi hagi moltes instal·lacions funcionant, estarem en bones condicions de tenir retorns que permetin mantenir tota l'estructura. Però estem al principi", reconeix Llobet.