Catalunya accelera el desplegament de les energies renovables sense planificar la gestió dels residus

Catalunya accelera el desplegament de les energies renovables, tot i que la seva implantació continua sent lenta, segons l'Observatori de les Energies Renovables de Catalunya. El seu darrer informe, basat en dades de Red Eléctrica i la Generalitat, mostra com només el 19% de tota l'electricitat produïda el 2024 té origen renovable, quan l'objectiu fixat per la Unió Europea i pel mateix Proencat -l'eina de la Generalitat per a la implantació de renovables- és del 50% el 2030.

Per tal d'agilitzar la implantació de parcs eòlics, fotovoltaics i camps de bateries, el Parlament va aprovar a finals de l'any passat un decret llei que redueix a la meitat els terminis administratius per engegar projectes, tal com demanaven els promotors. Ara bé, el text final del decret no cataloga les energies renovables com a projectes "d'interès públic superior", com estava previst al principi, i en restringeix la instal·lació en terrenys agrícoles de regadiu per evitar així una implantació descontrolada pel territori. 

Amb el decret aprovat, mentre el debat polític se centra en on i com s'han d'instal·lar aquestes infraestructures, queda en segon pla una qüestió clau que pot tenir conseqüències en un futur molt pròxim: què passarà amb els residus de les renovables quan acabin la seva vida útil? És una pregunta que, segons alerta Josep Nualart, expert en energia i clima de l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG) i de la Xarxa per la Sobirania Energètica, encara no s'està abordant amb la profunditat necessària. Tant les instal·lacions fotovoltaiques com els molins eòlics tenen una vida útil limitada, i el volum de materials que generaran com a residu serà enorme, avisa.

Relacionat amb aquest tema

El fre al decret de les renovables, una oportunitat per obrir el debat sobre la seva planificació i implantació

Aleix Camprubí

Estem pensant en com fer la transició energètica, però no en què passarà quan aquestes infraestructures s'hagin de renovar o desmantellar

Segons explica Nualart, la manca de planificació és transversal i afecta totes les fases del procés. "Estem pensant en com fer la transició energètica, que és totalment necessària, però no en què passarà quan aquestes infraestructures s'hagin de renovar o desmantellar". A això s'hi afegeix un altre problema de fons: qui es farà càrrec d'aquests residus. "Moltes empreses són les encarregades de construir, però no se les fa responsables de desmantellar, de tractar els residus o de gestionar tota la infraestructura que queda al territori", critica.

Com és el reciclatge de els renovables?

El reciclatge, a més, no és tan senzill com podria semblar. L'expert explica que molts components de les renovables estan formats per aliatges complexos de materials difícils de separar. "Tant els aerogeneradors com les plaques solars estan fets de diferents minerals i materials units de manera que separar-los per reciclar o reutilitzar és molt complicat". Un dels exemples més clars són les pales dels aerogeneradors: "Moltes estan fetes de fusta unida amb resines epoxi, una mena de cera que les enganxa. Un cop s'uneixen, és gairebé impossible separar els materials, i això fa que no es puguin reciclar". 

Una de les solucions que s'està aplicant en el cas de les pales dels aerogeneradors és enterrar-les. "No s'exporten al sud global, però tampoc es reciclen: s'emmagatzemen localment a l'espera de veure com es podran tractar en el futur", explica Nualart, que avisa que anirà a més. "És una problemàtica que començarà a ser important d'aquí 25 o 30 anys, quan tots aquests parcs que s'estan impulsant ara arribin al final de la seva vida útil".

Tant els aerogeneradors com les plaques solars estan fets de diferents minerals i separar-los per reciclar o reutilitzar és molt complicat

Davant d'aquest escenari, des de l'ODG apunten cap a la necessitat de canviar el model des de l'origen. Una de les línies de treball que defensen és la de la mineria urbana, és a dir, recuperar minerals i components de dispositius que ja han acabat la seva vida útil. Però, segons Nualart, això només serà viable si es regula el disseny industrial. "Cal imposar per normativa que aquests dispositius es dissenyin pensant en el final de la seva vida útil, de manera que es puguin desmuntar fàcilment, reparar i reutilitzar", explica. Actualment, remarca, "en molts processos industrials no s'exigeix que els components es puguin separar un cop deixen de funcionar".

Relacionat amb aquest tema

Tres de cada quatre catalans prefereix prioritzar la inversió en energies renovables que en nuclears

Públic

Aquest canvi de paradigma tindria també un impacte global. L'expert recorda que la transició energètica depèn de minerals crítics com el liti, el cobalt o el níquel, sovint extrets de països del sud global. "Si apostem pel reciclatge i la reutilització, podem evitar seguir extraient aquests materials de manera verge, amb tots els impactes socials i ambientals que això genera en aquests països", afirma. En aquest sentit, la gestió dels residus no és només una qüestió tècnica, sinó també de justícia global.

Qui ha d'assumir la gestió dels residus?

Malgrat els problemes de reciclatge de les energies alternatives, en comparació amb altres fonts d'energia, com la nuclear, Nualart considera que la gestió dels residus de les renovables és més senzilla. Però reclama a les administracions més planificació i definir clarament qui assumirà la responsabilitat dels residus. "Haurien de ser responsabilitat de la pròpia empresa, que és qui obté el benefici. Per tant, cal una normativa que exigeixi a les empreses promotores un pla de gestió dels residus abans de començar a construir el projecte, no quan el problema ja és sobre la taula", defensa.

Relacionat amb aquest tema

"Si les renovables són públiques i no se senten com un extractivisme, serà més fàcil d'assumir el tancament de les nuclears"

Judit Castaño

El decret de les renovables aprovat pel Parlament no entra en aquest debat. La norma regula aspectes com la instal·lació de renovables en sòl agrari, les pèrgoles fotovoltaiques, les comunitats energètiques municipals o els camps de bateries -fins ara en un buit legal-, però deixa fora la qüestió del cicle complet de vida de les infraestructures. De fet, actualment no existeix un pla de gestió de residus d'energies renovables a Catalunya que reguli de manera específica el tractament de les infraestructures un cop superada la seva vida útil.

Nualart deix ben clar que la transició energètica "és necessària" però reclama obrir el debat sobre la gestió dels residus i la responsabilitat de les empreses: "O d'aquí a unes dècades ens trobarem amb un nou repte ambiental", conclou.