El món local i entitats ecologistes i agràries reclamen retirar el Plater i "una moratòria" de projectes

El procés d'informació pública del Pla territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica (Plater) s'ha tancat aquest dilluns amb un xoc obert entre el Govern i el món local, ecologista i agrari. Mentre l'Executiu català defensa que el tràmit ha estat un èxit participatiu amb 12.143 al·legacions rebudes, la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa -juntament amb els consells comarcals del Pla de l'Estany i el Solsonès, diversos ajuntaments i entitats ecologistes i agràries- han reclamat aquest dilluns retirar el pla i "una moratòria" de projectes. I asseguren que el nombre d'al·legacions no correspon amb els seus registres.

Una de les membres de la xarxa, Montserrat Coberó, ha reivindicat "una planificació ben feta" que estigui "aprovada i consensuada" amb la ciutadania. Ha detallat que s'aturin per ara els "projectes de microcentrals industrials de renovables fins que no hi hagi una planificació ben feta" perquè "no els posin on no convé". Alhora, ha reclamat la participació ciutadana: "No es pot fer una planificació sectorial de les renovables sense comptar" amb el territori, s'ha queixat. 

La membre de l'organització ha volgut deixar clar que "no s'està en contra de les renovables", però sí "en com es volen implantar". En aquest sentit, ha afirmat que disposen d'un document legal, en el qual apunten que "s'han incomplert en 44 punts de decrets catalans, espanyols i europeus". "O s'han incomplert o hi ha irregularitats o anomalies", ha puntualitzat.

Relacionat amb aquest tema

Entitats socials i organitzacions agràries demanen que el 'nou' Plater eviti la "destrucció" de les terres de conreu

David Rodríguez

L'oposició a la planificació energètica s'ha centrat de manera molt especial a evitar la destrucció de les terres de conreu i preservar la sobirania alimentària de Catalunya, un argument defensat darrerament també per organitzacions agràries com Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC). Després de l'allau d'al·legacions de ciutadans i de gairebé 300 ajuntaments, la Generalitat de Catalunya es va veure obligada a ajornar l'aprovació. Entitats socials i organitzacions agràries volen que el desplegament de les renovables tingui en compte la veu del territori en ple debat sobre la manca de sobirania energètica de Catalunya.

Discrepància sobre les al·legacions

Al seu torn, aquest dilluns el Govern ha explicat aquest dilluns que el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, a través de l'Institut Català d'Energia (ICAEN), ha iniciat el procés d'anàlisi de les al·legacions rebudes durant el procés d'informació pública, per tal d'introduir-hi totes aquelles que siguin tècnicament viables. Per a l'Executiu, les al·legacions "donen resposta a la voluntat de participació pública expressada des del primer moment pel Govern per a l'elaboració del Plater, i són l'eina que permetrà ajustar els resultats, fruit de la metodologia utilitzada, a la realitat social de cada municipi".

Per la seva part, però, Coberó ha dit que les 12.143 al·legacions recollides pel Govern no corresponen amb els seus registres. Segons ha concretat, d'acord amb les descàrregues dels models que han facilitat i la presentació per altres vies (com pot ser presencial) n'han recopilat "com a mínim, 11.800". A més, ha afegit que cal sumar-hi les esmenes presentades per consells comarcals, ajuntaments i altres entitats.

Coberó ha apuntat la possibilitat d'aquesta diferència el fet que, en el seu cas, comptin "persones que presenten al·legacions", a diferència de l'Executiu català que "són documents entrats al registre". En qualsevol cas, ha assegurat que el nombre és "altíssim" i ha assenyalat que és el "projecte normatiu que més n'ha rebut de la història de la Generalitat".

Relacionat amb aquest tema

Educació, Interior o Territori: les altres carteres del Govern d'Illa amb consellers qüestionats a l'equador de la legislatura

Judit Castaño

"En cap moment hem participat ni se'ns ha consultat", ha declarat al seu torn Xavier Sánchez, alcalde de Viladasens (Girònès) i impulsor del moviment ajuntaments oposats al Plater. Així mateix, ha reclamat que es deixi de tractar el territori com a "moneda de canvi", tot recordant que està en joc el futur dels municipis rurals. També ha assenyalat que la "mala gestió" de la Generalitat és el motiu pel qual Catalunya es troba "a la cua en energies renovables". Sánchez ha defensat que per fer un pla és indispensable que s'arribi a un acord amb els municipis i la ciutadania i, per tant, el Govern hauria de "comprometre's a fer una reforma total" del pla tenint en compte les al·legacions.

El batlle, però, ha criticat l'executiu català per fer "un càlcul polític" amb el segon període d'esmenes, perquè considera que ha tret el projecte de les eleccions municipals (previstes per al maig del 2027). Sánchez ha afirmat que "vendran com un procés participatiu", en referència al nou període d'argumentació. Per a ell "mai un procés d'al·legacions pot ser-ho". Ha garantit que estaran "dempeus i en contra" del Plater que s'aprovi.

Així mateix, Àlex Terès, president del Consell Comarcal del Pla de l'Estany i també impulsor del moviment opositor, ha defensat la necessitat de dissenyar un pla energètic "de baix cap a dalt", que sorgeixi directament del territori. Ha denunciat que el Plater s'ha dirigit principalment cap als municipis més indefensos. "No cal trinxar un país per fer la transició energètica", ha sentenciat Terès. També, ha reiterat la voluntat absoluta del moviment de treballar des de la col·laboració amb l'administració, exigint que es replantegi per respectar l'autonomia local i la realitat de cada municipi.

Al seu torn, l'Associació de Naturalistes de Girona (Natus) ha explicat en un comunicat que ha presentat fins a 36 al·legacions al Plater. Defensen una transició energètica "ràpida però respectuosa amb el territori. A més, apunten que també han assessorat diversos ajuntaments en la presentació de les seves pròpies al·legacions.

L'entitat recorda que aturar el pla no és positiu perquè alentiria la protecció de la natura i mantindria la dependència d'unes energies fòssils que acceleren el canvi climàtic i la degradació dels ecosistemes. També demana més transparència metodològica i una autèntica fase de diàleg polític amb el territori. Les al·legacions de Natus incideixen en la necessitat de prioritzar efectivament els sòls ja artificialitzats i les teulades abans d'ocupar sòl no urbanitzat.

El Govern defensa el procés

Enmig de les crítiques, l'ICAEN ha posat en valor el volum de participació i ha defensat la feina feta a través de les oficines comarcals i les més de 70 reunions bilaterals. "La participació pública és una de les prioritats en l'elaboració del Plater", segons el Govern, que serà "una eina de planificació territorial que permetrà als municipis gestionar l'acollida de projectes d'energies renovables en els seus termes", ha expressat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque.

Segons l'Executiu català, durant el període d'informació pública els ajuntaments han pogut reduir un 35% de la superfície total indicada com a prioritària per l'acollida d'energia solar fotovoltaica a cada municipi, si consideraven que la zona era no apta per criteris locals. "Aquesta és una de les possibilitats dels ajuntaments per proposar modificacions a la primera proposta del Plater i adequar-la al planejament municipal en aquest tràmit d'informació pública", sostenen. El document inicial preveu que cap municipi de Catalunya haurà de destinar més d'un 5% de la seva superfície a la generació d'energies renovables l'any 2050.

L'ICAEN també va presentar el pla a entitats socials, i els va facilitar la informació necessària per tal que presentessin les seves al·legacions, en aquest cas més orientades cap a la metodologia d'elaboració de la proposta inicial. En conjunt, s'han rebut més de 500 al·legacions procedents d'entitats, segons la informació del Govern. Les restants aportacions procedeixen de la ciutadania, "després que moltes entitats supramunicipals i corporacions locals hagin obert el debat sobre la transició energètica a la població".

El futur del projecte

Un cop s'hagin analitzat les al·legacions i fet les modificacions escaients al document, s'obrirà un segon procés d'informació pública, que servirà per validar els criteris locals i per actualitzar elements de la metodologia emprada, com ara l'establiment de fites temporals. "El Plater serà una eina de planificació territorial que permetrà als municipis ordenar els projectes d'energies renovables en els seus termes. Així, per exemple, reduirà les zones on es poden instal·lar actualment les renovables a només aquelles que siguin considerades com a prioritàries, i estableix un topall màxim de potència a cada municipi", defensa en un comunicat el Govern.