Barcelona busca consolidar les comunitats energètiques mentre el sector pressiona: "Falta una mirada estructural"      

Les comunitats energètiques (CE) ja són una realitat a Barcelona, però les entitats impulsores denuncien que encara no tenen prou suport institucional per créixer, consolidar-se i arribar a més barris i veïns. Diverses agrupacions ciutadanes es reuneixen periòdicament en l'anomenada Xarxa de Comunitats Energètiques de Barcelona, un "espai d'aprenentatge i reflexió" format per grups motors. "Hi ha la necessitat d'interconnectar els diferents processos que es donen en la creació i el desenvolupament de les mateixes, així com de compartir dubtes, reptes i bones pràctiques", expliquen al diari Públic BATEC Pol Cooperatiu per la transició energètica, CICrA Justícia Ambiental i Enginyeria Sense Fronteres, tres de les entitats que "acompanyen" l'agrupació. L'espai és obert a totes les CE i grups motors, i està dinamitzat per Coòpolis, l'Ateneu Cooperatiu de Barcelona.

Recentment, la Xarxa ha presentat un document amb cinc compromisos per impulsar aquest model reclamant una "mirada estructural" i una política pública "clara i articulada", dirigida als grups municipals i als membres de la Comissió d'Ecologia, Urbanisme, Mobilitat i Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona. La iniciativa d'aquestes organitzacions que aposten per l'energia renovable de proximitat arriba després que diversos estudis hagin assenyalat un creixement lent i desigual de les diverses iniciatives a la ciutat, malgrat els compromisos municipals en matèria climàtica.

El document Compromisos per a l'impuls de les comunitats energètiques a Barcelona reclama la creació d'un pla integral que situï les comunitats energètiques "al centre de les polítiques municipals de transició energètica"; una vinculació estable entre els serveis socials i els punts d'assessorament energètic per garantir que la pobresa energètica "no deixi ningú fora d'aquest model"; i un fons municipal específic que financi tant la infraestructura com l'acompanyament tècnic i les accions d'inclusió; una revisió de les bonificacions de l'IBI que avui "deixen fora la propietat compartida d'aquests projectes"; i una oficina tècnica que faci de finestra única davant l'actual "dispersió" entre departaments municipals.

Relacionat amb aquest tema

Avançar collites, canvis en la recol·lecció i varietats més resistents: les eines que es planteja l'agricultura a Catalunya contra el canvi climàtic

David Rodríguez

Les comunitats energètiques a Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona destaca que actualment existeixen iniciatives destacades de Comunitats Energètiques com són les de Rocaguinarda, Poblenou, Bon Pastor, La Bordeta, la Barceloneta, Clot, Raval o Poble Sec. El consistori reivindica que passat 22 de setembre va tenir lloc una reunió de representants municipals amb la Xarxa de Comunitats Energètiques: "Es va coincidir en el potencial de les comunitats energètiques com a instruments per avançar cap a un model energètic més participatiu i proper al territori", relaten les fonts del consistori.

Durant la trobada també es va parlar sobre el document que recull els compromisos per a l'impuls de les comunitats energètiques a Barcelona. En aquest sentit, "es va posar en valor el fet que les comunitats energètiques poden actuar com a estructures socials capaces de sensibilitzar la ciutadania, promoure un consum més racional i eficient de l'energia i facilitar el desplegament de l'autoconsum compartit", sosté el consistori. Per tot plegat, les parts van acordar continuar mantenint espais de diàleg i treball per "potenciar i accelerar la creació i posada en marxa" de noves comunitats.

A més, cal destacar que fins al 4 de novembre està oberta la concurrència pública per a la cessió de deu cobertes d'equipaments municipals, una per cada districte de la ciutat, destinades a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques d'autoconsum compartit, tal com es va tractar en la citada reunió. Les cobertes han estat seleccionades després d'un procés d'anàlisi tècnica que n'ha validat la viabilitat i ha permès identificar espais amb condicions favorables per a la implantació i legalització d'instal·lacions fotovoltaiques.

La mesura vol donar continuïtat a la primera experiència de cessió d'una coberta municipal a una comunitat energètica a Barcelona, formalitzada el 2024 entre l'Ajuntament i l'entitat cultural Rocaguinarda per a la construcció i explotació d'una instal·lació fotovoltaica d'autoconsum compartit al carrer de Teodor Llorente, 20. També se suma al Servei d'Autoconsum Compartit municipal, posat recentment en marxa a partir de les instal·lacions fotovoltaiques de la pèrgola Alfons Comín i la pèrgola Ronda de Dalt, que permet accedir a energia renovable de proximitat sense haver de fer la inversió en la infraestructura fotovoltaica, executada i mantinguda pel consistori.

Relacionat amb aquest tema

Les teulades de Barcelona com un "bé d'utilitat pública": així es podrien utilitzar per cobrir bona part del consum d'electricitat domèstic de la ciutat

Judit Castaño

"Valorem especialment l'apertura recent d'un procediment de concurrència pública per a la cessió de 10 cobertes municipals", celebren des de BATEC, CICrA i Enginyeria Sense Fronteres a Públic. Les fonts admeten que l'Ajuntament ha fet "algunes passes" per impulsar les comunitats energètiques, però alerten que l'enfocament està basat sobretot en projectes pilots. Destaquen que hi ha hagut "cessions puntuals d'equipaments i d'energia", citant la coberta del Casal de Joves Can Girapells, al Guinardó, la cessió de 15 kW de la instal·lació de l'Institut Quatre Cantons a la Comunitat Energètica del Poblenou o la prova de cessió d'excedents a la Biblioteca Joan Miró.

Alhora, i mentre l'Acord climàtic de ciutat de 2023 i el Pla d'acció per l'emergència climàtica 2030 fixen l'objectiu d'impulsar CE amb protagonisme social, consideren que hi ha "poca inclusió" d'aquestes en planificar el desplegament. Destaquen que la mesura Accelerem la generació d'energia solar fotovoltaica a Barcelona (2024) defineix un pla d'inversions per instal·lar plaques en equipaments públics. Però apunten diverses mancances: el Servei d'Autoconsum "un 30% va a famílies vulnerables i un 65% al veïnat en general (5% a subministraments municipals), però sense transferir-ne la governança ni la gestió a les comunitats energètiques". I consideren "discontinues i insuficients" les línies de finançament com les subvencions del Pla Clima, Enfortim l'ESS o el Pla de Barris.

Relacionat amb aquest tema

"El nostre model de creixement econòmic ha de deixar d'estar vinculat al consum energètic"

David Rodríguez

"El problema de fons és que tot això s'articula com a projectes pilot i de manera fragmentada, en lloc d'una política pública de ciutat", lamenten les entitats que acompanyen la Xarxa de Comunitats. Per això, consideren que precisament manca una "mirada estructural": "Una estratègia de ciutat que doni continuïtat a les iniciatives, una interlocució única dins l'Ajuntament que posi fi a la compartimentació, un fons municipal estable en lloc de subvencions puntuals i, sobretot, que les comunitats energètiques passin a tenir un paper protagonista en la gestió i la governança de l'energia".

"El problema de fons és que tot això s'articula com a projectes pilot i de manera fragmentada, en lloc d'una política pública de ciutat"

Els frens que troben les comunitats energètiques

Amb tot, BATEC, CICrA i Enginyeria Sense Fronteres alerten a Públic que el creixement topa amb tres obstacles "molt connectats entre ells". El primer és la "manca d'un suport municipal estructural i coordinat". Segons denuncien, les iniciatives actuals, com la cessió de cobertes municipals, es desenvolupen de manera fragmentada i desvinculades d'una estratègia de ciutat, i això obliga cada comunitat a obrir el camí cas per cas, amb processos lents, costosos i incerts.

Relacionat amb aquest tema

Polígons, basses o antics peatges: com produir en massa energia solar sense ocupar terrenys agrícoles

Judit Castaño

D'altra banda, assenyalen la compartimentació administrativa: critiquen que una comunitat pot haver de tractar amb Paisatge, Patrimoni, Urbanisme, Serveis Jurídics, Drets Socials, els districtes i l'Agència d'Energia "sense una finestra única ni un interlocutor amb capacitat de decisió, cosa que allarga els tràmits i deixa els expedients sense seguiment". I el tercer motiu és un "model financer precari". "Els projectes presenten una forta dependència a les subvencions i pilots puntuals, no d'un fons municipal estable que en garanteixi la continuïtat", lamenten els acompanyants de la Xarxa.

Les fonts destaquen l'estudi de CICrA Comunitats Energètiques a Barcelona: radiografia d'una realitat emergent i reptes jurídics de 2023, que apunta que si no hi ha un "suport municipal coordinat" el creixement depèn "en excés" de l'esforç voluntari de la ciutadania organitzada i que els pilots puntuals de l'Ajuntament "no basten per consolidar el model". Alhora, l'informe de la FAVB Comunitats energètiques de barri. Estudi de viabilitat per permetre l'extrapolació del model a tota la ciutat de 2025, "confirma que les experiències actives són viables i tenen valor social", però adverteix que, "sense un compromís institucional estable, poden quedar com a experiències aïllades i insostenibles en el temps".

Relacionat amb aquest tema

Les comunitats energètiques avancen a Catalunya: "Els consumidors també podem ser productors d'energia a gran escala"

Judit Castaño

D'altra banda, el problema no és només municipal. Un dels principals colls d'ampolla són els retards i bloquejos amb la distribuïdora, E-Distribución (Endesa). Els tràmits de verificació, l'adaptació dels contractes d'accés de tercers a la xarxa (ATR) i l'activació efectiva de les connexions per a l'autoconsum col·lectiu amb excedents es demanen amb mesos, o fins i tot anys, de retard. A la comunitat energètica del Poblenou, per exemple, van iniciar els tràmits amb la distribuïdora el desembre del 2021 i no van poder connectar la instal·lació fins a mitjans del 2024. Al Bon Pastor, la instal·lació es va aprovar el febrer del 2024 i les primeres altes d'usuàries no es van poder donar fins al març del 2025.

Les prioritats per impulsar les comunitats energètiques

Per tot plegat, la Xarxa ha traslladat al consistori diverses prioritats, entre les quals destaca el Pla Integral d'Impuls i Acompanyament: "Cal superar la lògica dels projectes pilot i de les actuacions cas per cas, i establir una estratègia transversal de ciutat que incorpori les comunitats energètiques a les polítiques de transició energètica, de cohesió social i de lluita contra la pobresa energètica". També reclamen l'Oficina Tècnica de Comunitats Energètiques de Barcelona (OTCEB), "una finestra única administrativa que acabi amb la fragmentació entre departaments" per agilitzar les llicències, simplificar els tràmits, gestionar la cessió de cobertes i ajudar a desencallar la relació amb la distribuïdora".

La tercera prioritat és establir el Fons Municipal per a Comunitats Energètiques (FMCE), un instrument de finançament estable i permanent que garanteixi la viabilitat dels projectes sense dependre de subvencions puntuals o anuals i discontínues. "La fragmentació impedeix planificar a llarg termini i sostenir les estructures veïnals i tècniques", lamenten, per la qual cosa reivindiquen aquest "instrument estable" per una "política pública de ciutat". Aquí destaquen tres línies complementàries: infraestructura i inversió per cofinançar instal·lacions fotovoltaiques i altres projectes renovables; gestió i suport tècnic, perquè la dimensió organitzativa és clau per a l'èxit dels projectes; i inclusió i solidaritat energètica.

La darrera prioritat és "garantir el dret a l'energia i la cohesió social", la que "dona sentit a la resta". Així, proposen vincular estructuralment les comunitats energètiques amb els Punts d'Assessorament Energètic (PAE) i els serveis socials, per connectar de manera "directa i subvencionada" les llars en situació de vulnerabilitat als projectes de generació de barri. "Pel que fa als recursos, no es tracta tant de grans inversions noves com d'ordenar i donar continuïtat al que ja existeix: un equip tècnic estable per a l'oficina, una dotació pressupostària permanent per al fons i la coordinació de serveis municipals que ja funcionen, com els PAE i l'Agència de l'Energia", afegeixen

Pel que fa a l'IBI, consideren que el disseny actual "no s'ajusta a la realitat de l'energia comunitària" i demanen a l'Ajuntament que faci un front comú amb altres ajuntaments per corregir el que consideren una "desigualtat d'accés a la transició energètica". I és que l'ordenança fiscal vincula les bonificacions a la inversió individual feta sobre la teulada pròpia i, en el cas de les CE, "la inversió, la governança i els beneficis es reparteixen entre moltes veïnes, entitats i comerços". Les organitzacions apunten que l'Avaluació d'impacte de les bonificacions de l'IBI per promoure instal·lacions fotovoltaiques de la Diputació de Barcelona del 2026 assenyala que les bonificacions de l'IBI són una eina "molt efectiva per accelerar la fotovoltaica". "Tanmateix, la normativa actual deixa fora l'autoconsum compartit i beneficia sobretot les persones amb capacitat d'inversió privada", lamenten.

L'accés dels vulnerables a les comunitats energètiques

Els membres de la Xarxa de Comunitats Energètiques sostenen que el punt de partida de tot plegat és un canvi de paradigma. "La pobresa energètica no és un problema individual ni una manca puntual de recursos, sinó l'expressió d'una vulnerabilitat estructural provocada pel model energètic". Per aquest motiu reivindiquen aquest "enfocament de drets i de justícia energètica, no assistencialista". En aquest sentit, demanen evitar la "reestigmatització" i garantir que les persones vulnerabilitzades hi participin "en igualtat de condicions, com a sòcies de ple dret amb veu i vot".

"La pobresa energètica no és un problema individual ni una manca puntual de recursos, sinó l'expressió d'una vulnerabilitat estructural"

Per això, consideren que el primer pas és eliminar la barrera econòmica. Proposen que les quotes d'entrada i d'inversió inicial per a les llars que pateixen pobresa energètica quedin cobertes al 100%, mitjançant la línia d'Inclusió i Solidaritat Energètica del Fons Municipal per a Comunitats Energètiques. "Formar part d'una comunitat ha de ser plenament compatible amb la sol·licitud i el manteniment del bo social elèctric", afegeixen.

Una altra mesura és la reserva de l'energia generada, amb exemples a Barcelona com la comunitat del Guinardó, que reserva el 10% de la generació de Can Girapells per a llars derivades dels serveis socials; la de La Bordeta, que té un fons solidari intern; I la del Poble-sec, que dissenya mecanismes de redistribució per a perfils amb dificultats. Els acompanyants de la Xarxa consideren que cal també habilitar línies de finançament per incloure un suport a la rehabilitació d'habitatges i edificis quan tinguin un impacte en la reducció del consum de les llars.

Reivindiquen que els PAE poden evolucionar cap a una xarxa de proximitat de referència per a la transició energètica ciutadana, amb capacitat no només d'informar i assessorar, sinó també d'"acompanyar la connexió" de llars vulnerabilitzades amb projectes de comunitats energètiques. D'altra banda, l'accés també pot venir a través del teixit associatiu i veïnal, amb aliances amb l'Aliança contra la Pobresa Energètica, la FAVB, els sindicats d'habitatge i les entitats de barri, fent una "acollida comunitària".

El canvi de paradigma del decret llei

La Xarxa considera que la rebuda de les seves iniciatives ha estat "molt positiva" en termes generals a escala municipal. Durant els darrers mesos s'han reunit amb diversos grups municipals i asseguren haver trobat una "àmplia coincidència amb el diagnòstic i amb les prioritats del document de compromisos". "Alguns grups ens han dit que hi estan d'acord en la seva totalitat, i d'altres que hi veuen idees interessants, tot i que cal concretar com s'implementarien", apunten, destacant que l'oficina tècnica única i la millora dels criteris de les bonificacions de l'IBI són les propostes que han generat més acord. En el cas del fons municipal i del pla integral, "hi ha interès, però encara no hi ha compromisos ferms".

"Alguns grups municipals ens han dit que estan d'acord en la totalitat de prioritats, i d'altres que hi veuen idees interessants"

Alhora, destaca que el Decret llei 22/2025 i la declaració d'utilitat pública representa un canvi jurídic "molt rellevant": "Sembla una reforma tècnica però té conseqüències molt pràctiques ja que pot afavorir l'acceleració de l'autoconsum col·lectiu i dona seguretat jurídica als municipis que vulguin promoure comunitats energètiques". Fins ara, la condició d'utilitat pública de les CE no era automàtica i "hi havia molts dubtes". A més, implicava un procediment feixuc, costós, restringit a la figura d'associacions, "quedant les cooperatives en una zona gris on no quedava clar si aquestes podien o no adquirir aquesta qualificació". També hi havia un requisit temporal d'almenys 2 anys de funcionament ininterromput.

Tanmateix, creuen que la declaració declaració d'utilitat pública obre la possibilitat a l'adjudicació directa arran de la col·laboració públic-local. Detallen que es poden cedir cobertes sense concurrència competitiva (sense haver de passar per concurs públic); normalitza la intervenció municipal en les comunitats energètiques; incorpora nous títols municipals (competències pròpies) i explícites dels ens locals que ja no hauran de justificar les seves accions; i atorga "seguretat jurídica" en la inversió econòmica i és un "escut jurídic per donar suport o subvencions directes". Per tot plegat, la condició d'utilitat pública permetria sobre paper "agilitzar la transició energètica per arribar als objectius climàtics i socials".