Activistes ambientals i periodistes del Camp de Tarragona carreguen contra "l'estratègia intimidatòria" del Grup Griñó
Un jutjat ha admès a tràmit una querella de l'empresa, investigada per importar il·legalment brossa des d'Itàlia fins al port de Tarragona, contra impulsors del documental de TV3 'Insostenible, rere la brossa', la Fundació Jara Barceló i l'organització ecologista Gepec
Barcelona-
El Grup Griñó, actualment investigat judicialment per presumptes delictes contra el medi ambient i falsedat documental per importar il·legalment brossa des d'Itàlia fins al port de Tarragona, ha presentat una querella contra diversos activistes ambientals i periodistes del Camp de Tarragona vinculades al documental Insostenible, rere la brossa. Els afectats denuncien que es tracta d'un intent d'intimidació i de censura dirigit contra el periodisme d'investigació, l'activisme ecologista i les iniciatives socials que qüestionen la gestió dels residus.
La causa judicial es remunta al 14 de gener de 2025, quan la Guàrdia Civil va desplegar l'operació "Rifiuti" -"residus" en italià- sota la direcció del Jutjat d'Instrucció número 4 de Tarragona. Aquell operatiu va acabar amb la detenció de 15 persones físiques i 7 jurídiques presumptament relacionades amb el tràfic il·legal de residus urbans procedents d'Itàlia. Segons la investigació policial, els residus arribaven a abocadors de Tarragona i la Conca sota documentació falsificada i sense haver rebut el tractament obligatori establert per la normativa europea.
En la seva nota oficial, la Guàrdia Civil va assegurar que havia desarticulat una "organització criminal internacional dedicada al tràfic il·legal de residus". Actualment, el procediment judicial continua obert i Griñó figura com una de les principals empreses investigades.
Mesos després de les detencions, les entitats ecologistes GEPEC-EdC i IPCENA es van personar en la causa judicial com a acusació popular. Ara, una nova ofensiva judicial ha situat en el punt de mira alguns dels actors que havien denunciat públicament aquestes pràctiques.
Els querellats són el Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans – Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC), el periodista d'investigació Rafa Marrasé -fundador i director del mitjà Porta Enrere-, el documentalista Christophe Sion -responsable de la productora Hokusai Films- i la Fundació Jara Barceló, que va finançar el documental. Tots ells han estat citats a declarar com a investigats arran de la querella presentada pel Grup Griñó.
Segons sosté l'empresa, la seva reputació i la seva activitat econòmica es van veure greument perjudicades després de les detencions i de la difusió pública del cas. El Grup Griñó atribueix aquests danys a una presumpta campanya de desprestigi impulsada pels querellats, als quals acusa d'haver influït en la investigació policial i judicial mitjançant el documental Insostenible, rere la brossa.
Aquest documental, emès al programa Sense Ficció de TV3 el juny de 2023, investigava el recorregut dels residus des de Nàpols fins al Port de Tarragona i denunciava la manca de control administratiu en la gestió internacional de deixalles. El treball apuntava a les deficiències dels mecanismes de supervisió tant de les autoritats catalanes com de les institucions italianes i europees, i alertava sobre la possible existència de pràctiques irregulars en el tractament dels residus.
Una querella amb un objectiu intimidatori
Els querellats consideren especialment greu que l'empresa hagi contractat detectius privats de l'agència Método 3, que presumptament haurien utilitzat identitats falses per obtenir informació i seguir alguns dels investigats. Segons denuncien, les dades recollides pels detectius eren, en realitat, d'accés públic, fet que reforça la seva percepció que la querella té un objectiu intimidatori més que no pas jurídic.
Per aquest motiu, els afectats defineixen l'acció judicial com una SLAPP -sigles en anglès de "Strategic Lawsuit Against Public Participation"-, és a dir, una demanda estratègica contra la participació pública. Aquest tipus de procediments són reconeguts per la Directiva (UE) 2024/1069 del Parlament Europeu, coneguda també com a "Llei Daphne". La normativa europea alerta sobre l'ús abusiu dels tribunals per intimidar periodistes, activistes i organitzacions socials que exerceixen drets fonamentals com la llibertat d'expressió, la llibertat d'informació o el dret d'associació. Els querellats consideren que el cas de Griñó encaixa en aquesta definició.
Relacionat amb aquest tema
El president del GEPEC-EdC, Xavier Jiménez, ha assegurat aquest dimecres en una roda de premsa al Col·legi de periodistes de Tarragona que la querella representa "un precedent molt perillós" per a les entitats ecologistes. Segons afirma, l'objectiu és "fer callar la veu d'organitzacions que denuncien activitats contràries a la preservació del medi ambient i que sovint mouen molts diners". Jiménez considera especialment greu que es vulgui presentar una entitat amb més de 40 anys de trajectòria ecologista "com si fos una organització criminal".
Per la seva banda, el periodista Rafa Marrasé interpreta la querella com "un intent d'intimidació inadmissible" i denuncia l'ús de detectius privats amb identitats falses per assetjar els investigats. Marrasé sosté que el missatge és clar: "advertir periodistes, activistes i fundacions que poden afrontar conseqüències judicials si investiguen o denuncien activitats controvertides". En declaracions a Públic, Marrasé avisa que aquesta querella "totalment reprovable" és un "avís a navegants" i que pot ser un precedent molt perillós.
El director del documental, Christophe Sion, defensa que Insostenible, rere la brossa abordava una qüestió d'interès públic relacionada amb la gestió dels residus i la necessitat de reduir-ne la producció. Segons explica, el problema de fons no és només com es tracta la brossa, sinó el volum creixent de residus que genera la societat actual. Sion lamenta que el focus s'hagi desplaçat "dels fets investigats cap a les persones que els han explicat".
Sion lamenta que el focus s'hagi desplaçat "dels fets investigats cap a les persones que els han explicat"
En la mateixa línia s'expressa Gerard Jara, president de la Fundació Jara Barceló, qui reivindica la necessitat de donar suport a projectes periodístics i culturals que aborden qüestions incòmodes. Jara considera que la querella evidencia "els costos que pot implicar l'activisme" i defensa la importància de continuar promovent iniciatives compromeses amb la transparència i el debat públic.
Una demanda civil
No és la primera vegada que l'empresa acudeix a la justícia per aquesta qüestió. Griñó ja va presentar una demanda civil contra els impulsors del documental, on es destapava aquesta trama. La denúncia la va presentar el director general del grup, Joan Griñó, l'endemà de les inspeccions i les detencions de la Guàrdia Civil als abocadors i la seu de l'empresa. Les accions legals anaven contra el director i el guionista del documental, l'expresident del GEPEC, Andreu Escolà, el portaveu d'IPCENA, Joan Vázquez, i el mateix GEPEC. Tres dies després, Griñó va desistir del procés i va retirar la denúncia.
Relacionat amb aquest tema
Ara, la querella penal ha generat molta preocupació en sectors vinculats a la defensa del medi ambient i de la llibertat de premsa, que interpreten la querella com un nou episodi de pressió judicial contra les veus crítiques i, en paraules de Marrasé, "un intent de crear un relat per despistar" l'opinió pública del cas de tràfic il·legal de residus. Mentrestant, la investigació a Grup Griñó sobre el presumpte tràfic internacional de residus continua oberta als jutjats de Tarragona.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.