Espanya activa un operatiu de "màxima seguretat" amb aïllament total per controlar l'hantavirus

El Govern d'Espanya ha acceptat la recepció del creuer Hondius MV amb bandera neerlandesa en el qual ha tingut lloc un brot d'hantavirus. Segons informa el Ministeri de Sanitat, aquesta decisió s'ha pres "en compliment del Dret Internacional i de l'esperit humanitari". La notícia ha estat rebuda amb certa angoixa i fins i tot ha rebut crítiques per part de les dretes. De manera molt diferent s'han manifestat les veus científiques, que han remarcat que l'Estat espanyol compta amb els recursos sanitaris necessaris per fer front a l'arribada del vaixell amb les persones afectades. Aquest té previst arribar a Tenerife dissabte. Pots seguir la seva ubicació en temps real en el següent mapa interactiu:

"Cap país que rebi una sol·licitud d'ajuda pot rebutjar-la, excepte per falta de mitjans", recorda Adrián Hugo Aginagalde, portaveu de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut Pública i Gestió Sanitària (SEMPSPGS), en declaracions al SMC Espanya. Això va ser el que va passar amb Cap Verd, on es trobava atracat el vaixell.

Per què el vaixell no s'atura a Cap Verd?

Segons el Ministeri de Sanitat, l'OMS va traslladar que Cap Verd "no disposa actualment de les capacitats necessàries per realitzar de manera autònoma totes les avaluacions epidemiològiques, ambientals i de salut pública necessàries per gestionar un incident sanitari d'aquestes característiques". Cap Verd ocupa el lloc 135 del món en l'Índex de Desenvolupament de l'ONU. El seu Govern va informar que no compta amb els mitjans tècnics ni humans per realitzar l'operació i l'OMS comparteix aquesta lectura, segons fonts de l'Executiu central. Passa una cosa semblant amb els països veïns, com Guinea Bissau, Senegal i Mauritània.

Relacionat amb aquest tema

El brot d'hantavirus en alta mar posa a prova la resposta sanitària internacional mentre els científics criden a la calma

Adhik Arrilucea

Aquest no és el cas de l'Estat espanyol, que "disposa d'una Xarxa d'Unitats d'Aïllament d'Alt Nivell (UATAN) i d'una Xarxa de Vigilància en Salut Pública per al monitoratge dels possibles contactes", afegeix Aginagalde. Per aquest motiu, el director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, va sol·licitar formalment a Pedro Sánchez la col·laboració espanyola "per facilitar l'arribada del MV Hondius i desenvolupar les actuacions sanitàries necessàries sota coordinació internacional", explica Sanitat.

Què es farà amb els passatgers del creuer?

L'embarcació arribarà al port secundari de Granadilla de Abona, prop de l'Aeroport de Tenerife Sud. Allà, els passatgers estrangers seran evacuats als seus països d'origen i cada estat prendrà les mesures pertinents. Els casos actius o simptomàtics no viatjaran a Canàries. Seran evacuats directament des de Cap Verd mitjançant aeronaus medicalitzades cap a unitats hospitalàries d'alt aïllament per rebre atenció especialitzada.

En el cas dels viatgers amb nacionalitat espanyola, "seran examinats quan arribin a Canàries i seran traslladats amb avió militar a la base militar de Torrejón, i d'aquí a l'hospital militar Gómez Ulla de Madrid", ha informat la ministra de Sanitat, Mónica García, durant una roda de premsa aquest dimecres.

La participació de la Unió Europea en la situació ha permès activar el mecanisme europeu de protecció civil. Aquest mecanisme agrupa les capacitats de resposta dels Vint-i-set i permet desplegar accions conjuntes de prevenció i preparació davant escenaris com l'actual. Epidemiòlegs de l'OMS i del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties van dur a terme una avaluació exhaustiva del vaixell durant la tarda d'aquest dimarts.

S'han identificat a bord tres casos, un d'ells el metge del creuer. Aquestes persones han estat evacuades des de Cap Verd a Països Baixos. A elles se sumen els tres morts —un home holandès de 70 anys, la seva dona, de 69 anys, i una altra dona—. Així mateix, hi ha un malalt ingressat a Suïssa amb prova positiva, que va desembarcar a Santa Elena —territori britànic d'ultramar—, i un altre malalt a l'UCI a Sud-àfrica.

Major protecció per calmar l'alarma social

Cap de les persones amb nacionalitat espanyola ha desenvolupat per ara cap símptoma. En total són 13 passatgers i un tripulant. Per territoris, es tracta de cinc catalans, tres madrilenys, tres asturians, un castellanolleonès, un gallec i un valencià, segons ha indicat en roda de premsa el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. Tots 14 acudiran al centre sanitari militar, on passaran la quarantena. L'Hospital Central de la Defensa Gómez Ulla compta amb una UATAN, així com amb tota la infraestructura necessària per realitzar serologies, PCR i altres proves, en cas que siguin necessàries.

Pello Latasa explica a Público que "la Xarxa de Vigilància en Salut Pública té diferents protocols per a diferents malalties". En el cas de malalties infeccioses d'alt risc —com és el cas de l'hantavirus, de baixa transmissió però alta letalitat—, “cal distingir entre casos positius i contactes asimptomàtics”. Aquests últims poden desenvolupar símptomes, però no tenen per què ser contagiosos. Se'ls fa un seguiment i, si desenvolupen símptomes, se'ls fa una prova diagnòstica. Si aquesta dona positiu, llavors són traslladats a la xarxa d'hospitals preparats per atendre aquestes malalties, com és el cas del Gómez Ulla.

Les persones de nacionalitat espanyola no tenen símptomes, però romandran en quarantena a l'hospital militar igualment. Latasa explica que les ciències de la salut no són ciències exactes, i “no només cal gestionar la malaltia, sino també la sensibilitat social”. El vicepresident de la SEE subratlla que "és molt important que les mesures de salut pública també ho tinguin en compte". Si bé els contactes estrets en situacions habituals poden fer vida normal, "en certs moments, si fer això suposarà un rebuig social important, la salut pública ha de ser també sensible a això".

Cap risc per a la salut pública

L'arribada del vaixell "no suposarà cap risc per a la població canària", ha recalcat Mónica García. Per a això es garantirà que no existeixi contacte entre els passatgers i la resta de la ciutadania fins que acabi la quarantena. La durada d'aquesta encara s'ha de determinar i segurament serà diferent en funció de quan es consideri que va ser el primer dia del contacte. "Segons l'ECDC, el risc d'infecció a la població general és molt baix, ja que la transmissió de persona a persona és molt poc freqüent i requereix contacte estret i directe", afegeix al SMC Espanya Maria João Forjaz, investigadora a l'Institut de Salut Carles III (ISCIII) i presidenta de la SEE.

“No hi ha risc per a la població general”, coincideix Antoni Trilla, consultor del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona i de la Universitat de Barcelona. Les autoritats sanitàries "poden realitzar una nova avaluació de l'estat de salut de tots els passatgers i de la tripulació". D'aquesta manera, poden "decidir qui ha de rebre atenció mèdica i/o ser evacuats mèdicament al seu país d'origen, i qui pot romandre al vaixell i seguir el viatge programat".

El Govern manté una estreta coordinació amb l'OMS i l'ECDC per apuntalar totes les qüestions protocol·làries i logístiques que assegurin totes les garanties de seguretat i calmin qualsevol preocupació social. Latasa destaca que és impossible tenir un procediment d'actuació detallat per a cada escenari, però això no significa que es parteixi des de zero. "No és que no existeixi res i no sapiguem què fer. Tenim moltes respostes, però cal adaptar-les a cada circumstància”. I aquesta adaptació, reitera, ha de tenir en compte el sentiment de la població.