La Lliga Democràtica, l'enèsim projecte polític del centredreta no independentista

Santiago Fisas i Josep Ramon Bosch són, de moment, els darrers noms a sumar-se a la Lliga Democràtica, l’enèsim projecte del centredreta catalanista que sorgeix des del gir a la independència de l’antiga CiU i la posterior desaparició de l’antiga federació conservadora. La setmana passada va transcendir que els dos deixaven enrere dècades de militància al PP incorporar-se a la Lliga Democràtica, una formació que tot just va fer-se pública fa unes setmanes i que té l’objectiu de concórrer a unes futures eleccions al Parlament. Fisas ha estat regidor a l’Ajuntament de Barcelona (1999-2003), conseller de Cultura i Esports a la Comunitat de Madrid (2003-2009) i eurodiputat (2009-2019), mentre que Bosch és conegut per haver estat president de Societat Civil Catalana (SCC). Però que és la Lliga Democràtica i qui la impulsa?

La regidora de Barcelona pel Canvi -la marca de Manuel Valls-, Eva Parera, i la politòloga Astrid Barrio són les dues persones que, fins ara, han fet declaracions en nom de la Lliga Democràtica, un projecte que sorgeix de les reunions que al voltant d’una trentena de persones han mantingut des de la passada tardor. La formació serà un partit d’ordre, clarament orientat al centredreta, que es defineix com a catalanista, però que defuig l’independentisme. L’exprimer ministre francès no estaria implicat en el projecte i, almenys fins ara, totes les declaracions de les impulsores descarten que en pugui ser el candidat, però alhora veuria amb bons ulls la iniciativa.

En el seu manifest fundacional, els impulsors asseguren que els uneix “un catalanisme que reconeix l’especificitat de Catalunya, que vol treballar pel respecte i pel desenvolupament de la seva singularitat, que desplegui la seva màxima capacitat d’autogovern amb un finançament just i equitatiu, que vol contribuir lleialment a l’avenç del conjunt d’Espanya no només com a locomotora econòmica, sinó com a força de govern. I que vol fer-ho dintre el marc de la Unió Europea”.

A més a més, es mostren molt crítics amb el procés independentista, que segons la seva opinió “ha tingut conseqüències socials en forma d’increment de la polarització política i d’amenaça a la cohesió social, econòmiques en forma de pèrdua d’oportunitats i de fugida d’empreses, i polítiques en forma de paràlisi del govern a Catalunya i d’ingovernabilitat a Espanya que perjudiquen la vida quotidiana de la ciutadania”.

L’objectiu del nou partit seria captar votants de l’antiga CiU que no comparteixen el projecte independentista que ara tenen el PDeCAT i JxCat i que tampoc combreguen amb el projecte espanyolista recentralitzador i cada cop més escorat a la dreta de Cs. En aquest sentit, alguns càlculs situen aquest electoral potencial en entre 250.000 i 300.000 persones, que d’aglutinar-les en una sola candidatura podrien traduir-se en un grup d’uns vuit o deu diputats al Parlament. Ara bé, l’espai polític al que vol arribar la Lliga -que encara no s’ha presentat en públic- no es pot dir que no estigui disputat, si bé fins ara cap de les formacions que s’ha proclamat “hereva” de la CiU no independentista se n’ha sortit a les urnes.

Amalgama de sigles

Des que el procés va convertir-se en l’element central de la política catalana, el mapa de partits ha canviat notablement. La federació de CiU va saltar pels aires el 2015 i l’antiga CDC va mutar primer en el PDeCAT i ara en les sigles de Junts per Catalunya, mentre que la històrica Unió Democràtica va desaparèixer el 2017 després de no poder afrontar un enorme deute econòmic. Entre les formacions hereves del partit destaca Units per Avançar, que en representa el darrer sector oficialista, és a dir, aquell que durant dècades va dirigir amb mà de ferro Josep Antoni Duran i Lleida.

El seu secretari general és Ramon Espadaler, que va ser conseller tant amb Pujol com amb Mas i acumula més de dues dècades al Parlament. Primer com a diputat de CiU i des de les eleccions del 21 de desembre de 2017 com a diputat del PSC, després de l'aliança d'Units per Avançar amb el partit de Miquel Iceta, que va repetir-se a les municipals de maig a Barcelona. En una entrevista recent al diari Ara, Espadaler ha manifestat sobre la Lliga Democràtica que “nosaltres tenim un partit raonablement consolidat i el que no farem és dissoldre’l o difuminar-lo, però estem oberts a parlar. Què ens fa por? Que una oferta més a l’espai no independentista separi més el vot”.

L’altra formació amb una línia ideològica propera a la Lliga Democràtica és Lliures, el partit impulsat per l’exconseller de la Generalitat Antoni Fernández Teixidó juntament amb antics càrrecs d’Unió com l’exdiputat Roger Montañola. Lliures, però, no s’ha consolidat com a partit independent i tot just va aliar-se amb Units per Avançar – Ciutadans a les municipals de Barcelona, si bé el seu primer candidat tot just ocupava el setè lloc de la candidatura i, per tant, no va sortir escollit regidor. Les negociacions van generar una crisi a Lliures, fins al punt que Fernández Teixidó va dimitir com a president. El partit celebrarà un congrés el proper 28 d’octubre i una part de la formació és partidària d’unir forces amb la Lliga Democràtica.

Les darreres sigles que entroncarien amb aquest espai ideològic serien les de Convergents, el partit impulsar per l’exconseller Germà Gordó, esquitxat en el seu dia pel cas del 3%. Convergents, però, sí que es mostra clarament partidari del dret a decidir. Sigui com sigui, de moment apareixen moltes sigles per lluitar per un electorat que a priori tot just representaria entre el 4,5% i el 5% dels cens català. De moment, cap se n’ha sortit en solitari. Ho aconseguirà la Lliga Democràtica o serà l’enèsim projecte fallit dels sectors d’ordre contraris a la independència?