El liderat de Susana Díaz, encara pendent del PSC i de Patxi López

MADRID. En el fons és rocambolesc que una gestora del PSOE hagi necessitat més de cent dies per convocar el dissabte 14 de gener un Comitè Federal per anunciar als seus membres una data "aproximada" per al 39è Congrés Federal del PSOE; que ja fixarà un altre Comitè Federal al març, tot i que ja tothom sap que les dates seran entre finals de maig (primàries) i mitjans de juny (la reunió).

El lògic hagués estat donar la data aquest dissabte i portar el Congrés cap a principis d'abril. Però hi ha molta maror de fons i aquests tres mesos seran claus per intentar que s'hagin "cosío" molt bé les costures, tant a nivell personal com polític, i que no es tornin a trencar al mes següent, que és el que més tem el PSOE: tornar a no sortir unit com ja va passar al Congrés de 2012 a Sevilla i sense un lideratge clar i fort.

I bona part de tot això està en mans del PSC. La segona federació socialista, amb el 18% dels afiliats, pot exercir el seu dret a vot en el 39è Congrés, segons els actuals estatuts del PSOE, llevat que les delegacions dels dos partits que ara negocien un nou marc de relació arribessin a un acord previ, que només podria passar per un consens amb Susana Díaz per assegurar l'anhelada unitat.

La Gestora es dóna tres mesos més pel temor que el partit torni a sortir desunit del Congrés si el PSC no dona suport a la presumpta candidata oficial

A tot això cal afegir que les diferències entre Miquel Iceta i Susana Díaz sobre el model territorial són evidents i si s'absté o hi hagués un altre candidat més proper als socialistes catalans -sempre sona el nom de Patxi López- és més que possible que altres federacions del PSOE es sumessin a la postura del PSC, des de les Balears, part del PSPV, PSdG i, per descomptat, els suports que li queden a l'anterior ex-secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, que ja va apostar perquè els socialistes vagin cap a un nou model federal del que podria discrepar obertament Susana Díaz.

Idoia Mendia ho va dir clarament en una entrevista a El País: "El nou líder ha d'entendre la pluralitat del partit i d'Espanya". Un missatge que comparteix Patxi López, que segueix preocupant al sector que dóna suport a Díaz, perquè també podria aglutinar moltes sensibilitats en el partit en aquesta línia. Fins ara, oficialment continua dient que no es planteja optar a la Secretaria General en cap cas, però hi ha tot tipus de rumors sobre contactes discrets amb tots els sectors del partit.

És possible que, tot i que es donés aquesta situació, ni tots junts guanyarien en unes primàries a la presidenta andalusa, que no obstant això quedaria lluny de controlar el partit tal com vol.  I lluny també d'una incontestable victòria per aclamació, ja que podria haver fins un 30% d'abstencions i de vots en contra.

Això és el que cal cosir en tres mesos i no està gens fàcil per arribar a un acord d'un model territorial més ambiciós. És a dir, que el document de Granada no sigui el final del procés, sinó el principi de la mateix. I els socialistes quedarien de nou dividits entre els del Sud i els del Nord, entre dos models territorials. A més d'altres diferències polítiques de no menor profunditat.

Els "sanchistes" segueixen en silenci, però adverteixen que encara cal veure què farà l'ex-secretari general i segueixen apel·lant a les bases, disperses però molt actives  

A tot això, l'ex secretari general del PSOE Pedro Sánchez preocupa cada vegada menys, ja que ha optat per un silenci sepulcral des que va dimitir. Ha estat abandonat per molt dels seus més fidels seguidors en aquests anys, tot i que encara té algunes petites federacions afins que sí li donarien els suficients avals per complir la seva vella promesa: "A mi em van triar els militants, i em faran fora els militants". De nou, una apel·lació a les bases.

Si finalment donés el pas, tot apunta que seria només simbòlic, però no està decidit, encara que sí podria aconseguir els avals suficients. Persones molt properes a Sánchez asseguren rotundament: "No hi ha res". No obstant això altres fonts parlen que l'estratègia del silenci porta gat amagat i que encara poden passar coses. "Ja es veurà", adverteixen. Hi ha rumors segons els quals pot seguir treballant per a López, però molt discretament, i no com a candidat.

De fet, segueixen formant-se plataformes de base en el seu suport, molt disperses i a les que Sánchez no ha volgut liderar en tots aquests mesos, mantenint-se molt al marge. La seva representació està per valorar, encara que han fet molta feina interna. I també ha deixat de banda els diputats del "no és no" que s'han sentit orfes de lideratge.

Pel que fa al Comitè Federal d'aquest dissabte no s'espera un debat especialment dur. Tan sols serà un alleujament per als crítics, que podran parlar sobre com s'han fet les coses per part de la Gestora en aquests cent dies o sobre la caiguda en les enquestes del PSOE des que es va donar el suport a Mariano Rajoy. Però arribats en aquest punt, tot això no seran més que anècdotes. Discutir ja pel calendari seria gairebé absurd. Tot i així no es poden descartar algunes protestes a les portes de la seu aquest dissabte per part dels militants que segueixen molt enfadats per que s'hagi donat el govern a Mariano Rajoy.

El repte està ja en si en tres mesos surt un PSOE unit, al voltant d'un lideratge fort i que aguanti la llarga travessia del desert que encara espera als socialistes. Es sabrà a mitjans de juny.

I el Comitè Federal l'obrirà el president de la gestora, Javier Fernández, aquest "referent moral", al qual no li quedarà altra cosa que l'apel·lació a posar per sobre de tot "la unitat", l'única raó que a hores d'ara justifica l'actuació de la Gestora, perquè una altra divisió interna tindria seriosos costos.