Les víctimes de l’amiant denuncien l’oblit institucional i reclamen la consideració professional de la malaltia

Fa més de 30 anys que José Luís Gómez treballa a la planta de la multinacional Federal Mogul (antiga Honeywell). Primer al Prat de Llobregat i després a la Zona Franca de Barcelona, Gómez, igual que la resta dels seus companys de l’empresa, dedicada a la fabricació de pastilles de fre per al sector de l’automoció, ha estat exposat a l’amiant com a mínim fins a l’any 2012. Així ho constata el Col·lectiu Ronda, que assessora una part del col·lectiu d’afectats per l’amiant, i que certifica l’ús del material a les seves instal·lacions. Gómez és vicepresident de l’Associació de Víctimes Afectades per l’Amiant a Catalunya (Avaac), una entitat que reclama, abans de res, un diagnòstic correcte de les malalties cancerígenes derivades de l’exercici professional per l’exposició al producte i posteriorment assolir la jubilació anticipada a raó de sis mesos per cada any treballat.

"La Seguretat Social i les mútues es passen la pilota i el conflicte acaba resolent-se en l’àmbit judicial"

Aquestes reivindicacions es produeixen en un context on els efectes de l’amiant tornen a estar a l’agenda política. A mitjans de novembre passat, es va aprovar que els pressupostos generals de l’Estat destinin 25 milions d’euros en concepte d’un fons de compensació per a les víctimes. Paral·lelament, la Generalitat de Catalunya va reprendre a mitjans de desembre l’activitat de la Comissió per a l'Eradicació de l'Amiant. Tot i aquests avenços, l’Avaac creu que les administracions encara no han afrontat la responsabilitat envers les víctimes. "La Seguretat Social i les mútues es passen la pilota i el conflicte acaba resolent-se en l’àmbit judicial", lamenta José Luís Gómez.

El vicepresident de l’Avaac recorda que a Catalunya existien dues zones focalitzades amb una concentració alta d’amiant: la històrica Uralita a Cerdanyola del Vallès i Rocalla a Castelldefels, on es fabricava el material fins als anys 90 i estaven ocupades 600 persones. Abans del tancament de Rocalla, aquesta va ser absorbida per Uralita. "A la nostra empresa es fabricaven les pastilles de fre del metro de Barcelona", recorda Gómez per exemplificar la presència del producte als espais públics. De fet, un estudi elaborat per CCOO Catalunya el 2019 va detectar que un 36,5% dels 802 treballadors del metro en aquell moment tenien afectacions a conseqüència de l’exposició a l’amiant.

La lluita pel reconeixement

Entre aquestes afectacions, la principal és el mesotelioma pleural, un tipus de càncer no massa freqüent, en el qual les cèl·lules canceroses ataquen la pleura (una membrana que envolta els pulmons). Des de l’associació d’afectats, insisteixen que aquesta malaltia es produeix de forma exclusiva per l’exposició reiterada a l’amiant. Davant d’aquesta evidència, José Luís Gómez planteja la necessitat inexorable de reconèixer com a malaltia professional aquests episodis, tal com reclama la Unió Europea (UE) en una comunicació de l’octubre de l’any passat.

"Està demostrat que l’asbestosi que genera el contacte amb l’amiant és pitjor que la silicosi ocasionada pel treball a les mines"

Després d’haver-se aprovat el fons de compensació, l’Avaac s’emmiralla en les actuacions dutes a terme a França, on s’hi han destinat 350 milions d’euros a les víctimes de l’amiant i els ajuts també s’orienten a la indemnització, no només a la compensació. "Està demostrat que l’asbestosi que genera el contacte amb l’amiant és pitjor que la silicosi ocasionada pel treball a les mines. Per tant, necessitem que qualsevol patologia derivada de la nostra feina ens atorgui una jubilació anticipada amb 50 anys", explica José Luís Gómez.

La manca de reconeixement de les víctimes és un altre dels llasts que va arrossegant el col·lectiu. Així, l’associació admet que resulta gairebé impossible de quantificar la xifra de morts o afectats per l’exposició al material, mentre que la Seguretat Social tan sols reconeix un 1% de les víctimes. Gómez descriu la situació d’una forma il·lustrativa. "Es creen processos judicials llargs, en els que estan involucrats les empreses, la Seguretat Social i les mútues, on nosaltres ens trobem totalment indefensos".

Manca d’un cens d’edificis

"La Comissió per a l'Eradicació de l'Amiant s’ha proposat l’eliminació total d’aquest material a Catalunya el 2032"

Davant de l’anunci de la Generalitat de reactivar la Comissió per erradicar l’amiant, José Luís Gómez es mostra prudent. "Es tracta d’una declaració de bones intencions, ja que encara no s’ha establert un calendari per determinar el cens d’edificis amb amiant a Catalunya". Finalitzada la reunió amb la qual es va reprendre l’activitat de la Comissió, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va declarar que aquesta és "una eina de transformació per treballar per millorar la qualitat de vida dels treballadors i treballadores, de les seves famílies i dels veïnats afectats per l’amiant i solucionar un greu problema de salut pública". L’òrgan s’ha proposat l’eliminació total d’aquest material a Catalunya el 2032, l’any límit fixat per la UE. Abans, el 2028, es compromet a netejar aquells edificis o infraestructures de caràcter públic, com ara hospitals o centres escolars. Tot i que la Comissió admet que actua en l’elaboració d’un cens amb els edificis afectats i productes que contenen amiant, fonts de la Generalitat consultades per aquest mitjà no han volgut concretar cap data sobre la publicació del document.

Mentrestant, les víctimes alerten del greuge comparatiu que pateixen en relació amb altres col·lectius professionals com els policies locals, que es poden beneficiar de la jubilació anticipada pel risc que han suportat durant la seva vida laboral. "Estem d’acord amb aquestes mesures, però les administracions han de ser conscients que nosaltres hem estat exposats fins a finals de 2002 i mantindrem el perill durant la resta de les nostres vides". Fa 20 anys que es va prohibir la utilització de l’amiant, així i tot entre 1960 i 1990 es considerava una ‘joia’ com a material de construcció per la seva resistència, flexibilitat i baix preu.