Les males pràctiques de les mútues de salut de baix cost alerten metges i pacients

El vídeo de Tik Tok en què una influencer explicava que pariria a la sanitat pública després d'adonar-se pocs dies abans del naixement de la seva filla que la seva assegurança no li cobria el part i havia de desemborsar més de 7.000 euros a un hospital privat va obrir un cop més el meló d'aquest negoci.

Prop del 35% de catalans i del 40% de barcelonins tenen una mútua privada de salut, però no totes són iguals i l'auge de les anomenades low-cost alerta professionals i pacients.

"Aquestes pòlisses contenen limitacions, paranys... Els pacients no estan ben informats, i s'hi troben quan estan malalts", adverteix Pere Torner, president de la Secció Col·legial de Metges d'Assegurança Lliure del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB).

"Per 20 euros mensuals no es pot assegurar la salut de ningú"

Llegir bé la lletra petita i parar especial atenció a les condicions d'hospitalització són dues recomanacions que fa, però sense perdre de vista que "per 20 euros mensuals no es pot assegurar la salut de ningú".

Arran de la sortida a la llum d'aquestes pràctiques, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha obert recentment una investigació per tal d'aclarir en quines condicions ofereixen els serveis mèdics aquestes companyies, en un àmbit "especialment sensible" pels consumidors. "Qualsevol estudi que aporti llum i claredat el considerem positiu", valoren els metges.

Entren noves companyies en un sector històric

En l'última dècada s'ha produït una expansió d'aquest sector, que ara compta amb moltes més asseguradores que abans. No totes tenen una especialització en el sector sanitari. "S'ha produït un deteriorament progressiu en tots els sentits", lamenta Torner. La saturació de la sanitat pública, ofegada econòmicament i amb una pressió creixent des de la pandèmia, ha afavorit la cerca de solucions privades per a l'atenció mèdica, donant ales a la proliferació de noves companyies.

A Catalunya sempre hi ha hagut una tradició de mútues i quan es va construir el sistema de sanitat pública es va fomentar aquest model dual. Però ara, a les companyies tradicionals, especialitzades en l'àmbit de la salut i "amb certa sensibilitat social" s'hi han sumat les que operen com a "negocis salvatges".

Denuncien "pràctiques abusives" com expulsar els malalts crònics de la cobertura

Propietat de fons d'inversió i altres operadors diferents dels tradicionals, duen a terme "pràctiques abusives" com l'expulsió de pacients quan es tornen malalts crònics, la limitació de les visites que cobreixen o la desinformació sobre la cobertura, denuncien les agrupacions professionals.

Dos de cada tres metges no se senten ben tractats

Una de les conseqüències de l'auge de les mútues low-cost és que dos de cada tres metges no se senten ben tractats per les companyies, principalment pels honoraris baixos i congelats des de fa anys, el poc interès en la innovació o la priorització dels beneficis per davant de la qualitat assistencial. Són dades de l'Estudi dels professionals de la medicina privada, elaborat a partir d'una enquesta del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) el 2021.

Davant d'aquesta situació, els quatre col·legis van reclamar en una carta a Salut que creï un marc regulador i "ordeni" el sector. "Demanem al Departament que entengui que la sanitat és publica i privada i que les dues són necessàries, i que ens ajudi a posar ordre", afirma Torner.

Volen que la Generalitat faci una taula de negociació on s'asseguin les diferents parts i acordin "honoraris dignes", límits per apujar les quotes i blindin la lliure elecció de professionals i centres, per exemple. Preguntat per Públic per si treballa en aquesta línia, el Departament ha declinat fer declaracions.

2.000 milions de beneficis

"La sanitat no es pot treballar com un negoci pur on només compta el benefici, però aquest tipus de companyies han proliferat en els últims anys", critica Torner. En total, el sector va facturar 2.000 milions d'euros el 2020, dels quals la major part va anar a parar a Adeslas, Sanitas, Assistència Sanitària Col·legial, DKV i FIATC, segons l'estudi citat.

"És un model que portarà problemes pel propi sector i per la provisió de serveis" 

El director de Gestió Mèdica i Sinistralitat de Mútua General Catalunya (MGC Mútua), Oriol Domènech, confirma aquesta dinàmica. "L'hem vist, l'estem patint i estem profundament preocupats per un model que creiem que portarà molts problemes en un futur no massa llunyà pel propi sector i per la provisió de serveis". 

Es tracta d'una de les companyies millor valorades pels propis professionals, però ha hagut d'adaptar-se a un nou mercat "molt competitiu" del qual afirmen no sentir-se'n partíceps. "Creiem que les coses s'han de comercialitzar al seu preu just. Algunes asseguradores ho estan fent per sota del preu de cost i això és insostenible", afirma Domènech.

Amb aquesta competència han hagut de fer front a un lleuger descens dels assegurats i adaptar les seves ofertes, però "informant clarament": "El que no val és intentar vendre un producte a un preu ajustat com si tingués totes les cobertures, com fan alguns competidors", assenyala.

Els professionals, la "baula feble"

En aquest context, els metges denuncien que són la "baula feble" perquè aquest baix cost acaba revertint en les seves condicions laborals. "Han jugat la carta low-cost i la traducció ha sigut un increment de pòlisses: els pacients ho accepten perquè els hi convé, però el que ha passat és que els ingressos dels professionals han baixat", apunta Jordi Antoni Vives, ginecòleg al Centre Mèdic Teknon.

20 euros per visita i intervencions de "màxima complexitat" per 900

Amb experiència de dècades en el sector, aquest metge ha vist com les tarifes porten dècades "congelades": 20 euros per una visita i intervencions que poden estar per sota del 100 euros, comptant el metge, l'ajudant i l'instrumentista. "El més ben pagat està en uns 900 euros, quan són intervencions de màxima complexitat que ens ocupen cinc o sis hores", afirma.

Tot plegat acaba revertint inevitablement en l'atenció sanitària als pacients. "No hauria de passar, però tenim un marge de maniobra estret", reconeix Vives. Per exemple, recursos escassos per actualitzar el material, l'utillatge o els aparells, com un ecògraf.

A més, aquesta degradació en les condicions laborals dificulta la contractació de nous metges i, sumat a la saturació de la sanitat pública, acaba provocant demores, llistes d'espera i haver de treballar amb "una ocupació de les agendes tremenda". L'augment de demanda reverteix en què hi pugui haver demores a un mes vista per tenir visita.

Més enllà de la política regulatòria que reclamen a Salut, metges com Jordi Antoni Vives veuen en l'agrupació dels professionals l'única sortida. Ell forma part d'un grup de ginecologia des del qual han aconseguit una "posició més favorable" dins del sector. "Si [les asseguradores] només busquen el propi benefici, la cosa es posa difícil. El recurs que ens queda és associar-nos per poder negociar", conclou.