Les llars amb rendes més baixes destinen gairebé un 40% dels seus ingressos a pagar l'habitatge

Europa viu una crisi estructural de l'habitatge que posa en qüestió l'abast de polítiques adoptades les darreres dècades. A Catalunya, l'accés a l'habitatge ja és la principal preocupació dels catalans. El preu mitjà dels nous contractes de lloguer a Barcelona se situa en els 1.135 euros, i a Catalunya en el 854 euros, segons les últimes dades de les fiances dipositades a l'Institut Català del Sòl (Incasòl), que corresponen al segon trimestre del 2025.   

Buscar pis s'ha convertit en una curs d'obstacles, sobretot a les grans ciutats. Cues, pujades de preu sobtades, fons voltors, lloguers temporals o per habitacions i pisos cada vegada en menys mans. Un estudi de la Fundació Irla i Coppieters foundation posa xifres a la problemàtica. 

Segons el dossier Objectiu 25: Habitatge social per a una Europa social, elaborat pels economistes Ferran Elias, David Palomera i Marta Ribera a partir de dades d'Eurostat, l'OCDE i institucions europees, les llars amb menys ingressos destinen un 38% dels seus ingressos a pagar l'habitatge, molt per sobre del llindar internacional d’assequibilitat, situat en el 30%. 

Relacionat amb aquest tema

Limitar l'adquisició d'habitatge a un per persona, les esquerres catalanes pressionen per frenar la compra especulativa

Ferran Espada

La situació encara és més crítica en les grans ciutats, on el cost de llogar un pis pot arribar a superar el 100% dels ingressos mitjans. És a dir, fins i tot un treballador amb sou equivalent a la mitjana no pot assumir el cost del lloguer sense endeutar-se o sacrificar altres necessitats bàsiques. Aquesta realitat, present en diferents capitals europees, evidencia que l'escassetat d'habitatge assequible no és una anomalia puntual, sinó el símptoma d'un problema estructural. 

A les grans ciutats el cost de llogar un pis pot arribar a superar el 100% dels ingressos mitjans

Els experts que han participat en l'estudi avalen aquesta lectura. La combinació de mercats de lloguer cada vegada més concentrats, la irrupció de l'habitatge turístic i el paper creixent dels fons l'inversió ha alterat els equilibris tradicionals. L'habitatge, alerten, s'ha convertit en un actiu especulatiu i no en un dret protegit.

Per revertir aquesta situació, el dossier proposa garantir que almenys el 25% de les llars europees visquin en habitatge públic, social o comunitari. Es tracta d’augmentar en 15 punts percentuals el parc residencial social, un repte que equival a crear 32 milions d'habitatges nous sota gestió pública o comunitària. Actualment només tenen accés a un habitatge públic un 10% de les llars europees. 

Una inversió històrica, però assumible 

Arribar a l'Objectiu 25 requeriria una inversió d'entre un 3,6% i un 4,7% del PIB anual de la UE durant una dècada. Tot i així, només un 30% d'aquesta despesa hauria de provenir de finançament públic directe, cosa que deixaria a les administracions un cost aproximat de l'1% del PIB anual europeu.

Relacionat amb aquest tema

El preu dels lloguers puja de manera generalitzada a Catalunya malgrat el topall

Marc Font

Els economistes que hi han treballat argumenten que la inversió és perfectament realista si es considera l'habitatge com a infraestructura social essencial, igual que ho són els hospitals o les escoles. A més, recorden que no actuar té un cost encara més alt: desigualtat crònica, desplaçament de població, caiguda del consum i tensió social.

El mapa europeu mostra diferències extremes pel que fa a l'accés a habitatge públic. Àustria, Dinamarca o els Països Baixos disposen de parcs públics i socials que superen amb escreix els estàndards continentals. En canvi, el sud d'Europa i els països de l'antic bloc soviètic arrosseguen dèficits històrics que els situen molt per sota de la mitjana. 

El dossier també assenyala que aquesta desigualtat genera dinàmiques internes: ciutats europees que atreuen talent, però expulsen veïnat; zones rurals que no poden retenir joves; i barris sencers que es desertitzen mentre milers de pisos es destinen a usos especulatius o turístics.

Una estratègia que va més enllà de construir pisos 

Tot i que l’augment del parc social és l'eix central, l'informe advoca també per mesures immediates: regulació del lloguer, limitació dels apartaments turístics, restriccions als contractes temporals i reconeixement legal dels sindicats de llogaters. A més, proposa reforçar els mecanismes contra l'especulació, com impostos sobre pisos buits o el dret de tanteig i retracte per part de les administracions públiques. El Govern català ja va anunciar que estudiaria prohibir la compra especulativa d'habitatge.