Les empreses del 'cas Montoro', moltes amb seu a Tarragona, es van estalviar uns mil milions des del 2014 gràcies als beneficis fiscals arrencats a Hisenda

Les empreses implicades en el cas Montoro, moltes d'elles amb seu a Tarragona, s'han pogut estalviar entre 50 i 136 milions d'euros a l'any amb les reformes legislatives que va impulsar Equipo Económico i va materialitzar després el Ministeri d'Hisenda, segons consta en documents de la investigació judicial a què ha tingut accés Públic. 

L'Agència Tributària és qui en dóna la primera xifra. La segona l'estimen des d'OFICEMEN, la patronal dels fabricants de ciment artificial a Espanya. Si s'agafa una xifra mitjana entre les dues quantitats estaríem parlant de 93 milions, fet que suposa una suma total de 930 milions des de l'aprovació de la norma, 930 milions que haurien deixat d'aportar les empreses beneficiàries a l'erari públic només pel que fa a l'impost elèctric. La trama també va aconseguir reformar anys després l'impost d'activitats econòmiques. Tot això coincideix, a més, amb la política dràstica de retallades en sanitat o educació que es va dur a terme durant la mateixa legislatura des de l'Executiu de Mariano Rajoy, juntament amb una alça generalitzada d'impostos per a la majoria dels ciutadans. 

"Us remeto un informe sobre la possibilitat d'establir una exempció a l'Impost sobre l'Electricitat per a les indústries de consum intensiu. (...) En principi ens hem inclinat per una exempció del 85% i per uns sectors a exonerar, pràcticament coincidents amb els que es contemplen a la norma alemanya. (...) De números no en diem res, però al document d'OFICEMEN es parla d'un cost de 136 milions." 

Aquesta estimació surt d'un dels correus electrònics que Diego Martín-Abril Calvo, llavors director general de Tributs, envia al secretari d'Estat d'Hisenda i al seu director de gabinet a l'agost del 2013. Les gasistes van començar a organitzar-se com a "grup de pressió" i van contractar els serveis del despatx que va fundar Montoro precisament precisament a la segona meitat d'aquell mateix any, tal com proven les converses via mail incautades pels Mossos. Els canvis haurien beneficiat altres sectors a més del gasista i el del ciment.

El sumari inclou un segon correu de Diego Martín-Abril Calvo en què reconeix que "l'estimació [de l'estalvi per a les empreses]" que fa "l'Agència Tributària és força més baixa que la d'OFICEMEN". En concret, tal com apunta en un altre correu electrònic el director de gabinet del secretari d'Estat d'Hisenda, "l'AEAT estima en menys de 50 milions l'exempció parcial de l'impost especial sobre l'electricitat". Aquesta cadena de comunicacions "revela l´existència d'estudis d'impacte recaptatori dels beneficis fiscals derivats de la reforma" legislativa que motiva la investigació judicial, segons recull el titular del Jutjat d'Instrucció de Tarragona. 

La Direcció General de Tributs i la Secretaria d'Estat d'Hisenda es refereixen en els seus missatges a la "norma alemanya" tenint en compte que corren el risc de rebre un "procediment d'infracció" si no compten amb un "pronunciament favorable" de Brussel·les, en paraules del gabinet del secretari d'Estat. 

El Consell de la Unió Europea treballava en aquell moment en una proposta que "contemplava la necessitat d'eliminar l'exempció impositiva a les empreses el consum elèctric de les quals representés més del 50% del cost del producte", límit que superarien totes les implicades, per reduir les emissions i complir així el Protocol de Kyoto. 

La causa judicial incorpora també un correu de María Pía Junquera Temprano, subdirectora general de coordinació administrativa i relacions institucionals al departament de Montoro, on s'esmenta el possible "impacte pressupostari de la modificació de la LIE del 2013". Junquera informa en el missatge del que s'ha acordat en una "reunió de coordinació de gabinets" i planteja la "possibilitat de diferir-lo [l'impacte de la reforma en el dèficit] perquè (...) sigui només l'any que ve", és a dir, per endarrerir-ne la possible incidència. El correu té com a remitents Maria Teresa Santolaria Solano i Pilar Platero Sanz. Totes dues ocupaven alts càrrecs al Ministeri d'Hisenda. Platero, a més, havia estat sòcia d'Equipo Económico entre el 2009 i el 2011. 

 Feijóo va protestar pel minvament recaptador a Galícia   

La investigació apunta també que "la presa de decisió estratègica respecte a la tramitació de la norma" va ser responsabilitat del mateix ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, "recolzat en el seu secretari d'Estat", però ignorant el gruix dels departaments del seu equip. "Crida l'atenció la decisió de no remetre el text legal a la resta de secretaries d'Estat, i no es localitza el vistiplau d'aquestes en els expedients facilitats", s'indica a la causa. L'única excepció la representa un informe de la Secretaria General de Coordinació Autonòmica i Local de la Secretaria d'Estat d'Administracions Públiques, on s'adverteix "expressament de l'impacte recaptatori per a les CCAA". L'impost elèctric està gestionat pels governs autonòmics, que l'utilitzen per finançar els serveis públics als seus respectius territoris. 

"La regulació d'aquests impostos, en la mesura que afecta títols cedits per l'Estat a les CCAA, podria tenir incidència sobre els recursos tributaris de les mateixes (...), podent donar lloc a reclamacions basades en el principi de lleialtat institucional", assenyala l'organisme al seu informe, presentat el juny de 2014. La instrucció destaca el "criteri de la proposta Hisenda per afavorir les empreses investigades en el cas Montoro. La Xunta de Galícia, aleshores en mans d'Alberto Núñez Feijóo, va ser una de les primeres que va posar pegues a l'avantprojecte legislatiu. "La CCAA de Galícia en les seves observacions (...) adverteix de la disminució del rendiment cedit a les CCAA" i considera que els canvis poden provocar "l'ampliació del nombre de subjectes que es podran beneficiar de la reducció (...) de l'IEE [Impost Elèctric]", es llegeix al document, al qual ha tingut accés Públic. 

Castella i Lleó, també governada pel PP, es va pronunciar "en el mateix sentit" i va demanar rebre una "memòria d'impacte econòmic amb els ingressos i les despeses" que la "modificació legal" podia suposar en els comptes autonòmics. Astúries, ja aleshores en mans del PSOE, va sol·licitar per carta l'aplicació del "principi de lleialtat institucional", tal com preveia al seu informe la Secretaria d'Estat d'Administracions Públiques. El Govern del Principat també va denunciar que eren "precisament les comunitats autònomes els qui" prestaven "el servei públic sanitari" i consumien els productes afectats, "per tant, serien les arques autonòmiques les que suportarien una despesa més gran derivada de la present modificació en matèria de tipus impositius", aspecte que, demanaven des de l'Executiu autonòmic, fos "tingut en compte". 

Catalunya, per part seva, va presentar "idèntiques observacions" i va demanar més "informació" sobre l'"impacte" dels retocs normatius en "els ingressos" del seu erari públic. "En el marc del principi de lleialtat institucional, i a la fi de quantificar la reducció d'ingressos tributaris que suposarà per a la Generalitat de Catalunya la norma que es comenta, interessa conèixer l'estudi d'impacte econòmic que s'hagi elaborat a aquest efecte", van exigir el juliol del 2014 des de la Direcció General de Tributs i Joc. 

Aquestes al·legacions i l'estimació de les pèrdues recaptatòries que es debat als correus incautats només afecten l'Impost Especial sobre l'Electricitat. Per saber l'impacte total que han tingut les reformes legislatives impulsades per les empreses que pagaven a Equipo Económico caldria afegir el resultat de la bonificació a l'Impost d'Activitats Econòmiques. En els documents a què ha tingut accés aquest diari no consta un càlcul sobre aquest darrer tribut.