Judici al procésEl laberint judicial del Procés, un recorregut per desenes de jutjats i tribunals

Més enllà de la sentència que dicti la sala penal del Tribunal Suprem, la judicialització del Procés català va més enllà de les seves parets, s'ha ramificat en desenes de causes. Un parell han recaigut a l'Audiència Nacional, la seu de la qual, també al centre de Madrid, se situa a només uns metres de la Sala Penal de l'Alt Tribunal, on es jutja l'exvicepresident de la Generalitat, líder i candidat de ERC a les eleccions del 28-A, Oriol Junqueras, i a altres onze exmembres del Govern.

A més de 600 quilòmetres, a Barcelona, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) també té davant seu un parell de causes directament relacionades amb el Procés. I, al seu torn, diferents jutjats distribuïts per tot Catalunya acullen, acolliran o han acollit causes estretament relacionades amb el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre de 2017, o amb diferents concentracions i actes celebrats als voltants de l'1-O. I la ressaca d'aquest període continua generant noves denúncies.

A pocs dies que hagin transcorregut dos mesos de judici al Suprem, quan, d'haver-se complert els càlculs del tribunal, ja s'hauria sobrepassat l'equador de la causa, aquest és un recull d'algunes d'aquestes ramificacions. Tenint en compte que encara avui se succeeixen els arxivaments, les noves imputacions i la reobertura de causes cada pocs dies, cadascuna evolucionant amb els seus propis ritmes processals, està clar que el laberint judicial del Procés és viu, segueix mutant.

El judici al Suprem

El judici als dotze dirigents independentistes a càrrec de la sala que presideix el magistrat Manuel Marchena, s'ha convertit en un dels més mediàtics de la història. S'exposen a peticions de presó de fins a 25 anys per part de la Fiscalia, en el cas de Junqueras, pels presumptes delictes de rebel·lió i malversació. Dimarts arrenca la novena setmana de sessions: fins ara s'hi han celebrat 27 jornades, han declarat prop de 140 testimonis d'un total de més de 500, i encara estan lluny de començar les fases de prova pericial i documental amb l'exhibició de centenars de vídeos i documents.

Les defenses donen per fet que el judici es prolongarà fins al juny o juliol -no hi ha previstes pauses ni tan sols en període de campanya electoral-, i la sentència es podria endarrerir fins a mesos després de l'estiu. Amb tot, les successives declaracions d'agents policials -sobretot de guàrdies civils- ha portat el judici a un període més repetitiu, després de diverses setmanes d'intensa activitat, amb moltes jornades de treball maratonianes.

La Mesa del Parlament i Jové, al TSJC

Inicialment, el Suprem tenia previst jutjar 18 dirigents independentistes, tot i que al desembre va decidir separar de la causa contra els cinc membres de la Mesa del Parlament durant el Procés assenyalats com a acusats, i a l'exdiputada de la CUP Mireia Boya, per passar-li la pilota al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Se'ls acusa d'un presumpte delicte de desobediència.

Aquest judici encara no ha començat, però aviat el TSJC haurà d'afrontar una nova problemàtica: un dels processats, Joan Josep Nuet, fins fa un parell de setmanes diputat de Catalunya en Comú - Podem al Parlament i encara coordinador general d'EUiA, ocupa un lloc de sortida a les llistes d'ERC al Congrés dels Diputats per a les eleccions del 28 d'abril. "De convertir-se en aforat hauria de passar al Tribunal Suprem", asseguren fonts de la seva defensa. És a dir, al Tribunal que va enviar la seva causa al TSJC.

A més, el TSJC també investiga el diputat d'ERC i exsecretari general de Vicepresidència, Economia i Hisenda de la Generalitat, Josep Maria Jové, mà dreta de Junqueras -que fins i tot està assistit pel mateix lletrat, Andreu Van den Eynde-.

Se l'acusa dels presumptes delictes de malversació, revelació de secrets i desobediència greu. La causa prové del jutjat d'instrucció 13 d Barcelona, però va acabar al TSJC per la condició d'aforat de Jové. Com ell, estan sent investigats l'exlíder de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i actual conseller d'Interior, Miquel Buch, i l'expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras, tots dos per impulsar el 1- O entre els alcaldes.

Trapero i la cúpula dels Mossos, a l'Audiència Nacional

D'altra banda, l'Audiència Nacional ha d'acollir el judici contra el major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluis Trapero. Al costat d'ell s'asseuran a la banqueta l'exdirector general de la Policia de la Generalitat, Pere Soler, l'exsecretari general d'Interior, César Puig, i la intendent dels Mossos Teresa Laplana. Fonts de l'Audiència aclareixen que encara no hi ha data per a aquest judici, i apunten que en aquest moment estan a l'espera de rebre els escrits de les defenses. Trapero, Puig i Soler estan acusats de rebel·lió i s'enfronten a peticions d'11 anys de presó per part de la Fiscalia. El Ministeri Públic reclama a més 4 anys de presó per a Laplana, en el seu cas per sedició.

Al seu torn, l'Audiència Nacional també ha de jutjar la causa contra els responsables de la marxa de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, avui a Bèlgica. La causa va ser tancada i reoberta, i afecta l'exresponsable de l'oficina de l'expresident, Josep Lluís Alay, dos Mossos d'Esquadra i l'empresari Josep Maria Matamala. L'Audiència va prendre aquesta decisió empesa pel recurs de la Fiscalia contra el sobreseïment de la causa, entenent que els quatre estaven al corrent de l'activació de l'euroordre per aturar l'expresident. El jutge instructor, Diego d'Egea, havia decretat el sobreseïment a l'octubre.

El jutjat 13, l'inici de tot

L'inici de tot. La primera causa judicial pel Procés, a la qual constantment es fa referència durant el judici al Suprem, segueix viva al jutjat d'instrucció 13 de Barcelona. Va ser el primer a investigar els preparatius del referèndum, d'aquí va sortir el conegut document Enfocats -suposat full de ruta cap a la independència-, i aquí, segons les defenses, es localitzen la majoria de vicis i irregularitats de la investigació del Procés.

Ara per ara hi ha 43 investigats en aquest jutjat, segons el sumari al qual va accedir Europa Press a mitjans de març. A més, en la investigació sobre l'organització de l'1-O i les estructures d'estat per a una futurible República de Catalunya apareixen els noms de diversos alts càrrecs del Govern, gairebé una desena d'empresaris i treballadors d'empreses que van participar en les tasques prèvies a l'1 -O, i fins i tot la interventora de la Generalitat.

Prop de 90 causes obertes a tot Catalunya

A més dels casos ja esmentats, hi ha desenes de causes obertes en diferents jutjats de Catalunya per les actuacions policials l'1-O i altres aspectes del Procés. Fonts del TSJC recorden que el president del tribunal, Jesús María Barrientos, va afirmar davant del Parlament, en la seva compareixença de finals de novembre de 2018, que llavors hi havia prop de 90 causes obertes relacionades amb el Procés només a Catalunya.

Un dels casos més coneguts és el del jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona, que centralitza els casos de violència policial que es van donar l'1-O a la ciutat. Precisament, divendres passat la Fiscalia es va unir a l'Advocacia de l'Estat en el seu afany per expulsar de la causa l'Ajuntament de Barcelona, personat com a acusació popular.

Només aquesta causa consta d'una trentena de peces separades, una per cada col·legi electoral on s'aprecien indicis de delicte. Als Mossos d'Esquadra, al seu torn, se'ls investiga per la seva suposada passivitat, i les diferents causes obertes afecten agents, oficials i fins i tot a alts comandaments de la talla del comissari Joan Carles Molinero, que va testificar davant el Suprem la setmana passada.

I això és només la punta de l'iceberg: hi ha desenes de causes obertes a diferents municipis, i la ressaca del Procés continua: recentment, el jutjat d'instrucció 2 de Girona va admetre una denúncia del president de la Generalitat, Quim Torra, contra la Policia Nacional, per un presumpte delicte de detenció il·legal. La Policia va detenir 16 persones per tallar les vies de l'AVE l'1 d'octubre del 2018, com a protesta per l'aniversari de l'1-O.

Fa poc més d'una setmana, l'Audiència de Lleida va arxivar una querella contra l'exsubdelegada del Govern, Inmaculada Manso, i el coordinador de l'operatiu policial de l'1-O, el coronel Diego Pérez dels Cobos, la bèstia negra del major Trapero.

I va entrar en escena el Tribunal de Comptes

Per si això fos poc, el Tribunal de Comptes va notificar fa escassos dies haver documentat pagaments d'Diplocat per un total de més de 300.000 euros a supòsits observadors electorals que van viatjar a Espanya per assistir al referèndum. Aquest informe va suscitar polèmica quan una de les conselleres d'aquest organisme va criticar la seva falta de rigor, no tant pel fons sinó per la forma de l'informe. Dos suposats observadors, que neguen haver ostentat aquesta condició, ja han testificat davant el Suprem.

Un d'ells, Felix Von Grünberg, va dir haver-se fet càrrec de les seves despeses, i la segona, Helena Catt, va admetre haver cobrat un salari de gairebé 9.000 euros per la seva tasca de coordinació d'un informe sobre la situació política a Catalunya, amb Diplocat com a pagador .

Al desembre, a més, l'expresident de la Generalitat Artur Mas, i l'exvicepresidenta Joana Ortega, van recórrer la sentència del Tribunal de Comptes que els va condemnar a pagar gairebé 5 milions d'euros per les despeses de la consulta sobiranista del 9 de novembre de al 2014. Les ramificacions de la dimensió judicial del Procés són gairebé inabastables.