L'Estat espanyol pressiona per una oficialitat "total" però "progressiva" del català a la UE

A tres dies del Consell d'Afers Generals de la UE, l'Estat espanyol pressiona els 27 països membres per aconseguir una oficialitat "total", però "progressiva" del català —i també del basc i el gallec— dins la institució. El Consell és la reunió de tots els ministres d'Afers Europeus en què s'ha de decidir la qüestió, i cal la unanimitat de tots els estats per arribar a bon port. Fonts del Ministeri d'Afers Exteriors apunten que "no es tenen les capacitats" per implementar les tres llengües "de cop".

L'oficialitat del català, el basc i el gallec es debatrà i, previsiblement, votarà aquest dimarts 27 de maig. Fins ara, s'havia ajornat en diverses ocasions per les reticències de diversos països membres. No obstant això, en l'esborrany d'agenda de la trobada continua constant l'oficialitat de les llengües com un punt d'"adopció".

En aquest sentit, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, va assegurar aquesta setmana que el Govern espanyol manté la voluntat de sotmetre la qüestió a votació i que continua treballant per aconseguir el consens unànime. Fonts diplomàtiques admeten que Espanya ha incrementat la implicació, amb Albares al capdavant de la negociació.

L'oficialitat del català no representarà un "precedent"

Per tal de persuadir la resta de governs, la majoria dels quals estan liderats per formacions alineades amb el Partit Popular Europeu (PPE), el Govern espanyol ha distribuït diversos documents en què argumenta que reconèixer el català, el basc i el gallec com a llengües oficials de la UE no establirà cap precedent aplicable a altres llengües minoritàries o minoritzades. Als països bàltics, per exemple, hi ha el temor que es converteixi en un precedent pel rus, igual que el turc a Xipre.

Fonts d'Exteriors apunten que serà una proposta "feta a mida" pel cas espanyol. Són tres llengües reconegudes des de fa dècades a la Constitució espanyola, són oficials i es poden fer servir al Congrés dels Diputats i al Senat, no com altres llengües minoritàries de la UE. A més, Espanya ha garantit que es farà càrrec de les despeses, estimades en 132 milions d'euros, segons un informe preliminar de la Comissió Europea basat en els costos del que va suposar l'oficialitat del gaèlic.

Un altre dels grans arguments de Pedro Sánchez és que el català és una llengua parlada per milions de persones a la UE i que, en alguns casos, supera de llarg la quantitat de parlants d'altres llengües que sí que tenen l'estatus d'oficial. Concretament, el català té uns 10 milions de parlants a la UE i, en comparació amb les 24 llengües oficials de la UE, és la tretzena més parlada, per davant de l’anglès, el danès, el finès, el suec o el gaèlic.

És un tema clau per a l'Estat espanyol, ja que és un dels compromisos establerts entre el PSOE i Junts en l'acord per fer presidenta del Congrés a Francina Armengol, que mesos després va derivar en el suport dels independentistes a investir president Sánchez. Fonts oficials descarten cap implementació "parcial", però sí que haurà de ser "progressiva" perquè s'haurà de sotmetre als processos administratius i burocràtics de la UE, que acostumen a ser lents.

En última instància, fonts diplomàtiques admeten que l'agenda de la reunió pot modificar-se fins a últim moment i que la presidència de torn del Consell de la UE, encarregada d'organitzar els debats i reunions dels 27 i que ostenta Polònia, pot decidir dimarts mateix si la qüestió se sotmet o no a votació.