L'emergència social marca el mandat municipal de la pandèmia: "No podem atendre tothom"

L'emergència social ha marcat aquest mandat. Primer la crisi per la Covid, i després la inflació desbocada per l'increment dels preus de l'energia han provocat un augment de les demandes als serveis socials dels municipis i a les entitats que atenen persones en situació de vulnerabilitat. "Ens trobem amb perfils que no eren habituals dels serveis socials, gent que fins ara treballant en tenien prou per viure i ara ho tenen molt just", destaca Núria Pi, regidora de Drets Socials de l'Ajuntament de Girona.

A Girona el lloguer s'ha disparat un 12% des del 2021

La crisi econòmica es tradueix en dades com l'augment del 30% de desnonaments de famílies a Barcelona des de la pandèmia. Una xifra que donava fa poques setmanes Save the Children, que també posava de manifest que dues de cada deu llars amb infants destinen més del 40% dels seus ingressos a pagar l'habitatge. Es tracta d'una situació "especialment preocupant" a Barcelona i Girona, on el preu dels lloguers del 2022 s'ha disparat un 12% respecte del 2021.

Per tot això, també s'ha incrementat el volum de persones que acudeix als serveis socials per demanar ajudes per pagar els subministraments, l'habitatge o el menjar. "Hem hagut d'establir criteris de quina atenció podem donar, perquè no podem atendre tothom que ens arriba", constata la regidora.

A Girona, el 2022 els serveis socials van atendre 6.993 persones, un 13% més que el 2019, tot i que el 2020 i el 2021 havien atès encara a més població. En termes globals, s'han donat més ajuts per pagar el lloguer, els subministraments o el menjar, però a menys beneficiaris. La suma total que l'Ajuntament ha destinat a aquestes ajudes ha disminuït en totes les àrees, menys en habitatge, on ha pujat exponencialment i frega els 800.000 euros. 

Les entitats que treballen colze a colze amb els usuaris estan desbordades. Algunes ja advertien fa mesos que entre l'augment de la demanda i l'encariment de les factures elèctriques estan al límit.

Un nou perfil: la persona treballadora i pobra

Míriam Torres i Mercè Amich treballen a través de la Fundació Intermèdia en un programa d'inserció sociolaboral del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC): "Des de la pandèmia els marges s'han accentuat, estan més pronunciats". Les dues tècniques atenen persones que perceben la Renda Garantida de Ciutadania a Girona, i confirmen que ha canviat el perfil d'usuari.

"Ara tenir feina no et treu de l'exclusió social"

Abans, de manera majoritària accedien a serveis socials persones amb casos de pobresa "cronificada", però ara això s'ha ampliat amb els casos de persones que, com assenyala també la regidora, tot i treballar no arriben a final de mes. Ho assenyalava CCOO en un informe: gairebé l'11% dels treballadors catalans són pobres.

Per a les tècniques d'inserció, el marc de protecció encara no s'ha adaptat a aquest escenari amb noves necessitats. "Ens trobem casos de persones que viuen en un pis de propietat però que passen gana", exemplifiquen. L'exclusió social s'ha deslligat també, per exemple, de la manca de formació.

Tot i que la pandèmia ha accelerat algunes de les problemàtiques, no és la única causant d'aquesta emergència: "Ara tenir feina no et treu de l'exclusió social. La Covid ens ha obligat a posar sobre la taula coses que abans no volíem mirar, però el problema ja hi era", assenyala Torres.

L'habitatge, el problema principal

La qüestió de l'habitatge ja començava a ser preocupant el 2019. "La gent viu amb resignació, hem normalitzat el malestar i la incertesa constant", afegeix Torres. Els professionals que es dediquen a això estan cansats i saturats, i, com elles dues, reconeixen "frustració": "El sistema no està donant resposta", lamenta Amich.

L'Administració local, "molt sola" davant l'emergència habitacional

La regidora apunta que l'administració local es troba "molt sola" en la gestió de l'emergència habitacional, el problema més greu que tenen entre mans. "Ens ha pujat exponencialment, ara hi destinem el triple d'ajuts", afirma Pi.

Tot i ser un tema que afecta tot el país, l'Ajuntament destaca que pel que fa a la capital gironina el que més els preocupa és que han d'atendre persones que tot i tenir ingressos no poden accedir a l'habitatge. "Tenim els recursos que tenim i això ens està desbordant", reconeix la regidora.

A més de pisos gestionats per entitats, l'Ajuntament té altres allotjaments d'emergència, com pensions o l'únic alberg per a persones sense llar de tota la província, La Sopa. Està col·lapsat i amb una llista d'espera de mesos. Les dues treballadores socials reconeixen que entre els seus usuaris, viure en un pis de protecció oficial és l'excepció tot i que tots compleixen els requisits. "Hi ha llistes d'espera de dos, tres, quatre anys, o més", lamenten. L'Ajuntament declina oferir dades al respecte ja que no hi ha una llista d'espera oficial, sinó que es gestionen les peticions a mesura que es van alliberant pisos.

A Barcelona, un 23% més d'usuaris que el 2019

La saturació dels serveis socials no és una qüestió limitada a Girona, sinó que a les altres capitals catalanes hi ha una realitat similar. A Barcelona, els serveis socials van atendre prop de 100.000 persones el 2022, un 23% més que el 2019. Per a la comissionada d'Acció Social de la ciutat, Sònia Fuertes, això constata que encara no hi ha hagut una recuperació de la pandèmia.

L'habitatge és també el principal problema a la ciutat, i dels ajuts destaca que se n'ha reduït el nombre però ha crescut un 20% el volum total degut a l'augment de preus, assolint gairebé els 50 milions d'euros. 

A Tarragona, els usuaris atesos per serveis socials el 2022 van ser 13.743, un 12% més dels que van sol·licitar atenció el 2019. A més, l'Ajuntament va concedir 6.496 ajuts d'urgència, dels quals la meitat van ser per manutenció, un 20% per pal·liar la pobresa energètica, un 9% per l'àmbit de la salut i la farmàcia i un 7%, per pagar l'habitatge.

Una realitat similar a Lleida, on habitatge, alimentació i subministraments van copar també la majoria d'ajudes. A la capital de Ponent van ser 17.423 els usuaris atesos per serveis socials l'any passat, una xifra molt poc superior a la de 2019, per motius que el propi Ajuntament no ha analitzat. Es van incrementar sobretot les ajudes d'emergència per manutenció, mentre que les d'habitatge van reduir-se per l'impacte de la moratòria estatal en els desnonaments.

Nous serveis més adaptats a la realitat actual

Tot i que encara falta perquè els serveis socials s'adaptin del tot a les noves necessitats, alguns Ajuntaments comencen a desplegar mesures per millorar l'atenció. A Girona, el servei conegut com a Porta d'entrada centralitza les demandes per reduir la càrrega burocràtica als serveis de barri. "Així es poden dedicar més al treball del dia, amb la gent, i està funcionant molt bé. Era un projecte que ja teníem però la Covid va accelerar la seva posada en marxa", sosté Pi.

La bretxa digital és un dels reptes davant la digitalització de molts tràmits

Ara mateix la principal demanda que tenen a Girona és la sol·licitud d'informes de vulnerabilitat, pas previ a demanar bonificacions pel pagament dels subministraments i altres ajudes.

Hi ha ajuntaments que no s'han adaptat en la mateixa mesura. És el cas de L'Hospitalet, criticat des de fa mesos per entitats que titllen d'insostenible la "saturació" que està afectant greument a les famílies. Les dificultats i demores per aconseguir cites fan que molts ciutadans no aconsegueixin l'informe de vulnerabilitat a temps.

La digitalització dels tràmits també és una realitat estesa al conjunt de Catalunya, però la bretxa digital ha creat nous problemes: "Hi ha una manca d'accés i els usuaris han vist molt limitada la seva autonomia", assenyala Amich. Durant un temps a Girona hi va haver la figura de l'agent cívic, que ajudava els usuaris a tramitar coses online als centres cívics, però ja no existeix.

Un dels principals reptes és, precisament, reduir aquesta bretxa i també encarar la crisi de l'habitatge. "Tenim grans tenidors amb pisos buits, i quan hi ha gent que no té on viure, això no té cap lògica", assenyala Pi, que reclama la cooperació institucional per fer-hi front.

Les tècniques socials afegeixen que "les solucions no passen per accions concretes sinó per un marc legislatiu més protector", que protegeixi d'un mercat de treball que precaritza les vides. Augmentar el finançament dels serveis socials bàsics, reforçar-los amb més personal, i construir més habitatge públic i limitar els preus del lloguer són mesures que anirien a l'arrel del problema. "Les solucions fins ara no s'han ajustat a la realitat", conclouen.