Entrevista a Lluc Salellas"L'actual moment polític es mereix que tinguem una mirada àmplia a l'hora de construir candidatures"
Parlem amb l'alcalde de Girona quan s'arriba a l'equador del mandat, en una conversa en què denuncia els límits que l'Estat imposa als ajuntaments i insta l'esquerra a parlar de les preocupacions de la gent

Girona-
Des del juny del 2023, Girona és l'única de les quatre capitals catalanes amb un govern independentista. Les eleccions municipals celebrades el 28 de maig d'aquell any van situar el PSC en primera posició, però amb tot just 650 vots més que Guanyem, amb qui va empatar a vuit regidors. Això va permetre la candidatura liderada per Lluc Salellas (1984) i abanderada per la CUP -però que va més enllà- plantejar-se assolir una alcaldia que obtindria després de tancar un pacte de govern amb Junts i ERC. I, de retruc, que Girona es convertís en la ciutat catalana de més de 100.000 habitants amb un alcalde ubicat més a l'esquerra.
Coincidint amb els dos anys transcorreguts des dels comicis locals i que s'està a les portes de creuar l'equador del mandat, entrevistem Lluc Salellas al seu despatx al consistori, ubicat a la plaça del Vi. Parlem amb ell dels límits competencials i de finançament que tenallen els ajuntaments, del balanç que fa de l'acció del govern i d'alguns dels reptes de la ciutat, com l'accés a l'habitatge o la gestió del turisme. Però també d'aspectes més globals, com ara la situació de l'esquerra o, en la seva opinió, la necessitat d'articular fronts amplis per respondre a l'actual moment polític, marcat per l'ascens global de l'extrema dreta.
Estem a mig mandat, quin balanç fa de l'actuació del govern municipal, sobretot tenint en compte que és una coalició de tres partits amb ideologies i models de ciutat diferents?
El balanç que en faig és positiu, sobretot perquè som un govern que hem aconseguit desencallar alguns elements que feia anys que la ciutat anava arrossegant. Penso en el Campus Sanitari Hospital Josep Trueta, que és clau en l'àmbit de la sanitat, la formació i l'ocupació; en les obres de la plaça Espanya, en temes de conflictes laborals que hi havia a l'Ajuntament,... És un govern que està treballant, que hem intentat fer endreça i, sobretot, posar les bases perquè cada vegada puguem anar més cap enfora. Evidentment un govern amb aquestes tres formacions ja és, de sortida, un govern complex, amb aspectes divergents, però vam saber fer un bon punt de partida, perquè vam acordar quins eren els 64 punts que ens posaven d'acord, que eren prioritaris i en això ens hem centrat.
Quins límits pesen més, els de les competències i recursos municipals o els derivats dels equilibris entre els diferents partits dins el propi govern?
No en tinc cap mena de dubte, els límits competencials i de recursos econòmics que venen fixats per l'Estat. Cap mena de dubte, podríem anar detall per detall de com any que passa, any que l'Estat ofega més els municipis catalans.
Any que passa, any que l'Estat ofega més els municipis catalans
Un d'aquests límits entenc que és el del finançament municipal. Ja fa alguns anys que l'àmbit local ha reactivat la reclamació de millorar-lo, però no sé si té la sensació que mentre que es parla molt del finançament autonòmic, del municipal no en tenim gaires notícies?
No. No només és que el Govern espanyol no estigui fent una aposta estratègica per millorar el finançament dels municipis, malgrat que [el PSOE] tingui moltíssimes alcaldies i algunes d'importants, sinó que el PP, que va ser el gran guanyador de les municipals del 2023 en el conjunt de l'Estat, tampoc està fent cap moviment. Pels dos grans partits sembla que és un tema que els preocupa poc, perquè entenc que es mouen amb unes altres dinàmiques on el municipalisme no és una prioritat.
Els últims anys molts ajuntaments han denunciat que tenen les finances tensionades i en molts casos han apujat l'IBI o altres impostos.
Perquè no s'hi arriba. Tant les lleis de la Generalitat com les de l'Estat exigeixen cada vegada més als ajuntaments, però a la vegada la majoria d'aquestes lleis no venen acompanyades de finançament. Ens obliguen a més sense que tinguem més recursos, i això ens produeix una tensió en el dia a dia que ho fa molt difícil. En una ciutat com Girona, de 115.000 habitants, tenim sis milions d'euros d'inversió l'any. És poc, que la gent miri el que costa un pis o una casa i que pensi quants pisos pots comprar amb sis milions. I hi ha les voreres, els carrers, si vols comprar habitatges, petites obres, parcs infantils si els vols canviar... Això és el que tenim i, per tant, o el finançament municipal canvia o aquest és un dels principals motius pels quals la reacció i l'extrema dreta poden fer mal a les municipals [del 2027].
Tots aquests límits accentuen les contradiccions de governar?
O el finançament municipal canvia o aquest és un dels motius pels quals l'extrema dreta pot fer mal a les municipals
Sí, totalment. A l'Estat espanyol, el Govern espanyol pot tenir dèficit, però els municipis no i, evidentment, això és una limitació molt grossa i implica contradiccions. Al final puc comprar, per entendre'ns, x pisos a l'any per posar-los al parc públic d'habitatge, però no en puc comprar més. O només puc millorar l'asfaltatge d'uns quants carrers i no de més, i així podria anar fent. Des de l'esquerra cada dia defensem temes com l'habitatge o voler fer una ciutat més amable, però amb l'actual finançament municipal tenim unes limitacions importants i això genera contradiccions.
Hi ha necessitats urgents a les quals no poden donar una resposta urgent?
Sí, de molt urgents. O millorar els serveis socials, les polítiques en clau de gènere, o crear nous serveis de tot tipus que ens podríem estar imaginant. Nosaltres volem fer una nova escola bressol pública a la ciutat, perquè sabem que hi ha una manca de places i que la Generalitat no la farà, però ara mateix amb les condicions que hi ha és difícil, no només per la construcció, que això ho podríem arribar a fer, sinó perquè amb les obligacions que ens implica l'Estat no pots crear de manera fàcil d'un dia per l'altre deu places noves de mestres d'escola bressol. Ens genera contradiccions i frustracions.
En algunes ocasions ha comentat que tres de les grans prioritats del mandat són l'habitatge, el campus sanitari del nou Trueta i la transformació urbana, per fer de Girona una ciutat més humana, amb més zones verdes i més espais per a vianants. Si ens cenyim en l'habitatge, és un dels àmbits on més es pateix la limitació de competències i recursos d'un ajuntament?
El que intentem és utilitzar i esprémer fins al final totes les eines que tenim. Hem ofert 14 solars a la Generalitat pel seu famós pla 50.000, això implicaria uns quants habitatges assequibles a la nostra ciutat; estem comprant habitatge any rere any pel parc públic, a través de la cessió de solars estem fent habitatge assequible, hem limitat l'oferta de pisos turístics, hem facilitat a través del canvi de planejament que antics convents que estan quedant buits puguin passar a ser habitatge dotacional,...
En habitatge intentem utilitzar fins al final totes les eines que tenim, però necessitem que les altres institucions ens acompanyin
Estem buscant totes les fórmules que tenim perquè com a mínim acabem aquests anys amb la sensació que hem fet el que teníem al nostre abast. Ara, si en paral·lel l'Estat no canvia la regulació del lloguer de temporada, per exemple, difícilment les nostres solucions seran suficients. Necessitem que les altres institucions ens acompanyin, perquè si qui té capacitat de regular el mercat mira cap a un altre costat, nosaltres com a ajuntament difícilment podrem fer res.
No se senten prou acompanyats per les altres institucions en aquest tema? Ho dic perquè fa uns dies adreçava un escrit tant a la Generalitat com a l'Estat reclamant la mobilització dels més de 200 pisos i locals que té la Sareb a Girona. Hi ha hagut algun tipus de resposta?
No, de moment l'única resposta és que ens han transmès els actius que tenen, la situació en què estan i a partir d'això ja havíem fet alguns requeriments i en farem més. El que em preocupa sobretot és que, de moment, no hi ha cap mena de termini perquè la Sareb passi aquests actius, o una part, a Sepes, l'empresa pública d'habitatge, perquè sigui qui els pugui gestionar i els passi a habitatge assequible. Em preocupa perquè en el mentrestant es degraden aquests blocs, ja sigui perquè estan buits o perquè en la nostra ciutat s'hi produeix un tipus d'ocupació vinculada a delinqüència, a màfia i a droga, i això ens passa en blocs de la Sareb i és un problema per als nostres barris.
Hi ha una manca de diligència preocupant per part de l'Estat a l'hora de mobilitzar els actius de la Sareb
Fa 15 anys de la crisi immobiliària, i l'Estat ha estat incapaç de mobilitzar aquests actius. Hi ha una manca de diligència preocupant per part de l'Estat i mentrestant aquests blocs i aquests actius es degraden i quan es vulguin posar potser ja no serviran. Com a ajuntament tenim 200 pisos municipals i hem de créixer i ho farem, però la Sareb en té 250, està per sobre nostre, només que ho fessin bé la ciutat veuria un canvi important a nivell d'habitatge públic. No s'entén que el Govern de l'Estat estigui anant tan lent amb això i evidentment m'agradaria que el Govern de Catalunya el pressionés i per això vaig fer també la carta a la consellera Paneque.
Lligat a la problemàtica de l'accés a l'habitatge, Girona disposa d'uns 800 pisos turístics, amb una certa tendència a la baixa. La voluntat és que quan caduqui la seva llicència, el 2027, passin a parc residencial?
L'acord de govern marcava la limitació de pisos turístics i que no n'hi poden haver més ni al Barri Vell, ni al Mercadal, ni a les zones més tensionades, i això ho hem complert. El que pot passar a partir del 2027, tocarà veure quina és la proposta a les eleccions municipals; la de Guanyem crec que no hi ha cap dubte que serà la de reduir les llicències de pisos turístics a la ciutat.
Justament l'impacte del turisme és un dels elements que genera malestars creixents als veïns de la ciutat, fins al punt que s'ha creat una plataforma pel decreixement turístic. Amb el control actual no n'hi ha prou i potser cal avançar cap a una disminució dels visitants?
Crec que hi ha elements que són incontrolables i ho hem d'assumir, i un és la quantitat de gent que ve. No pots posar portes a la ciutat per a ningú, ni pels que venen a visitar-la sis hores o quatre dies, ni els que volen venir-hi a viure. Girona és una ciutat oberta i m'agrada defensar que és una ciutat on hi pot venir tothom, perquè a més penso que la majoria de gent de Girona té ganes que si se'n va a Olot, Tortosa, Badajoz, Bilbao, París o on sigui, la deixin entrar i poder-hi passar algun dia. Sobretot nosaltres com a institucions el que hem de fer és treballar en la diversificació econòmica, per protegir la identitat de la nostra ciutat i que els gironins continuïn sentint que els espais els pertanyen.
L'Ajuntament som els que hem d'intentar que al Barri Vell, al Mercadal i a les zones on hi ha més presència [de visitants] hi creixi un comerç que la gent l'identifiqui com de barri i de ciutat i no s'obrin només establiments més pensats pels de fora que pels de dins, però això tampoc és fàcil pel mercat de lloguer de locals... A més, hem de garantir que la gent que ens ve a veure tingui clar que això és Girona i això és Catalunya i aquí hi ha unes determinades coses que ens identifiquen i això s'ha de visualitzar. No pot ser que menystinguin la llengua catalana, ni els veïns del barri que viuen aquí,... I en això hem de fer una política proactiva, partint de la base que Girona és una ciutat oberta i crec que això és positiu.
No sé si considera que el paper de pioner, o si vols de laboratori de proves, de polítiques municipals avançades que en d'altres mandat tenia segurament Barcelona ara el té Girona. Per exemple, fa un any vau anunciar la signatura d'un conveni amb dos centres d'investigació per tal d'explorar polítiques públiques de postcreixement, des de l'inici del mandat teniu una regidoria de llengua catalana i l'any vinent sereu la primera ciutat a tenir un pressupost de carboni.
Girona no es pot comparar amb una ciutat com Barcelona, però sí que segurament en el context actual hi ha poques regidories d'Acció Climàtica com la nostra. Per tant, sí que intentem aportar algunes idees i propostes que vagin a l'arrel del problema i amb això intentar pensar noves polítiques públiques que ens ajudin des dels municipis a frenar el canvi climàtic. I, sobretot, a conscienciar els nostres veïns que hi ha altres maneres de fer les coses. Crec que d'aquí en sortiran propostes interessants. No sé quantes n'arribarem a veure el 2027, però s'està treballant per exemple al voltant del malbaratament alimentari que pot ser interessant a nivell d'economia circular, d'evitar que tot aquest aliment es perdi,... I sí, tenim ganes de fer polítiques innovadores i transformadores, però també sabem que estem parlant d'una ciutat de 115.000 habitants.
Intentem aportar algunes idees i pensar noves polítiques públiques que ens ajudin des dels municipis a frenar el canvi climàtic
Aquest cap de setmana Girona acollirà la primera la Trobada Nacional d'Electes Locals, amb l'objectiu tant de tornar a situar l'autodeterminació al debat, com d'abordar des del nivell municipal la construcció de polítiques públiques i sobiranies en àmbits com l'alimentari, l'habitatge, l'energètic. Quina resposta està tenint la convocatòria i quin futur té la iniciativa?
Crec que l'objectiu de la trobada és bàsicament trencar la dinàmica de no trobades. Després de tot el moment del Procés i el referèndum, en què el municipalisme va estar molt actiu i coordinat al voltant de l'autodeterminació, és veritat que el post-Procés ho va aturar. Amb els alcaldes que promovem la iniciativa veiem clar que teníem una responsabilitat de generar espais de trobada i diàleg, de compartir polítiques públiques que ens acostin a la sobirania des dels ajuntaments i que ens ajuden a què al final el poder estigui més a prop de la gent i aquesta tingui més poder de decisió. I això crec que és un objectiu interessant. També volem ajudar a socialitzar que sense l'autodeterminació els municipis catalans difícilment podran excel·lir i això lliga amb el que deia al principi. És una reclamació que volem fer conjunta, i si a partir d'una trobada podem generar altres coses, doncs fantàstic, però ja es veurà.
Espais com aquest poden ajudar a establir aliances àmplies en qüestions concretes? Ho dic perquè, per exemple, fa uns mesos es va presentar la Declaració de Girona, a través de la qual més de 100 municipis s'unien per reclamar una xarxa elèctrica pública.
Crec que sí, al final és un espai on tens una transversalitat política important, hi tens gent independent, de Junts, d'ERC o de la CUP... i una proposta com aquesta ajuda a la sobirania del país i ajuda la gent. Crec que això és un bon camí, com vam fer amb aquesta Declaració de Girona, que ens obliga a tots els municipis a treballar per aconseguir aquesta xarxa elèctrica pública, que evidentment és una decisió que no depèn dels municipis, sinó de l'Estat.
Les trobades entre tradicions polítiques diverses, també entre independentistes i no independentistes, poden ser la base per teixir aliances electorals àmplies amb el primer horitzó de les municipals del 2027? Això hauria d'inspirar l'opció de la CUP, amb l'exemple clar del que vau fer a Girona?
Sí, crec que l'actual moment polític es mereix que tinguem una mirada àmplia a l'hora de construir candidatures. Primer pel context de reacció de la dreta i l'extrema dreta i tot el que està passant a nivell mundial, que a l'hora de fer una proposta política ens obliga a entendre que potser estem en un moment diferent al de fa set o vuit anys. En segon lloc, perquè crec que des dels ajuntaments es pot fer molta i bona feina, és el primer espai de trobada entre el ciutadà i la institució i és molt diferent que hi hagi un determinat discurs o n'hi hagi un altre. Això ens ha d'obligar a pensar d'una manera àmplia. Això vol dir fer grans renúncies? No, el que vol dir és que partint de la base que la sobirania del poble català és un punt irrenunciable que les candidatures han de tenir, pots derivar fàcilment a un programa d'unitat popular que agrupi moltíssima gent als municipis i inclogui qüestions com l'habitatge, la transformació urbana, que les ciutats i els pobles mantinguin una identitat, entesa de manera oberta... Es poden construir programes amplis en què la gent de la CUP i el moviment anticapitalista s'hi pugui sentir còmoda de cara a unes eleccions a un ajuntament. Segurament a mesura que vas escalant la construcció d'això és més complexa i difícil.
Es poden construir programes amplis en què la gent de la CUP i el moviment anticapitalista s'hi pugui sentir còmoda de cara a unes eleccions locals
Per entendre'ns, el primer pas seria que hi haguessin més candidatures d'aquest estil a nivell municipal per plantejar-se després un salt d'escala?
Sí, crec que això és inevitable i que s'hauria d'anar cap aquí. I sempre ho deixo clar, no entro en el nom, cada poble s'ho sap com ha de ser, però crec que això hauria de ser així. Tan de bo tots i totes treballem cap a aquest escenari.
N'hi ha prou amb les polítiques públiques per combatre l'ascens d'una extrema dreta que, fonamentalment, tira d'un discurs emocional, o també és necessari plantejar una batalla pel relat, que potser s'està perdent?
És evident que necessitem polítiques públiques que funcionin. I per això dic que les limitacions que tenim en el finançament municipal pot ser un dels aliats més grossos de l'extrema dreta, perquè ens limita moltíssim les polítiques públiques, com fa la mateixa legislació. I aquí és quan un es pregunta què està fent el PSOE i quins interessos té, perquè això no ho està tocant.
Però sí, hem de poder fer aquestes polítiques públiques, i alhora hem de poder generar un discurs que connecti amb moltes coses que pensa gent, evidentment donant respostes diferents a les de l'extrema dreta. A la gent li preocupa l'habitatge, el tipus de feina i si en tindrà, li preocupa si podrà anar pel barri tranquil·lament, és a dir, la seguretat, si els serveis socials el podran atendre si té problemes i, per tant, hi hem de donar respostes. Sempre explico una cosa que m'ha passat més d'una vegada i és que m'he trobat gent que no té cap problema amb l'ocupació, però sí que hi té problemes si serveix per traficar i punxa la llum i posa en risc tot el bloc. També hem de donar resposta a això, perquè si no ho fem només la donen els altres.
Segurament el principal error que cometem l'esquerra és parlar de l'extrema dreta i no del capitalisme
I les respostes han de ser sòlides, cohesionades i han de tenir un sentit profund i polític i hem de denunciar la superestructura i el sistema que hi ha. I últimament no hem aconseguit que se'n parli d'això, es parla de l'extrema dreta, però no es parla del capitalisme i aquest segurament és el principal error que cometem l'esquerra. Parlem més de com afrontar l'extrema dreta que no de com afrontem les derivades del model econòmic que tenim avui en dia i les seves conseqüències.
No imaginar un horitzó postcapitalista possible és una derrota de l'esquerra?
No crec que sigui una derrota, perquè hi ha molta gent que imagina i fa propostes i potser el que ens falta és articular-les i comunicar-les millor. I, a més, no estar tota l'estona parlant de l'extrema dreta, perquè ens estem posant l'elefant a dins de casa. Mira els tuits de qualsevol organització política d'extrema esquerra, quantes vegades utilitza el concepte extrema dreta com a centre de la seva acció política. Quan hauria d'estar parlant de l'habitatge, les desigualtats, l'accés a l'alimentació, de les preocupacions de la gent. Aquest és el principal canvi que hauria de fer l'esquerra.
Els darrers mesos hem vist com formacions d'extrema dreta intenten instrumentalitzar conflictes, sovint fruit de la precarietat, que han aparegut en barris vulnerables de Salt, Mataró, Manresa o, fins i tot, de Font de la Pólvora, aquí a Girona, per posar els seus grans temes al centre de l'agenda.
L'esquerra hauria d'estar parlant de l'habitatge, les desigualtats, l'accés a l'alimentació, de les preocupacions de la gent
A Girona mai hi havia hagut un tiroteig com el que hi va haver a Font de la Pólvora fa un any i per què ha sigut? Doncs perquè abans aquest tipus d'armes no existien al barri i això vol dir que les forces de seguretat de l'Estat no tenen capacitat per controlar aquestes armes; perquè la droga és molt més present al barri que abans... Hi ha elements d'aquests, que nosaltres hem de denunciar des del primer dia. Els moviments polítics d'alliberament nacional que hi ha hagut a Europa hi va haver un moment, a l'època de l'heroïna als anys 80, que van fer grans campanyes contra la màfia i contra la droga i l'esquerra hauria d'estar fent el mateix. Perquè la droga mata els nostres veïns, els porta a una vida de merda, la droga porta violència, i encara més si està controlada per les màfies. N'hem de parlar d'això perquè precisament passa als barris populars i hem de poder dir que no volem la droga als nostres barris, no volem la màfia i si cal que intervingui la policia, que ho faci, que per això la tenim.
Ara bé, l'abordatge a aquestes situació ha d'anar més enllà de l'estrictament policial, no?
Evidentment. I per a nosaltres la seguretat s'ha d'enfocar d'una manera molt més àmplia. Necessitem que la policia actuï en temes com aquests que són estructurals en un barri, però també hem de parlar de com estan els carrers, d'il·luminació, de reduir les desigualtats socials,... La seguretat està lligada a tenir accés a l'habitatge, a tenir garantida una vida digna, segur que si aconseguim això la taxa de delinqüència baixarà moltíssim. La seguretat s'ha d'enfocar molt més enllà de l'àmbit policial, però crec que també seria un error no parlar de l'àmbit policial, ho hem de fer encara que pugui generar contradiccions.
Hem de poder dir que no volem la droga als nostres barris, no volem la màfia i si cal que intervingui la policia, que ho faci
Acabo amb una pregunta més personal. Fa algunes setmanes va comunicar la mort de l'Ovidi, el fill que esperava amb la seva companya. Fer-ho responia a una voluntat de trencar el silenci al voltant d'un tema que encara és una mica un tabú social, com el dol perinatal?
Hi havia un doble objectiu. Primer una necessitat personal nostra, de compartir-ho i de fer-ho saber ràpid a la gent, no volíem que fos una cosa que s'anés sabent a comptagotes. I, segon, per sort aquí tenim una associació de dol perinatal molt potent, les conec i cada 15 d'octubre fem el dia del dol perinatal i hi participo, sé les reclamacions que tenen i un dels temes que posen sobre la taula és trencar aquest tabú, que no se'n parla. Doncs, evidentment, em va semblar interessant aprofitar que soc una figura pública per compartir-ho i ajudar també així a parlar-ne i a trencar certs tabús. I molta gent m'ho ha agraït, gent que ho ha passat, i a nosaltres ens ha servit també per conèixer molta gent.



Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.