Un jutjat condemna l'Ajuntament de Vic per exigir un nivell de català "massa alt" a un treballador

Nova ofensiva contra la llengua catalana. Un jutjat de Barcelona ha condemnat l'Ajuntament de Vic (Osona) per exigir un nivell "massa alt" de català a un treballador en una oposició municipal. Es tracta d'una plaça de la brigada com a operari de cementiri i manteniment. El lloc de treball requeria tenir el B2, un nivell intermedi. La sentència, avançada per El Mundo, considera que és "discriminació lingüística" i obliga el consistori a pagar 1.000 euros de multa. 

"L'exigència de coneixement de la llengua cooficial és legítima si és proporcionada i té relació amb les funcions del lloc", afirma, i considera que l'exigència del B2 és desproporcionada. La sentència argumenta que "el lloc és eminentment manual, sense exigències pròpies d'una interacció lingüística complexa", i demana al consistori que torni a convocar l'oposició i requereixi als candidats el nivell bàsic A2. 

Tot plegat va començar arran d'una denuncia de l'entitat espanyolista Convivència Cívica Catalana (CCC), que entenia que era "discriminatori i excessiu". És la mateixa organització que va obligar l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) a substituir vuit senyals de trànsit del barri de Santa Eulàlia que només estaven en català per unes de bilingües.

L'Ajuntament recorrerà la sentència, ha dit l'alcalde de Vic, Albert Castells, en una entrevista a Rac1. Castells assegura que es tracta d'una "persecució judicial" contra la llengua. Per la seva banda, Òmnium Cultural ha rebutjat la decisió del jutge. "El nivell B2 és el mínim per garantir el dret a ser atès i treballar en català", ha escrit en un tuit. 

L'expresident de la Generalitat i president de Junts, Carles Puigdemont, ha denunciat la "fal·làcia del bilingüisme" i ha alertat que "a còpia de sentències es va retornant al règim monolingüe que va imposar Franco". Segons ha apuntat en una piulada a X, "la lleugera diferència" actual és que "l'ús del català és tolerat i hi ha un cert dret a fer-lo servir, però mai en igualtat de condicions amb el castellà". "En cas de conflicte, un jutge sempre resoldrà en contra teva", ha lamentat.

Malestar entre els catalanoparlants 

La setmana passada es va fer públic un informe que posava de relleu que la Plataforma per la Llengua va atendre l’any passat 2.902 queixes de catalanoparlants per discriminació lingüística, la xifra més alta registrada fins ara i gairebé un 25% més que el 2023. El 2016, el primer any que es va elaborar aquest informe, se'n van registrar 395. 

L'informe assenyala que en el sector públic, les administracions autonòmiques són les que generen més queixes. El 2024, van representar el 42%, respecte del 24,7% de l'administració estatal i el 22,8% de la local.