Menys dependència russa i estatunidenca: així pot canviar la UE amb la fi de l'era Orbán

Viktor Orbán porta més de 15 anys seguits en el poder a Hongria. Malgrat els seus inicis com un líder conservador tradicional i proeuropeista, el primer ministre hongarès es va convertir a poc a poc en el principal dirigent de la ultradreta europea i s'ha fet un país a mida. La Justicia europea ha sentenciat en contra del seu govern per mesures contràries als drets de les minories i especialment del col·lectiu LGTBI+. 

També ha estat sentenciat en diverses ocasions per la Justicia europea per incomplir normatives europees en matèria de transparència i anticorrupció, així com de separació de poders i antioligopoli. A més, s'ha convertit en la principal ovella negra de la Unió Europea en ser el dirigent més proper a Vladímir Putin i un dels principals aliats de Donald Trump al bloc comunitari.

No obstant això, les projeccions apunten a una potencial derrota electoral en els propers comicis legislatius Hongria a l'abril. Segons les enquestes recollides per la prestigiosa revista Le Grand Continent, el Partit del Respecte i la Llibertat (Tisza, PPE), liderat per Péter Magyar, compta amb un 47% d'intenció de vot, enfront del 41% del Fidesz (Patriotes per Europa) de Viktor Orbán. Uns resultats que podrien suposar la fi de l'era de l'actual primer ministre hongarès.

Més enllà d'Hongria, un eventual canvi de govern podria suposar grans canvis en el bloc comunitari. Orban ha estat el primer i principal líder polític contrari a aplicar sancions contra el règim de Vladímir Putin i a enviar ajuda humanitària i militar a Ucraïna. De fet, en moltes ocasions, el primer ministre hongarès ha bloquejat –també una intenció electoralista per al seu públic nacional– tot tipus de mesures relatives a la guerra d'Ucraïna, si bé en alguns casos ha acabat aixecant el veto a canvi de contrapartides i la UE està començant a utilitzar argúcies legals per tramitar iniciatives sense unanimitat.

En aquest sentit, l'investigador de Institute of Geoconomics Yusuke Ishikawa apunta que Orbán ha "creat una imatge" d'Ucraïna, Volodímir Zelenski i les institucions europees com un "antagonista d'Hongria i dels hongaresos". És a dir, l'animadversió a Brussel·les és un dels seus principals cavalls de batalla electorals, justament al contrari que el seu principal rival polític, Péter Magyar, que es reivindica constantment com a europeista. "La comunicació estatal hongaresa pretén inculcar un sentiment negatiu sobre la relació entre Brussel·les i Ucrania en la imaginació col·lectiva dels seus votants abans de les eleccions parlamentàries de 2026", afegeix l'expert.

Orbán sempre ha utilitzat electoralment les cimeres europees i ha tret partit al fet de nedar a contracorrent de la resta de líders europeus. Últimament, no obstant, el seu electoralisme ha augmentat. Dijous passat, en la cimera de caps de govern i Estat de la UE, es va centrar sobretot a parlar sobre Ucraïna en les declaracions a la premsa, a pesar que la trobada tractava sobre competitivitat. En ser preguntat com milloraria la indústria i l'economia comunitària, el primer ministre hongarès es va limitar a respondre que "deixant d'enviar diners a Ucraïna".

Un aliat menys de Trump

El primer ministre hongarès, juntament amb altres líders europeus d'extrema dreta, com Meloni, és un dels principals aliats del president dels Estats Units a la Unió Europea. Orbán sempre el reivindica com un referent a seguir i en cap cas li ha retret les seves contínues amenaces i humiliacions als estats membres europeus, encara que siguin també perjudicials per a Hongria. “Seria l'evidència que es detecta cada vegada més Trump i els seus aliats a Europa com una amenaça”, apunta Marga Ferré, presidenta de Transform Europe.

De fet, Ferré emmarca les males projeccions electorals per a Orbán en un context de derrotes electorals de l'extrema dreta en diferents estats europeus. L'experta posa d'exemple Països Baixos -on van guanyar les forces progressistes-, la gran derrota de l'extrema dreta en els comicis presidencials de Portugal o, per exemple, la victòria de l'esquerra en les últimes legislatives franceses. “La derrota d'Orbán seria una notícia meravellosa. Comença a haver-hi una petita reacció —no massiva, però existent— a l'extrema dreta”, afegeix la presidenta de Transform Europe.