Cuba i els Estats Units confirmen negociacions per primera vegada des que va començar el bloqueig energètic

El Govern cubà ha reconegut aquest dilluns, per primera vegada de forma oficial, que delegacions de Cuba i els Estats Units es van reunir recentment a l'Havana enmig de la major crisi bilateral en dècades. Fins ara, l'executiu havia evitat parlar de negociacions i es limitava a afirmar que es produïen "contactes" entre les dues administracions.

La confirmació va arribar a través de Granma, l'òrgan d'expressió del Comitè Central del Partit Comunista de Cuba, la qual cosa institucionalitza l'existència d'un procés negociador entre tots dos governs. El subdirector general a càrrec dels Estats Units del Ministerio de Relaciones Exteriores (Minrex), Alejandro García del Toro, va precisar que recentment hi va haver una "trobada entre delegacions" celebrada presencialment a Cuba. 

L'Havana va assegurar que "cap de les parts va establir terminis o va realitzar plantejaments comminatoris" i va afirmar que l'intercanvi es va realitzar "de forma respectuosa i professional", desmentint així les últimes notícies publicades en premsa nord-americana que afirmaven que Washington hauria accelerat els seus plans d'agressió militar i hauria enviat un ultimàtum a l'illa.

Fonts governamentals cubanes en conversa amb Público asseguren que la posició de l'Havana és clara: "Cuba aposta pel diàleg i vol esgotar totes les vies de comunicació". "Som un poble de pau i aspirem a construir una relació mútuament beneficiosa amb un país veí", afegeixen, "però sempre des del respecte a la sobirania i el dret internacional. No desitgem la confrontació, però estem preparats per fer-ho si fos necessari", sintetitzen.

Revolució socialista

És la mateixa posició que el president Miguel Díaz-Canel va formalitzar el passat 16 d'abril quan, des de la cantonada de 23 i 12 a El Vedado -al centre de l'Havana-, va ratificar el caràcter socialista de la revolució i va advertir que Cuba estava preparada per respondre militarment si fos necessari. En idèntics termes es va pronunciar aquest diumenge Roberto Morales Ojeda, secretari d'Organització del Partit Comunista de Cuba i número dos en l'escalafó partidista, en el 65 aniversari de la fallida invasió de platja Girón -patrocinada per Washington-: "Cuba vol la pau i promou la pau, però no coneix el que és la por" va afirmar Ojeda.

Segons les declaracions recollides per Granma, l'eliminació del bloqueig energètic imposat per Trump al gener va ser, segons García del Toro, "un tema de màxima prioritat" per a la delegació cubana, que ho va descriure com "un càstig injustificat a tota la població" i, en el pla internacional, com "un xantatge a escala global contra estats sobirans" amb dret, per les normes del lliure comerç, a exportar combustible a l'illa.

Bloqueig "genocida"

Les autoritats de l'illa asseguren que aquest bloqueig intensificat, que qualifiquen de "genocida", busca asfixiar l'economia cubana per provocar un descontentament social que la Casa Blanca pugui esgrimir com a excusa per justificar la seva intervenció.

La nota coneguda aquest dilluns no va precisar dates, ni agenda, ni si hi haurà una pròxima ronda. "És un assumpte sensible que manegem amb discreció", va assenyalar García del Toro. No obstant, que l'òrgan oficial del Partit Comunista hagi donat a conèixer públicament unes negociacions que les dues parts havien mantingut en reserva apunta que el procés ha arribat a un grau de consolidació suficient per ser reconegut.

La confirmació arriba després de setmanes en què l'Havana havia realitzat gestos de distensió sense abandonar la retòrica de resistència. La setmana passada, Cuba va rebre un vol amb deportats procedents dels Estats Units. Abans, el 13 de març havia excarcerat 51 presos; i el 3 d'abril va anunciar l'indult de 2.010 reclusos —la mesura de gràcia més gran en una dècada—, amb el Vaticà exercint una mediació discreta, com ja va fer en el desglaç del 2014. El Govern cubà no va vincular cap d'aquests moviments a les converses amb Washington.