El consens entre republicans i demòcrates a l'hora d'enviar armes a Israel comença a fracturar-se als EUA

El suport militar a Israel sempre ha estat un monòlit indestructible als dos costats de l'espectre polític nord-americà, amb comptades excepcions. I totes elles, lluny de les àrees de poder. La premissa que Tel-Aviv té dret a defensar-se és una cosa que, fins fa pocs dies, defensaven figures tan crítiques amb el genocidi de Gaza com Alexandria Ocasio-Cortez. Però els diferents conflictes que Benjamin Netanyahu està provocant a la regió han posat en risc aquest consens.

Un dels símptomes més clars i recents és la votació de dijous passat al Senat per intentar tombar un enviament d'excavadores Caterpillar D9 a Israel. Tot i que va ser rebutjada, va aconseguir un suport rècord de 40 demòcrates. Aquest gir, però, és una cosa que ja va començar a donar-se abans de la guerra de l'Iran. L'any passat, Bernie Sanders va presentar per primera vegada una resolució conjunta per oposar-se a la venda d'armes a Tel-Aviv. La comparació parla per si sola: la proposta de Sanders només va rebre el suport de 15 senadors demòcrates.

El senador per Arizona Ruben Gallego és un dels 40 demòcrates que van votar en contra. Es tracta d'un gir significatiu, ja que anteriorment havia defensat la venda d'armes a Israel i ha rebut donacions de lobbies proisraelians. En declaracions a Punchbowl News, Gallego va assegurar que la votació "significa que Netanyahu ha arruïnat per complet la política de l'Orient Mitjà i està destruint el caràcter bipartidista del suport a Israel".

En la mateixa línia s'expressava el senador Mark Kelly, que també va votar en contra: “Els Estats Units i Israel estan lliurant una guerra contra l'Iran sense una estratègia ni un objectiu clars. He deixat clar que m'oposo a aquesta guerra i a les decisions imprudents que estan prenent el primer ministre Netanyahu i el president Trump”.

És destacable com el vot contrari al nou enviament d'armes a Israel i el distanciament explícit venen per part de congressistes que són considerats possibles candidats a les presidencials de 2028. Gallego i Kelly són dos noms dels que sonen, però també Ocasio-Cortez. Tot i no participar en la votació, Ocasio-Cortez també ha trencat el tabú i s'ha posicionat públicament en contra del suport militar a Tel-Aviv. "Coherent amb el meu historial de vot fins ara, no donaré suport que el Congrés enviï més diners dels contribuents ni ajuda militar a un govern que ignora de manera constant el dret internacional i la legislació dels EUA", deia la legisladora en un comunicat publicat a principis d'abril.

Tot i que el gir és més significatiu i notable entre els demòcrates, les últimes enquestes d'opinió pública entre els nord-americans mostren com els votants estan tenint en compte el suport a Israel i els lobbies proisraelians a l'hora d'anar a les urnes. Fins i tot entre els republicans. Una enquesta publicada per Gallup just abans que els Estats Units i Israel bombardegessin Teheran el 28 de febrer assenyalava que, per primera vegada des de principis dels 2000, els nord-americans senten més simpatia pels palestins que pels israelians: un 41% enfront d'un 36%. Fins l'any passat, la tendència era a la inversa.

Aquesta visió negativa s'ha vist alimentada també per la guerra de l'Iran, en què la lectura dels crítics és que Tel-Aviv ha arrossegat Washington al conflicte. Un altre sondeig realitzat per l'NBC just en els primers dies de la campanya militar a l'Orient Mitjà assenyala que actualment un 39% dels ciutadans valoren negativament Israel, quan el 2023 –just després dels atacs del 7 d'octubre de Hamàs– només era un 24%. On més s'ha accentuat la pèrdua de simpatia és entre els votants demòcrates i independents: un 57% i un 48%, respectivament, veuen Israel de manera negativa.