La infundada amenaça multimilionària del sector dels apartaments turístics per mantenir la seva activitat lucrativa

Una de les principals denúncies de les entitats pel dret a l'habitatge és que els apartaments turístics s'han multiplicat en els darrers anys, en detriment del parc disponible per als veïns de les ciutats. Però no perquè s'hagin construït pisos nous, sinó per la facilitat amb què un propietari podia convertir el seu immoble en un habitatge d'ús turístic (HUT).

Per abordar aquesta situació, el Govern d'ERC va aprovar el novembre de 2023 un decret llei que elimina les llicències eternes pels pisos turístics. Segons aquesta regulació, els propietaris han de renovar les llicències urbanístiques cada cinc anys amb l'aprovació de l'ajuntament o, en cas contrari, cessar la seva activitat. La normativa havia d'aplicar-se a 242 municipis, però finalment només s'ha implementat en 140, definits com a zones tensionades, després que els socialistes demanessin reduir-ne l'abast.

Al juny, l'alcalde Jame Collboni va expressar la seva voluntat de convertir els 10.000 HUT de Barcelona en habitatge residencial de cara al 2028. "La ciutat no es pot permetre una xifra tan elevada de pisos turístics en un context en què la dificultat d'accés a l'habitatge i els efectes negatius de la massificació turística són evidents", va dir aleshores. La pregunta és: per què s'ha concedit un marge de cinc anys i no s'ha aplicat la regulació immediatament?

Precisament, per "compensar" els propietaris que no podran continuar fent negoci en el futur. Segons el portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès, "amb la seva planificació urbanística la Generalitat podria haver fet que el nou sistema de llicències per als HUT entrés en vigor immediatament". No obstant, per evitar demandes per lucre cessant, "es va establir un règim transitori de cinc anys".

1.000 milions de compensació

I les reclamacions han arribat. L'Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur) va exigir la setmana passada mil milions en concepte de responsabilitat patrimonial, una xifra que, segons el seu president, Enrique Alcántara, cobreix "les pèrdues per les inversions fetes i els guanys futurs". Aquesta càlcul podria augmentar fins al 8 de novembre, data límit en què finalitza el període per presentar greuges i que coincideix amb el primer aniversari de la llei.

"Tota l'explotació que poden fer durant aquests cinc anys ja és la indemnització. Ho diu explícitament la llei. Per tant, entenem que aquesta demanda d'Apartur no té cap recorregut", afirma Aragonès. Malgrat que no comparteix la necessitat del període transitori, subratlla que no és arbitrari, sinó que es basa en normativa europea.

Pel que fa a les crítiques de la directora general d'Apartur, Marian Muro, que va qualificar la regulació "d'expropiació encoberta", Aragonès rebat que es tracta de "planificació urbanística". "Que tinguin un pis no vol dir que puguin fer el que vulguin. L'administració planifica i distribueix els usos, igual que determina en quines zones es pot edificar i en quines no perquè són zona verda", afegeix.

Efectivament, seran els ajuntaments els que decidiran quantes llicències turístiques concedeixen en funció de la suficiència del sòl destinat a habitatge permanent, però no podran superar el màxim de 10 llicències per cada 100 habitants. El tinent d'alcaldia d'Economia de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls, es va preguntar en una roda de premsa la setmana passada d'on sortien els mil milions. "Si es creuen aquesta reclamació, probablement sí que alteren el mercat", va dir, tot remarcant que el decret "no expropia res".

Aragonès també critica que els propietaris invoquin la "seguretat jurídica" quan "els canvien les normes", però no quan finalitza un contracte i volen incrementar el preu un 50% o desallotjar l'inquilí per fer-ne lloguer turístic. Segons el Sindicat de Llogateres, els ajuntaments no han d'assumir la responsabilitat de qui ha volgut explotar les llicències per als HUT.

Què implicarà una reducció en el nombre de pisos turístics?

Si bé la disminució dels pisos turístics pot reduir la massificació turística, no resoldrà la crisi d'habitatge per si sola. "Hi ha un model de ciutat i de país que està completament orientat al turisme i, per tant, cal canviar moltes més coses", lamenta Aragonès.

A més, insisteix que caldrà un cos efectiu que "inspeccioni qui se salta la llei" perquè ningu es lucri amb aquesta activitat econòmica sense llicència. "Barcelona va tenir una campanya forta d'inspecció de pisos turístics il·legals. Collboni, quan va arribar, va desmantellar part d'aquesta unitat. Ara diu públicament que hi destinarà més recursos, però no esà gaire clar en quina mesura s'està fent", afegeix.

Amb tot, el portaveu fa una crida a la "proactivitat" ciutadana perquè, si sospiten de l'existència de pisos turístics sense llicència, ho comuniquin a l'administració.