Un informe públic avala limitar la compra especulativa d'habitatges en zones tensionades

Un estudi encarregat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) -un organisme que penja de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)- conclou que és legalment viable limitar la compra d'habitatges quan no es destinin a residència habitual en zones de mercat residencial tensionat, per permetre que només es pugui comprar un pis per viure-hi. Això sempre que sigui amb caràcter "excepcional, territorial i temporal", segons el document elaborat pel jurista Pablo Feu, expert en dret administratiu i urbanístic i professor a la Universitat de Barcelona.

L'estudi ha analitzat si és viable aplicar la fórmula d'Amsterdam a la regió, i avala la restricció tant a escala estatal, autonòmica i local. Segons la iniciativa presentada aquest divendres, el PEMB ha considerat oportú explorar la viabilitat jurídica d'una proposta similar en el nostre context. L'estudi pretén aportar criteris tècnics i legals que permetin valorar si una limitació d'aquest tipus "podria ser compatible amb el marc constitucional espanyol i amb les polítiques públiques de promoció del dret a l'habitatge".

De fet, l'informe insisteix que la mesura resultaria "plenament constitucional, ja que s'adoptaria de manera excepcional, territorial i temporal", posant l'exemple de la regulació dels lloguers. Els responsables sostenen que respon a l'interès general i no fa irreconeixible el dret de la propietat, perquè no anul·la sinó que el modula. Recorda que, segons la jurisprudència recent del Tribunal Constitucional, la compra especulativa pot ser limitada davant "la situació excepcional de risc de pèrdua del dret d'accés a l'habitatge per la majoria de la població".

"No parlem d'una idea utòpica. Si hi ha voluntat política, es pot fer. Una mesura com aquesta evitaria que tornés a haver-hi casos on un privat pot comprar un bloc d'edificis sencer i desnonar els veïns i veïnes que hi viuen", ha afirmat la vicepresidenta del PEMB, Janet Sanz, també líder de Barcelona en Comú. La proposa presentada aquest divendres preveu algunes excepcions per garantir que la mesura passa "el test jurídic" i no seria tombada als tribunals. 

El jurista Pablo Feu ha defensat que la restricció està justificada perquè es pot demostrar objectivament i empíricament que hi ha una "distorsió urbanística" i un "creixement urbanista no sostenible". "No podem parlar d'una situació de bombolla sinó de creixement indefinit de preus, mentre algú pugui pagar un preu més alt el mercat no s'estabilitzarà", ha dit. I és que es dona en un context marcat pel trasllat massiu al mercat de lloguer després de la crisi del 2007, l'abaratiment del cost del transport, la revolució digital i l'arribada d'expatriats, provocant una situació en la qual "la demanda continua i els preus no s'aturen".   

Estat, Generalitat i ajuntaments

A escala estatal, el Govern espanyol podria aprovar una llei específica que obri la porta a regular la compra d'habitatges en zones tensionades, o bé un reial decret llei per actuar amb més rapidesa. No obstant això, són les comunitats autònomes les qui haurien de desenvolupar aquest marc legislatiu. Ara bé, els impulsors de l'informe han defensat que Catalunya podria legislar directament o incloure la mesura dins del planejament urbanístic existent.   

En aquest sentit, argumenten que les lleis urbanístiques catalanes ja recullen l'obligació de garantir un desenvolupament sostenible i cohesionat del territori, cosa que "dona cobertura legal" per aplicar aquests instruments. Així doncs, el Parlament podria aprovar una llei autonòmica específica o impulsar un desplegament a partir d'una llei urbanística existent. També han defensat que els municipis catalans poden limitar la compra d'immobles per reequilibrar el model sense esperar que les CCAA redactin una nova llei, ja que estarien concretant un límit que deriva de la funció social de la propietat. 

En la compra de blocs sencers, els compradors de l'edifici haurien de llogar-lo amb contracte d'arrendament de cinc o set anys, en funció de si és una persona física o jurídica. També s'aplicarien restriccions al preu d'aquest lloguer: no pot superar la renda anterior si havia estat arrendat en els últims cinc anys i, en cas negatiu, s'aplica l'índex de referència de zones tensionades. La mateixa condició s'aplicaria en cas de comprar un edifici buit: s'hauria de formalitzar contractes d'habitatge habitual i prohibir qualsevol ús turístic o de lloguer de temperada.

Relacionat amb aquest tema

Empadronar-se o accedir a un habitatge social, entre els problemes més recurrents de la ciutadania amb l'administració

Judit Castaño

"Urgent i extrema dificultat"

En les conclusions de l'informe, l'expert també sosté que hi ha una "causa objectiva d'urgent i extrema dificultat d'exercici del dret d'accés a un habitatge digne i adequat per part de la major part de la població". Afegeix que passa a bona part de les ciutats del nostre entorn, i que està lligat directament a un "comportament especulatiu del mercat immobiliari". Per això veu justificat que els poders públics puguin fer aquesta regulació, amb la voluntat de "revertir la situació i evitar l'especulació, per mandat exprés" de l'article 47 de la Constitució.

Reunions amb l'Estat, la Generalitat i l'Ajuntament  

Amb tot, el coordinador general del PEMB, Oriol Estela, ha demanat reunions al regidor d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls, a la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, i a la ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, per tal de presentar-los l'informe i que "puguin desenvolupar l'eina legal per prohibir les compres especulatives". "Les administracions públiques poden intervenir en el mercat immobiliari", ha reblat Feu.