Guia per no perdre's en el laberint del litigi per les obres de Sixena entre l'Aragó i Catalunya

El Tribunal Suprem ha confirmat aquesta setmana la sentència que ordenava al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) a retornar a Vilanova de Sixena (Osca) les pintures murals de la sala capitular del monestir, exposades al museu 1960. Aquest és un dels tres litigis oberts ara fa una dècada, en ple Procés, entre Catalunya i l'Aragó. Quin és l'origen del conflicte? Com va començar aquest laberint judicial? Què pot passar amb les obres si es mouen?

Repassem tots els capítols d'una història en què s'ha escoltat a totes les parts implicades menys la més important: la tècnica, l'artística. Restauradors i conservadors alerten que el trasllat és un perill per a la conservació d'uns frescos que un dia ja van ser rescatats de les flames i que ara tornen a enfrontar-se a les flames d'un foc polític i jurídic que ja fa massa temps que dura. 

Com van arribar les obres a Catalunya?

Les pintures murals exposades al Museu Nacional d'Art de Catalunya des dels anys seixanta, originàriament formaven part de la sala capitular del Monestir de Sixena (Osca), fundat el 1118 per la reina Sança de Castella, esposa d'Alfons I el Cast. L'any 1936, uns milicians van incendiar el monestir i la Generalitat republicana va enviar una expedició, encapçalada pel mossen Josep Gudiol, per intentar salvar el que es pugui. Amb la voluntat de conservar i restaurar les obres, algunes peces van anar a parar directament al MNAC i unes altres van anar a parar en mans del Bisbat de Lleida. A grans trets, així és com arriben les obres a Catalunya. 

L'origen del conflicte

L'origen del conflicte, però, arrenca amb el traspàs de parròquies aragoneses del Bisbat de Lleida al Bisbat de Barbastre. El bisbat va traslladar la seu a Lleida després de la conquesta de la ciutat al segle XII i sempre havia estat integrat per parròquies catalanes i aragoneses. L'any 1995, però, una resolució papal va partir en dos la diòcesi de Lleida. 

La segregació va suposar que les 111 parròquies aragoneses de la diòcesi s’integressin al bisbat de nova creació de Barbastre-Montsó. El 1998 el vaticà va decidir que les 113 obres d’art originàries d’aquestes parròquies que hi havia al Museu Diocesà de Lleida pertanyien a les parròquies. Des de llavors, el bisbat de Barbastre-Montsó les ha reclamat, primer per la via eclesiàstica, i després per la via civil i penal. I fins a dia d'avui. En tots els casos, la disputa sempre és la mateixa: la propietat de les obres.

Quan i per què va comença el procés judicial?

En total, hi ha tres litigis oberts entre Catalunya i l'Aragó. El primer es remunta als anys 80, quan la Generalitat va comprar a les monges de Sixena les obres que havia rescatat durant la Guerra Civil -i que ja tenia exposades- i altres peces com pintures i escultures, caixes sepulcrals, joies i diferents objectes litúrgics i domèstics. Totes van passar a formar part de la col·lecció del MNAC i algunes d'elles es van dipositar al Museu de Lleida diocesà i comarcal.

Anys més tard, però, la monja María Virginia Calatayud va iniciar els tràmits per reclamar que les obres tornessin al monestir. L'Aragó va reclamar el dret de retracte sobre aquestes obres per comprar-les al mateix preu que les van vendre les monges anys abans. El 2012, el Tribunal Constitucional li va negar aquest dret. Tres anys després, però, un jutjat d'Osca va declarar nul·la la venda. La Generalitat, el MNAC i el Museu de Lleida van presentar recursos de cassació davant del Tribunal Suprem contra la sentència de l'Audiència d'Osca.

El segon litigi té a veure amb els frescos que ara el Suprem obliga el MNAC a retornar. El 2016 un jutjat d'Osca va ordenar-ne la devolució i ara el Suprem la confirma. Finalment, el tercer litigi fa referència a altres peces: talles, documents i obres litúrgiques que van arribar al MNAC a través d'altres compres o donacions. De moment, els jutjats d'Osca ho qüestionen i han ordenat estudis per determinar qui n'és realment el propietari.

El precedent de les obres que ja van prendre

Un dels moments més tensos de tota aquesta guerra política i judicial va ser l'11 de desembre de 2017, quan agents de la Guàrdia Civil van irrompre de matinada al Museu de Lleida per endur-se 44 obres del Monestir de Vilanova de Sixena per tornar-les al lloc d'on provenien arran d'una sentència de l'Audiència d'Osca. Feia poques setmanes de la celebració de l'1-O i Catalunya estava sotmesa a l'aplicació de l'article 155. La causa va portar a judici diversos consellers de Cultura com Lluís Puig o Santi Vila per oposar-se al retorn.

Les obres van tornar al monestir aragonès el 2017, però només hi ha exposades 28 de les obres en litigi, 19 de les quals provenien de Lleida i nou més del MNAC. La resta segueixen dipositades al magatzem i se'n desconeix l'estat de conservació.

De qui són propietats les obres legalment?

Aquesta és la gran disputa: la titularitat de les pintures. De qui són propietat les obres? Segons el Tribunal Suprem, el MNAC -que durant gairebé un segle ha fet la feina de protecció i conservació de les obres- tenia les pintures murals de Sixena com a dipositari i no pas com a propietari. I aquesta condició justifica que les obres hagin de ser retornades. 

La Generalitat mai no ha discutit la seva propietat, però defensa que el MNAC va comprar els frescos a les monges santjoanistes que ocupaven el monestir de Sixena durant els anys 80.

Què pot passar amb les pintures si es mouen?

Es tracta d'un conjunt medieval de pinutres que tots els experts han recomanat no tocar més, ja que durant l'incendi ja es van deteriorar molt. No obstant, el Suprem no ha fet prevaldre l'obligació de preservació patrimonial en cap moment. 

L'any 2020, els advocats del MNAC van aconseguir aturar el retorn provisional de les pintures per l'extrema fragilitat de les pintures i perquè el monestir no compleix les condicions exigibles per poder traslladar-les. Aleshores, les conclusions dels informes tècnics que va presentar el museu, entre els quals hi ha el del restaurador de la Capella Sixtina, Gianluigi Colalucci, i el de l'enginyera experta en conservació de pintura mural Simona Sajeva, eren que és impossible traslladar els murals sense danyar-los i desaconsellaven reintegrar-los en un espai amb condicions incertes.

Què diu el Govern català? I el Govern aragonès?

El Govern de la Generalitat actual, a diferència dels anteriors -sota partits independentistes-, respectarà la decisió dels tribunals deixant a les mans del MNAC l'execució del trasllat. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha dit que el seu Executiu no obstruirà el complient de l'ordre judicial. Els encarregats de resoldre l'equació seran els tècnics del MNAC, que és "qui marca els ritmes". "Haurem d'entrar en un debat tècnic i la veu l'hauran de tenir els experts", ha afirmat.

Relacionat amb aquest tema

Absolt l'exconseller Lluís Puig per la causa de les obres de Sixena

Públic

El president de l'Aragó, Jorge Azcón, ha celebrat la decisió i considera que la sentència "tanca categòricament el litigi a favor dels aragonesos i la integritat del seu patrimoni cultural". Ha demanat el "retorn incondicional" de les pintures i ha confiat en la "col·laboració i cooperació" de la Generalitat. 

El president aragonès ha exigit que el trasllat es realitzi "el més aviat possible", però ha afegit que és "evident" que "no va d'un dia". En aquesta línia, ha advertit que és la Generalitat qui està "obligada" a tornar les obres murals. Anteriorment, l'expresident aragonès, el socialista Javier Lambán, va jugar un paper molt actiu en el retorn de les obres de Sixena, amb certa catalanofòbia. 

Quina és la posició de l'Església en el conflicte?

Tot i que el litigi per les obres de Sixena s'ha convertit en un conflicte judicial i polític, la realitat és que va començar dins l'Església, que a través de les seves institucions aragoneses, ha estat activa en la defensa del retorn de les obres de Sixena. La comunitat religiosa titular del monestir de Sixena va cedir els drets de les pintures murals al govern d'Aragó, amb l'adhesió de l'Ajuntament de Vilanova de Sixena. Aquesta cessió va ser ratificada per la Comissària Pontifícia, sense necessitat d'autorització eclesiàstica, ja que no es tractava d'una alienació de béns.

Hi ha més obres de Sixena en altres museus de l'Estat?

Sí, i el govern d'Aragó mai no ha fet cap reclamació patrimonial pels béns aragonesos dipositats en altres museus de l'Estat. Només ha reclamat els que es troben en museus catalans. Al Museu del Prado de Madrid hi ha La Nativitat, una pintura que formava part del retaule major del Panteó Reial del Monestir de Sixena, pintada entre 1514 i 1519.  

Al Museu de Santa Cruz de Toledo trobem La Presentació de la Verge Maria al Temple, un fragment del retaule major del Monestir de Sixena i que Aragó tampoc no ha reclamat mai. 

El Museu Meadows de Dallas va adquirir l'any 2018 una taula del retaule major del Monestir de Sixena, l'Adoració dels Reis d’Orient. La van comprar a la galeria madrilenya Caylus, a la fira Tefaf de Nova York, després que la galeria la comprés per 120.000 euros en una subhasta de la casa suïssa Stuker. El govern de l’Aragó no va participar en l’operació, però va impedir per via judicial la subhasta d’una altra taula del conjunt, Presentació de Jesús al temple, a la casa barcelonina Balcli’s.

Relacionat amb aquest tema

Sis anys del litigi per les obres de Sixena: no es poden veure i se'n desconeix l'estat de conservació

ACN

La Mare de Déu dels Desemparats es troba a Buenos Aires, a l'Argentina, des de 1949. Es tracta de la taula central del retaule de la Mare de Déu que es conserva a la Casa-Museu Enrique Larreta com a part d'una col·lecció del Museu d'Art Hispanoamericà. L'Aragó tampoc no ha mostrat mai interès per recuperar l'obra.