La incertesa sobre el futur de Puigdemont provoca inquietud a Junts

La mala maror potser no és tan forta a Junts per Catalunya com ho pot ser a Esquerra Republicana, però això no vol dir que hi hagi mar en calma. Més aviat, es podria dir que un mar d'inquietud es comença a estendre per la formació postconvergent després de les eleccions al Parlament del 12 de maig, amb la incertesa sobre quin serà finalment el futur de Carles Puigdemont.

Puigdemont: "No m'imagino res més. Jo no puc fer política activa si no tinc la responsabilitat de la presidència"

L'expresident de la Generalitat es va comprometre, en plena campanya electoral, a no continuar en la política activa si no aconseguia els suports necessaris per tornar a ser investit: "No m'imagino res més. Jo no puc fer política activa si no tinc la responsabilitat de la presidència". I la presidència, tot indica que no la tindrà. Per més que insisteixi Puigdemont a optar a una investidura, resulta més que improbable que aquesta fructifiqui. No només requeriria el suport d'ERC, sinó també una abstenció del PSC.

I a Junts segueixen aquesta maniobra a ulls clucs, però miren de reüll l'escenari que s'obre a partir del 25 de juny, el primer dia habilitat al calendari per poder celebrar una investidura. I saben que és molt improbable, ja que ERC condiciona el suport a què Junts arribi a un acord amb el PSC -la seva abstenció és imprescindible-, i aquest ja ha estat descartat pels socialistes tant a Catalunya com a Madrid. Un bloqueig que frena també el debat intern perquè part de l'estratègia de Junts pivota sobre la previsió d'una possible repetició electoral: "No ens fa por tornar a les urnes", asseguren. I Puigdemont seria sens dubte una altre cop el candidat de forma indiscutible.

A Junts no li surten els comptes

Els resultats de Junts del 12 de maig passat han millorat lleugerament la seva posició amb tres diputats més, passant de 32 escons a 35, i recuperant el paper de partit majoritari a l'espai independentista. Però la pèrdua de la majoria absoluta independentista al Parlament, com a conseqüència de la desfeta patida per ERC i la CUP, no ha permès completar l'objectiu principal, que no era altre que aconseguir la investidura de Puigdemont com a president de la Generalitat. Un revés inesperat a les files de Junts que ha deixat un regust agredolç en la formació i una certa desorientació sobre com afrontar el futur.

La maniobra -amb una investidura que es pot descriure com a impossible- permet a Puigdemont guanyar temps en la presa d'una de les decisions més transcendentals per a ell i per a Junts

La maniobra -amb una investidura que es pot descriure com a impossible- permet a Puigdemont guanyar temps en la presa d'una de les decisions més transcendentals per a ell i per a Junts. També gràcies al parèntesi que generen les eleccions europees fins al 9 de juny. Però encara que en públic cap dirigent de Junts critica l'estratègia, en privat sorgeixen els dubtes sobre la necessitat de perfilar el futur del partit -que la majoria assumeixen que estarà a l'oposició-, clarificar els lideratges i rearmar l'estratègia de la formació.

A Junts és difícil trobar dirigents crítics amb Puigdemont, o almenys que ho assumeixin públicament, encara que sigui en conversa fora dels micròfons. Però les fonts de l'entorn de la direcció consultades sí que admeten que Puigdemont hauria de fer un pas més enllà de la maniobra de la investidura i definir el seu futur polític. Una altra cosa diferent és en quin sentit. En alguns casos puntuals es defensa que la millor opció seria una renovació del lideratge de Junts i s'admet que el resultat electoral no és l'esperat: "ha estat un bon resultat, però insuficient per a les expectatives que teníem i amb l'aposta clara i potent que ha suposat la candidatura del president Puigdemont", asseguren.

Sense arribar a esgrimir una crítica, aquestes fonts que aposten per la renovació sí que adverteixen que "no hem aconseguit ser atractius per al conjunt de l'independentisme més enllà del nostre espai electoral". I recorden que Junts només ha aconseguit créixer en tres diputats, mentre que ERC i la CUP junts n'han perdut 18. Això vol dir que la major part de la important fuga de vot independentista de les passades eleccions va preferir anar-se'n a l'abstenció, descontents amb ERC o la CUP, que votar a Puigdemont.

El futur de Puigdemont, a debat

Amb tot, els renovadors existeixen a Junts però semblen ser minoria. I la majoria dels quadres consultats coincideixen a defensar el lideratge indiscutible de Puigdemont, i més aviat li demanen que clarifiqui el full de ruta personal per esvair la preocupació existent pel futur de Junts si l'expresident de la Generalitat compleix la seva promesa de deixar la política activa. Aquests dirigents es decanten perquè Puigdemont revoqui el compromís d'abandonar la política institucional en cas de no ser investit. Alguns plantegen que Junts "no pot perdre un lideratge tan fort com el seu" i aposten perquè Puigdemont agafi les regnes del partit. Altres van més enllà i es mostren convençuts que l'expresident fins i tot hauria d'exercir com a cap de l'oposició i comandar el grup parlamentari.

"No podem perdre un lideratge tan fort com el seu" i aposten perquè Puigdemont agafi les regnes del partit

No podem oblidar que Puigdemont no té en aquests moments cap càrrec orgànic a Junts, malgrat que el seu lideratge és indiscutible i ha assumit totes les decisions transcendentals dels últims mesos sense ni tan sols consultar les bases. Tant la negociació amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez que va pilotar personalment i que va produir un gir de 180 graus en l'estratègia del partit. Com en la decisió d'encapçalar la llista de Junts i l'articulació de les candidatures del 12 de maig passat.

Recuperar la presidència de Junts

La idea d'aquests dirigents es basaria en què Puigdemont assumís novament la presidència de Junts, que en aquests moments ostenta Laura Borràs, inhabilitada judicialment per un cas d'irregularitats quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes i pendent de recursos per evitar l'ingrés a la presó. Una presidència que, ocupada per Puigdemont, tindria òbviament un caràcter més executiu i que complementaria la secretaria general que ostenta Jordi Turull, amb qui Puigdemont ha format el tàndem negociador plenipotenciari de Junts.

"El partit necessita més que mai un lideratge fort i indiscutible"

Una operació que descavalcaria Borràs i acabaria amb la bicefàlia sorgida a l'últim congrés del partit entre ella i Turull, després del fort desgast patit pel sector de l'expresidenta del Parlament -l'anomenat borrasisme-, que ha vist caure de les llistes als seus principals efectius com ara Aurora Madaula, Jaume Alonso-Cuevillas o l'expulsió de l'exdiputada Cristina Casol que va denunciar dirigents del grup parlamentari per actituds de violències masclistes. "El partit necessita més que mai un lideratge fort i indiscutible, no és el moment d'obrir un procés que pot generar divisions internes", asseguren aquestes fonts.

Cap de l'oposició al Parlament o renovació

Pel que fa als que, a més, defensen que Puigdemont hauria d'assumir l'acta de diputat i exercir el paper de cap de l'oposició, admeten que "és difícil veure un expresident de la Generalitat exercint el paper de cap de l'oposició, però a molts països es dóna aquesta situació". I afegeixen dos arguments: "la seva destitució va ser absolutament irregular amb l'aplicació del 155 [article de la Constitució] i no ha pogut recuperar la normalitat política pel seu exili forçat". I pel fet que "l'independentisme necessita un lideratge fort tal com han quedat la resta de forces independentistes i el Parlament és on millor es visualitzarà".

Finalment, encara que ningú no s'atreveix a dir-ho en públic i costa que se sincerin en privat, els partidaris d'obrir un procés de renovació són alguns membres de Junts provinents de la militància de l'antiga Convergència. Consideren que "cal obrir un nou cicle polític a Catalunya", sense citar expressament Puigdemont. Però sí que consideren que l'expresident hauria d'aclarir el futur. I apunten que, sense renunciar a les posicions independentistes, mantenir Junts en un relat excessivament unilateralista és una barrera per reconduir les relacions amb sectors com l'empresariat català. Un empresariat que ja ha començat a virar, amb suport financer a Junts i amb mostres de relacions institucionals com va ser la visita del president de Foment, Josep Sánchez Llibre, a la Catalunya Nord per reunir-se públicament amb Puigdemont abans de la campanya electoral.

"No és impossible un acord amb Junts", assegura el candidat socialista, tot i que admet que "no és el millor moment" per fer-ho

Aquests sectors també admeten que el posicionament actual de Junts que fixa Puigdemont encara complica les relacions amb partits com el PSC i ha frustrat acords importants. Entre ells, el que va negociar Xavier Trias per a la incorporació de Junts al govern municipal de Barcelona de l'alcalde socialista Jaume Collboni. O ara, tancant totes les portes a una negociació amb el PSC per formar un Govern sociovergent que Salvador Illa no descarta: "No és impossible un acord amb Junts", assegura el candidat socialista, tot i que admet que "no és el millor moment" per fer-ho. Una situació que deixa Junts en una flagrant debilitat institucional, sense cap alcaldia important, a l'oposició a Barcelona, sense poder accedir al Govern i governant en només una de les quatre diputacions catalanes, la de Girona.

De moment, la processó va per dins, i s'ha imposat una llei del silenci a Junts que cap dirigent no està disposat a trencar. Almenys fins passades les eleccions europees del 9 de juny i la constitució del Parlament l'endemà. I Puigdemont en persona ha traslladat a la tropa la consigna oficial a defensar públicament allà on calgui: "No podem deixar que ens diguin que la nostra opció a la investidura no és legítima". Caldrà esperar un mes d'agost que es preveu tòrrid, en l'àmbit climàtic i polític.