Què és i què implica el "front democràtic" per reunificar l'independentisme de cara al 23-J?

Els mals resultats de l'independentisme a les eleccions municipals han obligat els partits a fer un cop de timó per intentar almenys no perdre més suports de cara a les imminents eleccions generals del 23-J. La divisió que atenalla el moviment des de la sentència del Procés i que s'ha aprofundit en els últims dos anys amb episodis com el trencament del Govern ERC-Junts està provocant una desmobilització dels votants que impacta a les urnes.

La divisió del moviment ha provocat una desmobilització dels votants independentistes

Per tal d'evitar una davallada encara més gran estan apareixent diverses estratègies, que ERC i Junts han abordat en una cimera a Ginebra. Destaca la proposada pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, que en un missatge solemne va apostar per un "front democràtic" del sobiranisme per plantar cara al Govern PP-Vox que, pronostica, sortirà elegit. Però, què implica exactament? Qui s'hi sumaria? Els altres partits ho veuen amb bons ulls? Responem les principals incògnites de la proposta.

Què proposa Aragonès pel 23-J?

Aragonès dona per fet que les eleccions generals del proper 23 de juliol suposaran la formació posterior d'un Govern entre PP i Vox a l'Estat i reclama refer la unitat del sobiranisme -no únicament de l'independentisme- en defensa dels "drets i llibertats de Catalunya". Aragonès apel·la, per tant, Junts, la CUP i En Comú Podem a trobar mecanismes d'acció conjunta. 

Concretament, Aragonès va reclamar articular un "front democràtic" unitari de les forces sobiranistes, sense entrar en detall en com es materialitzaria això. 

Perquè l'independentisme ha passat de l’atac constant a intentar refer la unitat?

En les eleccions de diumenge va quedar demostrat que la divisió de l'independentisme s'està traslladant en mals resultats a les urnes. Fins ara, les picabaralles feien preveure un descens dels suports i una desmobilització de l'electorat, però això encara no s'havia plasmat en uns comicis. La baixa participació -tot just un 55%, 10 punts per sota que el 2019 i el 2015- n'és una mostra, així com la pèrdua de suports, especialment d'ERC (més de 350.000 vots menys) i la CUP (115.000 vots menys).

Junts va guanyar 20.000 vots, impulsats principalment per la victòria de Xavier Trias a Barcelona, però el resultat global no ha estat bo amb derrotes significatives com la de Girona. La convocatòria per sorpresa del 23-J ha obligat a fer un canvi de rumb i buscar estratègies que combatin aquesta desmobilització, especialment davant l'amenaça d'un possible Govern de PP i Vox a la Moncloa.

Què vol dir "front democràtic"?

Davant dels equívocs que va generar el missatge ambigu d'Aragonès, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, va clarificar alguns aspectes de la proposta a posteriori. Un front unitari no implica una llista única, una fórmula que Junqueras va afirmar que "forma part del passat". Junts pel Sí, l'única llista unitària que ha conformat l'independentisme, va ser la forma en què ERC i llavors Convergència es van presentar conjuntament a les eleccions al Parlament de 2015. Aquesta proposta queda, doncs, descartada.

Enlloc d'això, Junqueras considera que es tracta d'arribar a "acords programàtics de mínims" entre els partits "a favor del dret a l'autodeterminació i l'amnistia".

Què proposa Junts?

Des del primer dia post-eleccions, Junts proposta una llista conjunta de l'independentisme, és a dir amb ERC i la CUP. No és el primer cop que els post-convergents aposten per reeditar un Junts pel Sí, una cosa de la qual des del 2017 ERC no n'ha volgut sentir ni parlar. Ara no ha canviat d'opinió.

El secretari general de Junts, Jordi Turull, valorava dilluns amb relació al 28-M que "l'única base que s'ha ampliat és la dels socialistes", un partit que ha "enganyat cada vegada que s'ha arribat a un acord". Tanmateix, sembla complicat que tiri endavant una aliança com la que pretenen, donat les crítiques implícites i explícites a ERC i les picabaralles constants que van progonitzar quan eren socis del Govern, fins que van decidir trencar-lo.

Com han rebut els altres partits la proposta d'Aragonès?

El resum seria que ningú està d'acord amb el que proposa Aragonès, a qui han titllat de derrotista per vaticinar un Govern a l'Estat de PP i Vox. Junts no està d'acord en fer un front amb els Comuns i defensa la seva pròpia aposta, de llista única, mentre que la CUP fa una crida a una reflexió més profunda després de constatar la desmobilització del seu electorat. La CUP ha quedat fora de l'Ajuntament de Barcelona, però també i de manera sorprenent -ara estaven al govern- de Tarragona, a més d'uns mals resultats a nivell general.

Els Comuns tampoc veuen amb bons ulls anar amb els independentistes a unes eleccions on van ser la força més votada a Catalunya, el 2016.

Llavors queda descartada la llista única de Junts?

Al Congrés, sí. Però hi ha una opció que ERC i Junts s'uneixin per fer una llista conjunta pel Senat, que estan explorant. L'elecció d'aquest òrgan també es farà el 23-J, però la menor visibilitat que té, tant en els comicis com en la tasca parlamentària posterior, a més de ser una cambra de representació territorial que fa més viable una llista nacional a Catalunya, facilita un acord que uns i altres podrien vendre al seu electorat com la recuperació de la unitat.

I un cop passi el 23-J, hi ha una posició unitària sobre una possible investidura de Sánchez?

No. ERC s'hi ha mostrat partidària, com ja va fer el 2019, però reclama compromisos clars per part del PSOE en la resolució del conflicte polític i també en inversions i infraestructures, com el traspàs integral de Rodalies a la Generalitat. Junts i la CUP mantenen la porta tancada a votar Pedro Sánchez com a president perquè el responsabilitzen de la repressió contra l'independentisme.

Tornarà Junts al Govern amb ERC?

En el cas d'una victòria de PP i Vox no es descarta que Aragonès formuli una proposta de Govern de concentració nacional que com a mínim podria incloure Junts molt probablement. Difícilment la CUP ho acceptarà i Comuns segur que no.

Quin pot ser el primer acord de la reunificació independentista?

La tornada a l'acord pot passar per l'elecció d'una nova presidenta del Parlament, un culebrot que s'allarga des de fa mesos i que sembla que la setmana vinent podria tenir un final definitiu. Aquest dijous, la Mesa va acordar retirar l'escó definitivament a Laura Borràs en compliment de l'ordre de la Junta Electoral Central (JEC) arran de la seva condemna per prevaricació i falsedat documental, que encara no és ferma.

Es tracta d'un moviment molt similar al que va haver d'acatar ella quan es va retirar l'acta de diputat a Pau Juvillà, tot i que la ja expresidenta de la Cambra ho nega. Suspesa des de fa gairebé un any, la seva negativa a retirar-se ha mantingut la presidència en una interinitat que ara es podria acabar amb l'elecció d'una nova figura. ERC sempre ha mantingut que sigui per Junts, però caldrà veure de quina manera ho vehicula el partit després del bloqueig durant mesos.

Com afecta el retrobament independentista a la pugna per l’alcaldia de Barcelona?

Els mals resultats a les urnes van motivar un posicionament a favor de prioritzar els acords independentistes als consistoris, per no donar encara més ales a un PSC que en va sortir reforçat. En aquesta línia, ERC ja ha tancat totes les portes a un tripartit que faci alcalde a Jaume Collboni a la capital. Això encarrila l'accés de Trias a l'alcaldia, amb qui els republicans estan negociant la possibilitat d'incorporar-se al govern i mostren bona sintonia, tot i defensar un model de ciutat completament oposat al del convergent.